Moviment de plaques tectòniques jurídiques. La sentència que obliga a repetir el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell pot tenir conseqüències, fins i tot devastadores, en el judici a la Mesa de la següent legislatura, la que presidia Roger Torrent. Així ho apunten fonts jurídiques pròximes als dos casos. La vista per desobediència contra Torrent, l’exvicepresident de la cambra Josep Costa, i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que es va celebrar a principis d’octubre i sobre la qual el tribunal encara està deliberant, podria veure’s afectada de ple per la resolució del Suprem d’aquest dimarts.
El procés judicial contra els membres independentistes de la Mesa de Torrent es va veure entrebancada des del primer moment precisament per les recusacions. La mateixa causa que ha servit per anul·lar el judici de la Mesa de Forcadell i, curiosament, amb protagonistes compartits. Els magistrats que han estudiat el recurs al Suprem -entre els quals s’hi comptava Manuel Marchena– consideren que, en el judici als exvicepresidents de la cambra Lluís Corominas i Anna Simó i als secretaris Lluís Guinó i Ramona Barrufet, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos Rubio s’haurien d’haver apartat quan els van recusar perquè no garantien prou imparcialitat. En el judici a la Mesa de Torrent, tots dos van ser apartats. Però dos detalls conformen la connexió entre les dues causes i podrien fer que els dos casos acabin amb el mateix resultat. El primer detall són els protagonistes. I el segon, apareix arran del judici que va acabar amb la primera inhabilitació del president Quim Torra.
Arguments diferents però causes molt semblants
En el cas del judici de la Mesa de Forcadell, el Suprem retreu a Barrientos i Ramos Rubio –alhora ponent de la sentència– que no s’apartessin tot i la seva reputació perquè havien participat de manera activa en l’admissió de les tres querelles contra els processats. Així mateix, els critica que formessin part del tribunal quan, a més, havien format part del tribunal que va tombar els recursos de súplica contra l’admissió de les querelles. La tesi dels magistrats del Suprem és que, tot i que podien canviar de parer en la vista oral, ja estaven contaminats i existeix més que un dubte raonable que la seva imparcialitat estaria tocada.
En el cas del judici a la Mesa de Torrent, Barrientos va ser apartat pels seus companys de toga argumentant, com al·legava Costa i la resta de processats, que havia mostrat la seva animadversió sobre els posicionaments de Torrent i de la seva Mesa. En concret, en el rebuig manifest a les paraules de Torrent en el seu discurs a la festa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, quan Barrientos va sortir notòriament empipat en sentir paraules com “presos polítics” o “repressió”. En el cas de Ramos, el motiu van ser les abrandades expressions recollides en interlocutòries del mateix procés contra l’estratègia de defensa de Costa. “Eren fruit de l’apassionament personal”, excusaven els membres del TSJC que, tot i això, el van apartar.
El primer detall
Aquí entraria en joc el primer detall. Barrientos va jugar fort i, tot i ser apartat, va ser ell mateix qui va proposar la terna de jutges que l’havien de substituir. Costa va recórrer aquesta llista tot advertint que no tenia cap sentit que un magistrat recusat per manca d’imparcialitat pogués triar els seus substituts. El cas va arribar fins al Consejo General del Poder Judicia,l que va desestimar les al·legacions de Costa però que encara cueja en un recurs contenciós administratiu a través d’una demanda judicial.
L’antecedent de manca d’imparcialitat de Barrientos en el cas Forcadell podria replicar-se en aquesta causa, en el benentès que tot i ser conscient que presidia un tribunal sense totes les garanties va tirar endavant. Ara, el tribunal que va jutjar la mesa de Torrent queda tocat perquè el van compondre membres proposats per un magistrat recusat. El fet que el president del TSJC, màxima autoritat judicial a Catalunya, hagi estat apartat pels seus companys de toga de dos judicis claus del Procés fa trontollar les garanties del judici celebrat a la Mesa de Torrent en la mesura que els magistrats van sorgir a proposta seva.
Un segon detall: el magistrat Javier Hernández i el president Torra
El setembre de 2020, el president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, era premiat i ascendit a magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem. I any i escaig abans, Hernández –que ara és un dels que firmen la sentència que obliga a repetir el judici de la Mesa de Forcadell– seia al cantó del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, en una roda de premsa de presentació del balanç judicial a Tarragona, el 13 de març del 2019. Va ser en aquella roda de premsa que Barrientos va carregar contra els llaços grocs i va mostrar la seva conformitat amb la Junta Electoral en el cas Torra, assegurant que, en “l’estat normal de les coses”, no hi havia d’haver pancartes ni llaços grocs als edificis públics.
Aquelles declaracions van servir a Gonzalo Boye, advocat de Torra, per presentar una recusació que en un principi el TSJC es va mirar amb bons ulls. Però finalment va ser rebutjada. “Era evident que les declaracions de Barrientos l’invalidaven per jutjar el president Torra i així es veurà al Tribunal Europeu de Drets Humans”, comenten les fonts jurídiques del cas en conversa amb El Món. “El Suprem va validar la condemna a Torra perquè era una qüestió d’estat, però tenen clar que Europa la tombarà”, indiquen les mateixes fonts.
El fet que Hernández coprotagonitzés aquella roda de premsa i que després veiés que Barrientos no es va autodescartar per al judici, podria explicar la decisió d’aquest dimarts del Suprem. L’objectiu seria fer-li pagar a Barrientos la factura per la sentència de Torra que no hauria d’haver dictat, i més quan Hernández va ser testimoni directe d’una causa de recusació de manual que el posava en una situació incòmoda. Possiblement, la resolució d’aquest dimarts sigui part d’una maniobra per desacreditar Barrientos abans que Europa anul·li la sentència de Torra.
I si arriba una absolució?
En el mateix marc de l’especulació, arriba un altre element. En concret, una possible absolució dels membres de la Mesa de Torrent. El president de la sala, Carlos Mir, no hi té res a perdre, perquè aviat es jubila. El garbuix provocat per l’estratègia de defensa de Costa podria obrir pas a una absolució, per evitar posteriorment una nul·litat. Si aquest judici acaba amb absolució, la repetició del judici a la Mesa de Forcadell tindria més fàcil una resolució similar. “Ara bé, això ja són figues d’un altre paner”, comenten les mateixes fonts. “De moment, ningú compra crispetes”, ironitzen.
4 
2 