Carpetada del Tribunal Suprem als atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. La sala penal ha desestimat els recursos de cassació interposats pels dos principals processats i per diverses acusacions contra la sentència de l’Audiència Nacional i nega que s’hagi vulnerat el dret a saber la veritat del 17-A. Així confirma la sentència que la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional va condemnar Driss Oukabir (43 anys de presó) i Mohammad Houli Chemlal (36 anys). Tots dos per pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista, fabricació i tinença d’explosius amb aquesta finalitat i d’estralls i lesions imprudents. La vista oral es va celebrar el passat 15 de novembre.
En canvi, els magistrats són més magnànims amb Said Ben Iazza. En aquest cas, tot i que condemnat com a cooperador en el delicte d’organització criminal li estimen parcialment el seu recurs en considerar que va ser comès per imprudència greu, per la qual cosa la condemna passa de 8 anys a 18 mesos de presó. Els magistrats carreguen especialment els neulers sobre la tesi que la mort de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, no s’ha acreditat prou. El Suprem tanca el cas i treu ferro al fet que ningú no hagi reclamat el cos i a la seva relació amb els serveis d’intel·ligència espanyols. La sentència també nega vulneració del dret a defensa dels acusats i del dret d’acusació de les parts que havia estat posat en dubte.
La veritat sobre l’imam, sentenciada
La resolució, a la que ha tingut accés El Món, nega que el procés d’instrucció i el judici hagin vulnerat el dret a saber la veritat. Un dret que algunes de les acusacions, com la formulada pels pares del petit Xavi de Rubí -el nen de quatre anys assassinat a les Rambles-, havien al·legat. Els magistrats presidits per Manuel Marchena neguen aquesta vulneració. En aquest sentit, remarquen “la minuciositat, extensió i control jurisdiccional des del mateix inici han complert, sense ambages, amb els estàndards de protecció que deriven de l’article 2 de la Convenció Europea de Drets Humans on s’ubica, per lògica extensió, l’invocat dret de les víctimes a la veritat”.
En aquest punt, els togats entren de ple en el que qualifiquen de “conjectura que Es Satty continua viu”. D’entrada el tribunal justifica que hi puguin haver ombres d’incertesa a les que se li apliquen un “mecanisme omniscient” per interpretar-les com una “voluntat deliberada d’ocultació”. Com a argument, la sala posa sobre la taula que no s’hagués trobat el telèfon ni les targetes dels mòbils conspiratius d’Es Satty a la casa d’Alcanar. En aquest cas, recorda “l’excepcional intensitat de la deflagració i del seu poder destructiu” que només va poder permetre recollir 14 quilos de restes humanes de dos cadàvers.
“En conseqüència”, conclou, “és molt més plausible considerar, des de la lògica del que és raonable, que la destrucció provocada va impedir la localització de les targetes i el telèfon que hipotetitzar sobre la manipulació i la confabulació de tots els agents del TEDAX del Cos de Mossos d’Esquadra que de manera heroica van posar en joc la seva vida buscant evidències entre les restes de l’habitatge”.
No reclamar el cos i el CNI, no és cap indici
Per altra banda, els jutges també emfatitzen els dubtes que les acusacions i defenses van brandar pel fet que no es va reclamar el cadàver d’Es Satty. Un fet que els magistrats neutralitzen argüint que “pot respondre a mil raons, fins i tot de tipus emocional”. També apunta motius com manca de recursos econòmics pel trasllat de les restes o fins i tot, les condicions especials del ritus islàmic que no permet l’embalsament del cadàver i la prolongació del temps de l’enterrament.
Menció especial fa el tribunal sobre la “sospita” al·legada per alguna de les parts sobre la “inacció o la negligència dels serveis secrets de l’Estat per tal d’evitar els atemptats, atesos els vincles que es mantenien amb Es Satty”. El tribunal destaca que mai es va aportar cap dada durant el sumari de la vinculació de l’imam amb els serveis secrets quan es van produir els atemptats. Els magistrats retreuen que s’aportin les visites a la presó, que afirma són “sense concreció de dates i lloc” (afirmació que no es correspon amb els fulls del sumari reportats per aquest diari), entre el 2010 i 2014 i que un dirigent de la comunitat musulmana a Bèlgica, en sentir-lo enraonar en espanyol el 2016, va explicar que parlava amb els serveis secrets espanyols. La Sala conclou que “és obvi que aquestes dades, massa genèriques, no permeten sostenir una hipòtesi d’incompliment greu dels deures de control de les fonts de perill conegudes que cal exigir als serveis secrets”.
Més informació ben aviat.
