Sense treva. La Sala d’apel·lacions constituïda expressament al Tribunal Suprem per resoldre els recursos d’apel·lació interposats per l’exili a la causa del Procés ha avalat la tesi del jutge instructor Pablo Llarena. Els magistrats han desestimat els recursos d’apel·lació interposats per Lluís Puig, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, així com el de l’acusació popular Vox contra la interlocutòria per la qual es denegaven els recursos contra l’adaptació del processament dels citats a la reforma del Codi Penal que va derogar la sedició i introdueix modificacions en la regulació de la malversació, que els hi aplica igualment. La vista es va celebrar dijous passat i ha buscat marcar les cartes abans de la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immutat dels tres eurodiputats que el Suprem empaita pel Primer d’Octubre.
El Tribunal, integrat pels magistrats Vicente Magro (president i ponent), Susana Polo i Eduardo de Porres, també desestima el recurs de Vox que pretenia que es processés l’exili per desordres públics, i considera que cal mantenir-lo per desobediència en línia amb la tesi arguïda per Llarena. En la mateixa interlocutòria, interpreten que cal desestimar la pretensió de l’exili de no acceptar la transformació de la malversació en el subtipus atenuat en la reforma del Codi Penal del passat mes de desembre acordada pel PSOE i ERC. De fet, els magistrats s’alineen amb el ministeri fiscal que s’oposava a “resetejar” el procediment per l’organització del referèndum. Els advocats Gonzalo Boye i Miquel Sàmper van intentar aturar i demanar una nova interlocutòria que els permetés obrir un nou suplicatori per delictes menors, tot amb la sentència del TGUE prevista pel cinc de juliol.
Millor desobediència i malversació que desordres públics
Els tres magistrats convenen que no cal transformar la sedició en el delicte de desordres públics de l’article 557 CP. En aquesta línia, remarquen que els elements dels dos tipus penals són diferents. Per tant, entenen i reforcen la tesi de Llarena conforme és més encertat acusar-los d’un delicte de desobediència de l’art. 410 CP. L’argument és que “els encausats van desplegar i impulsar una desobediència civil i una insurrecció institucional orientada a alterar l’ordre constitucional, sense cap crida a la violència, no uns desordres públics per mitjà de la violència”. Fins i tot, recorden que la mateixa sala ja va abonar aquesta interpretació en els casos dels condemnats en la mateixa causa per sedició als que s’ha considerat que no es pot aplicar el nou tipus de desordres.
Pel que fa la malversació, els togats no s’estan per romanços. Així conclouen, com Marchena, que la reforma de la malversació no altera el processament per aquest delicte. En definitiva considera que no ho altera la menció de l’ànim de lucre que consta a la nova redacció, així com no cal incloure els fets en els nous subtipus atenuats fixats en la reforma. De fet, entén que aquesta reforma no “desdibuixa” l’escenari de la causa, perquè no ha modificat en res les raons del processament la modificació del tipus penal de l’art. 432 CP, -malversació- ni pot comportar l’atenuació que es persegueix a la modificació cap a l’art. 433 CP o l’art. 432 bis. És a dir, que la malversació es manté amb el tipus greu que arriba als 12 anys de presó.
6
16
