Sixena ha esdevingut un dels principals protagonistes de la lluita sociopolítica a Catalunya. De fet, és més aviat social i ciutadana que no pas política a la vista de la resposta de les administracions catalanes que, fins i tot, com a Generalitat es van personar al cas a darrera hora. Més enllà d’alguna declaració aïllada i una resolució de la cambra catalana, sense cap efecte pràctic, activistes en favor que les pintures murals de Sixena romanguin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han organitzat una concentració per clamar contra el que titllen del “mutis” parlamentari.
La cita serà aquest dijous, a partir de quarts d’onze del matí, davant el Palau del Parlament, al parc de la Ciutadella de Barcelona. La convocatòria està signada per assemblees territorials de l’ANC i la seva sectorial de l’Assemblea Gran. De fet, són els mateixos que van organitzar la concentració al MNAC el passat mes de juliol en defensa de les pintures. “Què fa el Parlament?” és la pregunta que encapçala i lidera la protesta. A més, han escrit una carta adreçada a tots els parlamentaris que entraran a Registre al Parlament i que el dia 26 lliuraran en mà al president del Parlament, Josep Rull, perquè aquest dijous, en celebrar-se el ple no els pot rebre. De fet, el mes de desembre hi ha previst una compareixença de la consellera de Cultura , Sònia Hernández, a petició dels grups per explicar les accions del Govern davant l’ofensiva aragonesa i judicial.
“Callar no pot ser una opció”
Els impulsors de la concentració creuen que cal retreure als diputats el seu “mutis” davant el procés judicial que pot acabar amb el manlleu dels murals de Sixena. “Defensem la cultura, la dignitat i la llibertat del nostre país. Callar no pot ser una opció!”, clamen els organitzadors. Amb aquest moviment volen forçar un posicionament polític de la cambra davant el procés judicial d’execució que posa en risc el futur material de les pintures.
En aquest sentit, els mateixos impulsors de la protesta també han organitzat una xerrada per dijous a la tarda a Mataró, amb l’exconservadora del Museu de Lleida, Montserrat Pagès, i l’advocat Pep Cruanyes, que ha seguit fil per randa tot el procés judicial i la recuperació de la dignitat històrica de Josep Gudiol, el restaurador que va salvar les pintures i les va conservar al MNAC.
