La pressió cap al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, és màxima. De moment, no afluixa. Ans al contrari, s’incrementa cada dia i no només per la seva imputació per la filtració en el cas de la parella d’Ayuso. Dues decisions més, en altres causes, mostren com la maquinària política, judicial i mediàtica de la dreta extrema espanyola s’acarnissa en tres fronts amb una de les institucions de l’estat constitucional i una de les claus de volta del sistema jurídic espanyol. La situació és inèdita tot i que històricament el càrrec sempre ha patit tensions de primeríssim nivell a conseqüència de l’eterna batalla política espanyola.
L’arribada aquesta setmana al Tribunal Constitucional dels nomenaments amb què García Ortiz va situar Dolores Delgado, ex fiscal general de l’Estat i exministre de Justícia, en determinats càrrecs és una altra prova de foc. El cas Delgado servirà per avaluar la suposada majoria progressista de l’alta magistratura constitucional, així com permetrà calibrar, de manera indirecta, el suport que l’actual fiscal de l’Estat té entre els dotze magistrats. A tot això, cal afegir un fet molt important: la decisió de l’Audiència Nacional de sancionar amb 4.000 euros el Ministeri de Justícia per allargar de manera innecessària una investigació contra el fiscal anticorrupció Ignacio Stampa. Una investigació de la qual n’era responsable García Ortiz, com a secretari tècnic de la Fiscalia que havia encetat les investigacions.
Esclata el cas Ayuso
La tria de l’actual màxim representant del ministeri fiscal –un càrrec que sempre l’ocupa un jurista designat per la Moncloa, però independent quan es posa a treballar– va posar en guàrdia les associacions de fiscals. Tres entitats que dues –Associació de Fiscals i Associació Professional i Independent de Fiscals– són aclaparadorament de dretes i oposades a la Unió Progressista de Fiscals, de la qual és membre García Ortiz. La defensa de l’aplicació de l’amnistia i alguns dels nomenaments han esverat un galliner que ja no era procliu a mirar-se amb bons ulls la gestió del nou fiscal general.
En aquest context, el cas de la filtració d’un correu electrònic entre la fiscalia de Madrid i l’advocat d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb els termes d’una conformitat per un delicte fiscal, ha fet esclatar la institució. La imputació de García Ortiz per un delicte de revelació de secrets és un camp de mines. Cada dia que passa, el magistrat instructor de la causa, Ángel Hurtado, i la poderosa Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), colla més Garcia Ortiz. Les darreres decisions han estat contundents.
Per una banda, una resolució del magistrat instructor que tombava el recurs de García Ortiz contra la decisió d’enviar a l’empesa de WhatsApp (Meta) i Google una petició per recuperar els seus xats i correus electrònics. Una maniobra del jutge després que l’UCO trobés els seus dispositius buits de missatges. De fet, els hauria esborrat al·legant que va canviar de terminal. Per altra banda, hi ha una decisió rellevant de la sala d’apel·lacions del Suprem, que divendres passat avalava la decisió de l’instructor de mantenir en secret part de la interlocutòria pel qual va ordenar l’entrada i escorcoll als despatxos del fiscal general i de la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. Els magistrats entenien que el seu dret de defensa no havia estat lesionat per haver limitat l’accés al contingut de la resolució de manera temporal. Una veritable bufetada als interessos de García Ortiz i un avís a navegants sobre com aniran les coses en aquesta instrucció.
Torna el cas Stampa
Paral·lelament, el passat 17 de febrer, la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional dictava una resolució que enterbolia encara més la situació del fiscal general. L’Audiència va sentenciar que el Ministeri de Justícia ha d’indemnitzar amb 4.000 euros l’ex fiscal anticorrupció Ignacio Stampa. Un dels dos fiscals que va encetar el cas Villarejo, és a dir, l’operació Tàndem, i que va perdre la plaça un cop es van destapar les converses del comissari d’intel·ligència retirat amb Dolores Delgado.
La resolució va ser una dura cleca a García Ortiz perquè Stampa havia recorregut la seva decisió d’investigar-lo “per inspiració de la Fiscalia General de l’Estat”, en mans de Delgado. Les sospites van ser sobre la presumpta relació amb una de les advocades de Podemos en la peça separada del cas Dina, dins la macrocausa Tàndem. Els magistrats conclouen que la investigació contra Stampa, dirigida des de la secretaria general tècnica, aleshores en mans de García Ortiz, es va “allargar de manera innecessària” quan les primeres perquisicions no havien donat cap resultat. “El manteniment de la investigació prèvia, quan estava en trànsit de resolució el concurs a la Fiscalia Anticorrupció, en què Stampa concorria com a aspirant, va impedir que el seu expedient personal aparegués sense tatxa”, apunta la resolució.
És a dir, que Stampa es va quedar sense poder concórrer a la plaça definitiva d’Anticorrupció per una investigació que es portava des del despatx de García Ortiz. Un fet que, segons l’Audiència, “va posar en dubte la professionalitat, fama, bon nom, comportament ètic” del fiscal Stampa. Per això, considera que l’actuació de la Fiscalia li va provocar un dany moral que implica una indemnització de 4.000 euros.
Delgado reapareix
En tot aquest escenari, el Tribunal Constitucional també entra en joc. Aquesta setmana, els magistrats han començat les deliberacions pel recurs d’empara presentat per Dolores Delgado contra les sentències que van anul·lar el seu nomenament -ordenat per García Ortiz- com a fiscal togada de la Sala Militar, i posteriorment, com a fiscal de sala de Memòria Democràtica i Drets Humans. Un procés que, d’entrada, ha fet abstenir-se al president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido. Una circumstància que posa en risc la majoria progressista que, a priori, hauria de ser favorable, a Delgado.
L’agenda d’aquesta setmana incloïa la “primera deliberació del recurs d’empara”, un cas per al qual ha estat designat ponent el magistrat progressista Ramon Sáez Valcárcel. Però hi ha un procés d’avocació, és a dir, de decisió sobre qui es queda la qüestió, tenint present que són tres recursos. Dos pels dos nomenaments i un tercer sobre l’execució d’un dels nomenaments. Els altres ponents que entren en el debat són la magistrada María Luisa Segoviano i Ricardo Díaz Sánchez. Amb aquesta deliberació s’hauran d’esvair els dubtes i veure per on es dirigeix el Constitucional en un dels afers que més ha castigat la fiscalia general. Sembla un tot s’hi val contra García Ortiz.
