El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anunciat que admet a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los l’amnistia. La decisió, que es donava per segura, tal com explicava El Món fa uns dies, ha comptat amb el vot contrari de quatre magistrats conservadors: Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías. El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha avançat que el tribunal resoldrà els recursos d’empara fins després de Nadal, ja que les múltiples recusacions de magistrats presentades per les defenses —que han estat rebutjades— han allargat els terminis.
Amb aquesta decisió el Tribunal Constitucional ja ha admès a tràmit tots els cursos d’empara presentats fins ara contra el Tribunal Suprem per no aplicar l’amnistia la presumpta malversació del Procés. El TS considera que els fets encaixen en dues de les excepcions plantejades al text de la llei aprovada fa més d’un any pel Congrés dels Diputats. En primer lloc, el Suprem veu un “enriquiment personal o benefici patrimonial” i també perquè hi ha una afectació als interessos econòmics i financers de la Unió Europea. El TC ja havia admès els recursos de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i dels exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.
Les mesures cautelars, pendents de resoldre
El ple del Tribunal Constitucional també ha rebutjat les mesures cautelaríssimes plantejades per les defenses, que havien reclamat l’aixecament de les ordres de detenció nacionals que el magistrat Pablo Llarena encara manté vigents. Un cop rebutjades les cautelaríssimes, el TC té per davant dues decisions més amb relació als recursos d’empara. Aquesta mateixa setmana, el ple de l’alt tribunal farà una primera aproximació al delicte de malversació amb la sentència que ha de dictar pel recurs d’inconstitucionalitat presentat per les Corts de l’Aragó, informa Europa Press.
La següent qüestió serà resoldre les mesures cautelars ordinàries que han demanat les defenses. Per una banda, Junqueras i la resta de condemnats pel referèndum de l’1-O han demanat que s’aixequi la pena d’inhabilitació, mentre que Puigdemont i Comín reclamen que s’aixequin les ordres nacionals de detenció. Fonts jurídiques consultades per l’agència de notícies avancen que el tribunal s’interessarà per les cautelars, però que difícilment les concediran, ja que és una qüestió molt delicada amb conseqüències polítiques imprevisibles. Per això auguren que seran rebutjades, ja sigui a través d’un tràmit propi —en el marc de peces dedicades únicament a analitzar les cautelars— o fins i tot directament a dins de les sentències que dictin arribat el moment.
L’advocat general del TJUE, el següent
L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, es pronunciarà el pròxim 13 de novembre sobre la llei d’amnistia. En concret, sobre les dues qüestions prejudicials presentades, per una banda, pel Tribunal de Comptes en la causa de les despeses vinculades a l’1-O i al Diplocat i, per l’altra, per l’Audiència Nacional sobre l’aplicació de l’amnistia als CDR encausats per terrorisme en el marc de l’operació Judes del 23-S. L’opinió de Spielmann no és vinculant per a la gran sala del TJUE, però sovint coincideix bastant amb les sentències del tribunal.
