Acció Cassandra, “l’entitat de juristes en defensa de la minoria nacional catalana” ha registrat aquest matí al Tribunal Constitucional el recurs d’empara contra la sentència que ordena la devolució de les pintures murals de Sixena al govern d’Aragó que ara es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). De fet, el recurs havia estat anunciat i, fins i tot, s’ha demanat finançament a través de micromecenatge en el qual han participat 300 donants i han recaptat 10.000 euros. Per a l’entitat, aquest recurs d’empara “obre l’única via judicial per frenar una execució que podria causar un dany irreparable al patrimoni cultural català i vulnera el dret de la ciutadania a gaudir del patrimoni artístic col·lectiu”. Una via que permet anar a la justícia europea amb més celeritat.
Segons detallen els advocats que coordinen l’obertura d’aquesta via constitucional d’empara, Lluís Gibert i Josep Rosell, el recurs es fonamenta en la vulneració del dret constitucional al patrimoni artístic i cultural establert a l’article 44 de la Constitució. “Tot i ser un principi rector, aquest dret pren valor efectiu quan una execució judicial pot frustrar l’accés universal a l’art, especialment si el trasllat de les obres a un espai privat i de difícil accés com Sixena priva la societat catalana del seu gaudi”, argüeixen els lletrats en el seu recurs. L’anunci de la interposició arriba el mateix dia que el govern d’Aragó ha demanat l’execució en set mesos a tot estirar, de la sentència.
Cap a Europa
Acció Cassandra insisteix que el recurs d’empara és “l’únic instrument que pot suspendre l’execució de la sentència dictada pel jutjat d’Osca i garantir la tutela efectiva dels drets fonamentals vulnerats”. Així mateix es vanten de ser l’únic actor jurídic personat al Tribunal Constitucional “davant la renúncia de les institucions públiques a exhaurir totes les vies”. En tot cas, Acció Cassandra es guarden un roc a la faixa per si l’empara queda arxivada i és l’obertura d’una causa al Tribunal Europeu de Drets Humans, “posant en relleu la manca de protecció efectiva dels drets col·lectius i del patrimoni cultural català”.
