La tercera sessió del judici per malversació i prevaricació a l’exconseller Miquel Buch i a l‘ex escorta Lluís Escolà, ha tingut un protagonista especial, el president a l’exili Carles Puigdemont. De fet, havia de ser un testimoni clau per descartar un acord entre Buch amb l’expresident per contractar Escolà com a escorta a través d’un nomenament com a càrrec de confiança. Una tesi que ni el mateix intendent Toni Rodríguez, cap de la investigació, va poder defensar en la seva declaració contra el sergent Escolà amb què la fiscalia ha basat la seva acusació.
El president Puigdemont ha encetat la seva declaració tot definint Escolà com “amic i patriota que m’ha acompanyat molt de temps”. També s’ha vantat de l’amistat amb Buch. Un cop ha començat la declaració testifical, s’ha suspès. Les dues funcionàries de la justícia belga han exigit un intèrpret de francès tal com van acordar amb la jutge d’enllaç, Paloma Conde Pumpido. El president de sala, José Carlos Iglesias, visiblement empipat ha demanat l’intèrpret que ja estava concertat. Finalment, s’ha suspès durant deu minuts per una qüestió procedimental. Un cop s’ha reprès, el president de la sala ha demanat al president Puigdemont si li podria fer de traductor a les autoritats judicials belgues per proposar-los esperar l’intèrpret o bé passar la declaració al dia 13. Puigdemont ha fet de traductor, li han agraït la feina, i ha acordat esperar a trobar un intèrpret.
Puigdemont: “És amic, no escorta”
Finalment, i després de les pericials, la sala ha trobat un intèrpret i s’ha reiniciat la testifical de Puigdemont. El president ha explicat s’ha reunit en diverses ocasions amb el conseller Buch com amb “consellers, Governs i diputats i moltíssima gent”, però ho ha circumscrit a reunions polítiques i si es va parlar d’Escolà devia ser en termes personals. En tot cas, ha negat que demanés a “Albert Ballesta, el març de 2020, que reclamés per a Escolà una excedència i així poder-lo protegir”. Una afirmació que nega, i que desmunta la tesi del cap de la investigació, i ha afegit a més que “mai ha demanat cap servei de protecció que no sigui el que per llei li pertoca”.
Per altra banda, Puigdemont no ha amagat pas la seva amistat amb Escolà que ha definit com a “amic” i “patriota” i que ha prestat un “gran servei al país”. “L’he vist patir molt”, ha remarcat i “sacrificar-se quan les autoritats espanyoles el perseguien per complir la seva funció que és garantir la meva protecció”. Així ha subratllat que mai va demanar a Escolà escapar de la justícia espanyola perquè quan va marxar a l’exili encara no hi havia cap ordre de detenció en contra. En aquest sentit, Puigdemont ha assegurat que Escolà mai ha fet d’escorta, però com a “amic l’ha ajudat” i fins i tot, ha reconegut que ha dormit a la Casa de la República, com “molts patriotes que m’ajuden”.
A preguntes del fiscal, Pedro Ariche, Puigdemont ha reconegut que al seu llibre parla d'”escortes no oficials” però ho ha reduït com una “llicència periodística” perquè és gent que l’acompanya, però no són escortes perquè aquests “porten armes, porres o armilles antibales i han de tenir autorització de l’Estat”. El president de la sala s’ha preocupat de repetir a fiscalia i lletrats de la defensa que li havia quedat clar que Puigdemont no tenia protecció oficial de Mossos d’Esquadra ordenada pel departament d’Interior. Per altra banda, el president ha reconegut que Buch li va explicar que havia agafat Escolà com assessor. “Li vaig dir que era una bona decisió pel seu nivell d’expertesa”, ha comentat.
Un detectiu privat a Interior
El primer en testificar en la sessió d’aquest matí ha estat Carles Bosch, el càrrec de confiança que va substituir Escolà, un detectiu privat que ha detallat que va ser nomenat el març de 2019 i va ser destituït quan Buch va ser purgat del Govern pel president Quim Torra. Bosch ha reforçat la tesi de la defensa en el sentit que Buch li havia comentat que volia un Mosso pel càrrec, però hi havia el risc que quedés “massa marcat políticament”. El detectiu, amb extraordinària naturalitat, ha narrat que no tenia horari, que podia viatjar i que només calia tenir “disponibilitat” així mateix que la majoria d’informes o assessoraments eren verbals. És a dir, elements de la pròpia definició de càrrec de confiança que ha avalat els arguments de la defensa.
El segon testimoni ha estat un curs concentrat de què consistia l’Àrea d’Escortes quan el sergent Escolà hi treballava. Ha estat el comissari , veteraníssim, Francesc Camprubí, ja jubilat i cap d’escortes de 2012 al 28 de gener de 2018. Camprubí ha recordat que Escolà era un gran professional, però estava rebaixat de fer exercici físic i de protegir personalment els “vips“, una tasca reservada a agents i caporals, a més de patir una lesió a l’esquena.
Com a sergent, era el responsable de la “gestió de recursos de dispositius de nivell, com el Mobile World Congress o Fórmula 1”. En aquesta línia, ha insistit que Escolà, a més, sabia anglès, condició que li va servir per preparar els dispositius a l’estranger. Ara bé, Camprubí ha estat contundent a explicar que Escolà no està en condicions per fer d’escorta per això feia tasques de gestió dels operatius. Així mateix, ha recordat que per fer d’escorta és necessari portar arma i porra extensible per què si atempten o “ho fan amb arma de foc o blanca”, tot i que t’he entès que darrerament hi ha hagut problemes per portar l’arma. En definitiva, Camprubí ha posat en dubte que la presència d’Escolà a Waterloo fos per fer d’escorta.
L’exdona i exadvocada d’Escolà ha estat el tercer testimoni de la jornada, Maria Àngels Canela, que ha exposat un autèntic tour europeu que ha servit per naturalitzar els viatges que Escolà portava a terme amb el president o a Waterloo de visita. Fins i tot, ha aportat fotografies. Precisament, en aquest punt s’hi ha enganxat el fiscal, que s’ha encuriosit per les fotografies dels viatges i per la poca preparació dels viatges que feia amb la seva parella. El seu testimoni ha servit per argüir el nivell d’amistat personal entre Puigdemont i Escolà.
Les pericials, una qüestió tècnica
Gran part de la vista se l’ha emportada, la pràctica de les proves pericials aportades per la defensa i la fiscalia. Per una banda, sobre la contractació com a càrrec de confiança. El pèrit ha aguantat bé les envestides del fiscal i ha avalat la contractació com a càrrec de confiança d’Escolà després d’un curs intens de contractació administrativa de la Generalitat. L’altre pericial ha estat més feixuc. El seu objectiu era avalar els informes escrits que Escolà emetia com a assessor en grau de càrrec de confiança.
La pèrita de l’acusació, una caporala, ha criticat el contingut dels escrits i els ha arribat a titllar de “recerques de google” i, en canvi, el perit Jordi Domingo ha defensat els documents en tant que han de ser documents marcs. “Els Mossos no els han contextualitzat”, ha assenyalat. “Els seus informes no havien de tenir cap conducte administratiu o conclusions, l’únic que havien de ser eren ‘certs'”, ha sentenciat. Condicions que a parer seu els complien amb escreix per la feina i l’objectiu que havien de complir: situar el conseller en genèric fora de les grans especialitzacions que per això ja hi són els Mossos d’Esquadra o funcionaris d’Interior.
1
