El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat ara la nul·litat dels acords adoptats el 24 i 25 de juliol del 2019 per la Mesa del Parlament, amb els quals es van admetre propostes de resolució per a la “defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació com a instrument d’accés a la sobirania del conjunt del poble de Catalunya”. El tribunal estima així el recurs d’empara presentat per Cs contra aquestes iniciatives parlamentàries, tal com explica Europa Press. També esmenta les propostes de resolució per a la reprovació al cap de l’Estat per la seva “posició i intervenció en el conflicte català” i l'”aposta per l’abolició” de la monarquia per a recordar que contradiuen igualment les fallades del TC. Es dona la circumstància, però, que el TSJC va jutjar per la via penal els membres independentistes de la Mesa d’aquella etapa –encapçalada per Roger Torrent (ERC), com a president de la cambra, i Josep Costa (aleshores diputat de Junts), com a vicepresident– i els va absoldre.
La Mesa va “vulnerar” els drets dels diputats de Ciutadans, segons el TC
Segons ha informat el TC, el Ple ha aprovat la ponència del magistrat conservador Ricardo Enríquez sobre la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre diverses propostes de resolució en el marc del ple parlamentari que es va dur a terme aquests dies sobre “la Catalunya real”. Les propostes finalment van tirar endavant amb el suport de JxCat, ERC, Comuns i CUP, i amb el vot en contra de PSC i de PP. Cs, per part seva, va decidir no participar en la votació.
La sentència aprovada estableix que “la Mesa del Parlament de Catalunya degué haver impedit aquelles iniciatives”, i al no fer-ho va vulnerar els drets fonamentals dels diputats de Ciutadans, els quals van denunciar que, amb aquests acords, se’ls posava en la tessitura de no participar en el debat parlamentari o de fer-lo sabent que eren propostes il·legals.
Per això, el Constitucional estima la demanda d’empara dels diputats de Ciutadans i anul·la els actes expressament impugnats. No obstant això, rebutja de pla la pretensió accessòria dels recurrents perquè s’anul·lessin també totes les “decisions i actuacions del president del Parlament tendents a fer efectius els acords de la Mesa”, a causa de la falta de precisió d’aquesta sol·licitud.
“Control constitucional”
La cort de garanties s’ha secundat per a això en la seva reiterada doctrina respecte al control constitucional de les decisions adoptades per les taules dels òrgans legislatius en l’àmbit de la seva funció de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries, en concret “quan aquestes constitueixen un incompliment manifest del resolt prèviament pel TC”.
Així, detalla que les propostes de resolució referides a la defensa per part del Parlament de Catalunya del dret a l’autodeterminació “com a instrument d’accés a la sobirania del conjunt del poble de Catalunya”, “amb o sense l’acord de l’Estat espanyol”, es troben en “frontal contradicció” amb el resolt pel TC.
Recorda la declaració de l’inici del Procés
En aquest sentit, recorda que el 2 desembre de 2015 ja va declarar la inconstitucionalitat de la resolució del 9 de novembre d’aquest any per la qual el Parlament va anunciar l’inici del procés de creació d’un estat català independent i la seva desconnexió d’Espanya, sense supeditar-se entre altres a les decisions del TC. A més, subratlla que “els membres de la Mesa eren conscients dels requeriments que aquest tribunal els havia dirigit de manera prèvia perquè no tornessin a presentar iniciatives parlamentàries amb el mateix contingut d’aquelles”.
Observa una voluntat d’incompliment
En segon lloc, esmenta les propostes de resolució per a la reprovació al cap de l’Estat per la seva “posició i intervenció en el conflicte català” i l'”aposta per l’abolició” de la monarquia per a recordar que contradiuen igualment les fallades del TC.
Sobre això, porta a col·lació la sentència del 17 de juliol de 2019 que va declarar inconstitucionals alguns apartats de la resolució aprovada l’11 d’octubre de 2018 pel Parlament, que “en termes substancialment idèntics a les propostes presentades ara, condemnaven el posicionament del Rei Felip VI en relació amb els fets esdevinguts l’1 d’octubre de 2017 i s’apostava per l’abolició de la institució de la monarquia”.
El Constitucional crida l’atenció sobre el fet que això es va advertir en la junta de portaveus de 25 de juliol de 2019, “malgrat que la Mesa va denegar la reconsideració sol·licitada i va confirmar la seva admissió a tràmit, tan sols sis dies després de dictada aquella sentència”, una “immediatesa temporal que es considera rellevant per a acreditar la voluntat d’incompliment”.
Un vot particular
El magistrat progressista Ramón Sáez ha anunciat un vot particular perquè no comparteix la doctrina que aplica la sentència en considerar que “amplia el contingut del dret fonamental a l’exercici de la funció representativa dels diputats demandants, als qui l’admissió a tràmit de les propostes només els obliga a intervenir en el debat”.
Sáez entén a més que es “sacrifica el dret fonamental dels diputats proponents als quals se’ls impedeix sotmetre a deliberació i defensar les seves iniciatives”. Considera així mateix que “suposa una tutela inacceptable de la funció parlamentària, en expulsar del debat polític qüestions rellevants com la forma d’Estat, la crítica als actes de la Prefectura de l’Estat i el subjecte de la sobirania, afectant substancialment el principi democràtic”.
9
