El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’anul·lació del projecte lingüístic de dues escoles públiques de Barcelona i Abrera (Barcelona) al no admetre a tràmit els recursos de cassació presentats per la Generalitat de Catalunya davant les sentències emeses pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al març de 2021. Alhora, el Suprem ha deicidit fer pagar a la Generalitat els costos dels recursos i les escoles afectades són l’Escola Bogatell, de la capital catalana, i el Josefina Ibáñez, d’Abrera.
El Suprem assenyala que en l’escrit de la Generalitat “no s’ha fonamentat prou, amb singular referència al cas, que concorrin algun o alguns dels supòsits que permeten apreciar l’interès cassacional objectiu i la conveniència d’un pronunciament” del Suprem.
El castellà, com a llengua vehicular
L’Assemblea por una Esquela Bilingüe ha celebrat la decisió del Tribunal Suprem: “El Tribunal Suprem ratifica l’anul·lació de dos projectes lingüístics denunciats per AEB. El Suprem confirma que el castellà no pot ser exclòs com a llengua vehicular. Seguim”.
Dues sentències del TSJC van anul·lar al març de 2021 els projectes lingüístics d’aquestes dues escoles per no ser conforme a dret “en la mesura que no contempla el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial, juntament amb el català”, i van fixar una presència mínima del castellà en un 25% de les aules.
Va estimar parcialment els recursos contra la Generalitat
En les sentències, la Secció Cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC va estimar parcialment els recursos presentats contra la Generalitat i va reconèixer als demandants “el dret dels seus fills menors a rebre, durant el seu ensenyament obligatori, juntament amb els seus condeixebles, en el centre i en el curs que segueixin els seus estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular, en proporció raonable”.
El TSJC va desestimar en totes dues sentències la petició de les famílies demandants a declarar el dret de ser escolaritzat durant l’ensenyament obligatori en llengua castellana i catalana en proporció equivalent, una vegada restades les hores lectives que s’efectuen en llengua estrangera.