Nova sessió de la comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. La jornada d’aquest dimarts ha començat amb retard per les obres a la sala contigua, que ha obligat el lletrat de la comissió a demanar si us plau que aturessin el filaberquí elèctric que impedia als diputats poder escoltar el primer compareixent, l’advocat i exjutge Agustí Carles, representant legal, juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas, dels pares del menut Xavi, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla.
Carles ha defensat el dret de tercera generació de saber la veritat en un cas que s’ha entrebancat amb parts fosques com ara, la relació entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i els serveis de seguretat de l’Estat, o com la cèl·lula es va poder articular en una ciutat com Ripoll o en un apartament d’Alcanar amb centenars de bombones de butà i material per fabricar explosius. Carles ha aportat a la comissió 17 documents que considera essencial per mostrar quines parts “grinyolen” del cas, com ara, la mort d’Es-Satty, el descontrol de la cèl·lula o la figura del quart home d’Alcanar que ningú va identificar tot i trobar-ne una imatge. Agustí Carles també ha esbossat a acudir a justícies internacionals, aprofitant que moltes de les víctimes tenen diferents nacionalitats.
A l’espera del TEDH
L’advocat ha explicat el procés judicial dels atemptats i els dubtes generats en un sumari que inclou un any i mig d’investigacions amb el segell de secret de sumari. En concret, la mort de l’imam i la seva confirmació biològica, l’obtenció dels precursors o aclarir la relació dels serveis d’intel·ligència amb el cervell de la cèl·lula jihadista. Carles ha insistit que el certificat de la mort de l’imam “no compleix amb els estàndards de la llei”. Però ha retret els que comparen aquest raonament amb la “conspiranoia”.
Per altra banda, Carles ha insistit als diputats reclamar encara més documentació per desclassificar i ha recordat l’efecte de portar la demanda per vulneració de drets fonamentals davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot plegat, com a part d’una estratègia processal i judicial pensada per anar més enllà de les fronteres de la justícia espanyola tenint present que hi ha víctimes d’Austràlia, Bèlgica, Itàlia, el Canadà o Portugal.
“Ara mateix ens toca el Tribunal de Drets Humans, tenim una comissió d’investigació que pot ajudar les víctimes a treure conclusions. En el cas que cap d’aquestes dues possibilitats tiressin endavant, tenim contactes amb víctimes de diferents països per posar en marxa la justícia universal”, ha remarcat davant la comissió d’investigació sobre els atemptats. L’objectiu és per a Carles, és que “s’està buscant una veritat”.
