Dues resolucions diametralment oposades és el que han dictat dos dels tribunals que formen l’elit del poder judicial. Curiosament, sobre l’ofensiva de les fiscalies a l’ombra, -entitats que fan d’acusació popular en casos on el ministeri públic es mostra renuent a acusar- contra l’amnistia. A final d’aquesta setmana s’ha fet públic que l’Audiència Nacional donava número de diligències a una querella d’Abogados Cristianos, una entitat ultracatòlica i relacionada amb l’extrema dreta, per una “possible infracció penal” per la tramitació de la llei d’amnistia. Una querella dirigida contra el PSOE, Junts i ERC.
Però, hores després, la Sala Penal del Tribunal Suprem, superior a l’Audiència Nacional, comunicava una resolució amb què inadmetia a tràmit una altra denúncia presentada per un clàssic de l’entramat sociojurídic de la dreta espanyola, el Col·lectiu de Funcionaris Públics Manos Limpias. La denúncia, a la qual es van adherir dues associacions, es dirigia contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per presumptes delictes d’usurpació de funcions, prevaricació administrativa i suborn en relació amb l’acord signat pel PSOE i Junts per Catalunya el 9 de novembre a Brussel·les. Posteriorment, va afegir a la denúncia l’acord entre PSOE i ERC i la tramitació de la proposició de llei d’amnistia al Congrés. De fet, el 8 de març el Suprem també va inadmetre una altra denúncia contra l’acord, en aquest cas interposada per Vox. Aleshores, els magistrats, però, no es van estar d’opinar sobre l’acord arribat entre socialistes i sobiranistes.
L’Audiència rebaixa l’expectativa
Després de la inadmissió de la sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, l’Audiència Nacional ha rebaixat la importància de la resolució que obria les suposades investigacions contra les tres formacions polítiques per ordre de la magistrada María Tardón, titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. Fonts del tribunal asseguren a El Món que la resolució és una “interlocutòria model amb què simplement es dona número de diligències i s’envia a la Fiscalia perquè es pronunciï sobre l’admissió i la competència, no té més, és el que és habitual del procediment”.
De fet, la denúncia presentada al Suprem marca el camí d’aquest tipus d’investigacions. La resolució del Suprem, d’onze pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, ressalta que la denúncia és contra un acord polític i queda lluny dels il·lícits penals. “Els fets denunciats no són constitutius de delicte”, assenyalen els magistrats. I addueixen que “cal afegir que tampoc poden merèixer aquesta qualificació les esmenes que els diputats, en l’exercici de la seva funció legislativa, poden proposar durant la tramitació d’una proposició o projecte de llei”.
De fet, cal tenir present que la denúncia presentada al Suprem també es dirigia contra la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz; el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños; el diputat al Congrés dels Diputats, Óscar Puente; el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán; i l’eurodiputada socialista, Irache García, com a cooperadors necessaris dels delictes denunciats.
