Nova resolució del Tribunal Constitucional en què avala que el president a l‘exili Carles Puigdemont sigui eurodiputat, malgrat la recança de la Junta Electoral Central (JEC). De fet, és una sentència que torna admetre que el Parlament Europeu està per sobre la JEC, en línia amb la sentència del passat 15 de novembre. En concret, es tractava d’un recurs d’empara interposat per Puigdemont i l’exconseller de Salut Toni Comín contra els acords de la JEC que rebutjaven la promesa de la Constitució espanyola via telemàtica.
Ras i curt, els magistrats entenen que el motiu del recurs ha caigut perquè el mateix Europarlament els va admetre com eurodiputats amb efectes retroactius en la sessió plenària celebrada a Estrasburg el 13 de gener del 2020. Una decisió posterior a la resolució de la JEC i prèvia a la demanda d’empara. Amb aquest truc processal, el TC desestima el recurs i dona validesa a la consideració d’eurodiputats que fa la mateixa cambra. D’aquesta manera, el tribunal esquiva haver-se de posicionar sobre el fons de la qüestió.
La batalla de la JEC
En la seva resolució, que encara no s’ha fet pública i només s’ha donat a conèixer amb un comunicat, el TC recorda que els acords de la Junta Electoral van ser ratificats judicialment. Els magistrats remarquen que el contenciós administratiu va avalar la decisió de la JEC de negar-se a validar la promesa no presencial d’acatament de la Constitució realitzada pels dos independentistes exiliats, després de les eleccions del 26 de maig del 2019. Amb aquesta decisió va comunicar al Parlament Europeu que els escons quedaven vacants i es reclamava la suspensió de les seves prerrogatives mentre no complissin l’acte d’acatament a la Constitució de manera presencial a Espanya.
Finalment, la presidència de l’Europarlament, seguint la doctrina Junqueras del TGUE, que el desembre de 2019 va reconèixer la seva immunitat un cop era electe, va atorgar a Puigdemont i Comín l’acta de diputats, amb efectes retroactius fins a l’inici de la legislatura i amb tots els drets i deures. Per tant, els magistrats entenen que s’han satisfet les pretensions de l’empara per via extraprocessal i, per tant, no hi ha motiu per al recurs.
Una doble sentència
La decisió del Tribunal Constitucional coincideix amb la sentència 144/2022 dictada el passat 15 de novembre. De fet, són els mateixos motius i arguments jurídics i fàctics que serveixen per avalar la condició d’eurodiputats. En aquest sentit, esgrimeixen que l’admissió de la condició d’eurodiputats de ple dret és posterior als acords impugnats però prèvia al seu plantejament de la demanda d’empara. D’aquesta manera es compleix fora dels jutjats la pretensió nuclear del recurs, que consistia en accedir a la condició de diputat europeu amb ple exercici de la funció parlamentària. En aquest marc, cal recordar que ni Puigdemont ni Comín neguen l’exercici del càrrec representatiu, fins i tot en un escrit d’aquest dilluns davant el TC en què mostren la seva discordança amb la STC 144/2022 de la setmana passada, 15 de novembre.
“La circumstància exposada ha conduït a apreciar l’extinció de l’objecte de la pretensió principal d’empara i de totes les derivades, cosa que justifica la desestimació del recurs d’empara”, conclouen els magistrats. Aquesta resolució arriba just tres dies després que el TGUE hagi revisat el suplicatori contra la immunitat dels eurodiputats exiliats atorgat a l’exili a petició del jutge instructor del Procés del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Amb aquest recurs, queda oberta la via per demanar a la justícia europea un pronunciament per deixar negre sobre blanc que el Parlament Europeu té més potestat que la JEC un cop els diputats ja han sortit electes. Fonamental també ara que l’actual presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, està tonant a estudiar el cas a petició de la JEC.
1
9
