El públic assistent feia més de dos anys que esperava aquesta edició, la quarta, que es va celebrar a Coma-ruga de dijous a diumenge passat. Si la pandèmia de la Covid-19 no hagués activat les restriccions, enguany seria la sisena edició del festival. Les ganes de festival es notaven a l’ambient. Olles, càntics, balls, menjar, beure i platja omplien la jornada de concerts i la festa quedava servida. Els que van acampar a la zona d’acampada del festival ho tenien difícil. Els concerts acabaven al voltant de dos quarts de set de la matinada i quan es dirigien a la tenda a dormir ho podien intentar fins a les deu o les onze. La xafogor creada en l’ambient obligava a despertar-te i anar a refrescar-se a les dutxes i en alguns casos, buscar una ombra per seguir dormint.
El festival era a peu de platja, a la sorra. Qui volia podia sortir al final d’un concert, capbussar-se al mar i tornar al següent concert. Hi havia un equip de socorristes a l’aigua i a la sorra tota l’estona encarregats de vigilar possibles accidents.
Els concerts eren ben plens i les temperatures que superaven els 30 graus no afluixaven ni la festa ni el nombre d’assistents al concert en qüestió. Des de l’organització del festival, en les hores més caloroses a partir de dos quarts de cinc i ben bé fins les set o vuit van muntar un punt per refrescar-se de manera improvisada. Des d’un dels laterals de l’escenari sortia una mànega d’aigua i els que volien es remullaven, sinó se n’anaven a la platja.
Tampoc van faltar les olles o més ben dit “pogos”. La gent obre un cercle gegant entre el públic segons previst a un punt àlgid de la cançó en directe i quan esclata entren tot xocant entre ells a mode d’empenta per descarregar tota l’adrenalina i disfrutar col·lectivament del concert. L’eufòria dels assistents en sonar les cançons dels seus grups preferits no ha estat menys i els balls i les cantarelles han fet acte de presència.
El grup de música encarregat de tancar el Festiuet va ser La Fumiga. És un grup de música valencià nascut enala ciutat d’Alzira l’any 2012. El seu estil barreja influències de la música de banda i de l’alternativa. Aquest grup està format per instruments de vent i percussió propis de les bandes de carrer, a l’estil dels grups balcànics o les brass bands del centre d’Europa. Durant el concert, durant el tema de “L’Orquestra del titànic”, un grup de fans incondicionals del grup va aconseguir amb la participació de més assistents organitzar una canoa enmig del públic i va ser un èxit. El compte oficial del grup i dels integrants se’n van fer ressò.
