Un dels primers organismes de la Generalitat a rebre crítiques i pressions i a ser portada a la Fiscalia en l’envestida de l’Estat contra el sobiranisme va ser la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el conegut com a Cesicat. Un centre de ciberseguretat que va ser rebatejat per la força mediàtica unionista com el “CNI catalán”. Ara, missatges de Whatsapps entre alts càrrecs del Ministeri de l’Interior de l’època del govern del PP mostren que el Cesicat va ser un objectiu de la policia patriòtica, que va aconseguir infiltrar un talp en el cercle més íntim de l’aleshores director de l’organisme, Carles Flamerich, l’any 2013.
Ciutadans, PP i fins i tot el PSC van denunciar activitats del Cesicat, que interpretaven com una entitat dedicada a “espiar l’espanyolisme”. L’organisme també va rebre cops per part de l’independentisme d’esquerres quan es van filtrar seguiments, fets a través de fonts obertes com ara les xarxes socials, de diversos activistes. El pressing al CESICAT va acabar als tribunals arran d’una denúncia per revelació de secrets contra Carles Flamerich en una investigació que, curiosament, va dirigir el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Un cas que va acabar amb una sentència absolutòria, ara ja ferma, del 13 d’octubre de, 2020. El Cesicat, per tant, també va ser part de l’Operació Catalunya.
Tots contra el Cesicat
El Cesicat es va fundar l’any 2009 com a organisme per impulsar i regular la seguretat informàtica de Catalunya i com a Centre de Resposta a Emergències Informàtiques (CERT) de Catalunya. Fins i tot tenia signat un conveni amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol a través del seu braç informàtic, el Centre Criptològic Nacional. Ara bé, l’organisme es va entrebancar quan el novembre de 2013, Anonymous va filtrar informes de seguiments als moviments socials que havien realitzat pels Mossos d’Esquadra. Paral·lelament, el 4 de desembre del mateix any, l’aleshores cap de files de Ciutadans al Parlament, Albert Rivera, mostrava en la sessió de control un suposat document del Cesicat on es projectava un “CNI català”, amb un pressupost de 28 milions d’euros. Així s’obria el vedat de caça contra l’entitat de ciberintel·ligència.
El PSC va portar a la Fiscalia el Cesicat per suposada revelació de secrets arran dels seguiments que s’havien registrat. El PP també va portar un escrit a la Fiscalia per tal que s’investigués la suposada creació d’una agència de seguretat catalana, tal com havia prèviament denunciat Ciutadans. L’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació, de qui depenia el Cesicat, Felip Puig, en una compareixença a la comissió del ram del Parlament, va admetre l’existència d’informes però per encàrrec dels Mossos i justificats per motius de “seguretat” i no pas per “ideologia“. Ara bé, va negar que fos un CNI o un servei d’intel·ligència de la Generalitat. Carles Flamerich va ser rellevat com a director de l’ens de ciberseguretat el novembre de 2013, arran de la denúncia que havia presentat Albert Gabàs, un col·laborador extern del Cesicat, per revelació de secrets. Gabàs va denunciar tant Flamerich com Xavier Panadero.
Tots dos van ser absolts després que el tribunal considerés que no s’havia acreditat cap dels delictes i després de destacar “l’enverinada i complexa relació personal i professional” del denunciant amb els denunciats. Un detall interessant és que Gabàs va aportar com a pèrit Juan Carlos Ruiloba, excap de Cibercrim del Cos Nacional de Policia a Catalunya, que hauria ajudat, segons una conversa destapada per El Món, a aportar informació contra Método 3 durant la investigació parapolicial per la gravació de La Camarga.
“Teníem el xicot del director de confident”
Ara, els whatsapps incorporats a la macrocausa Tàndem del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, que investiga els negocis privats del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, donen respostes a moltes de les preguntes sobre el setge al Cesicat. Hi ha, per exemple, una conversa entre Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, amb el director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino. La conversa, a la que ha tingut accés El Món, és del 31 d’agost del 2017, pocs dies després dels atemptats jihadistes a Barcelona i Cambrils. Martínez es queixa que els “Mossos van de mal en pitjor”. Pino és contundent en la seva resposta i es vanta que a la seva època –tots dos han perdut el càrrec mesos enrere amb la substitució de Fernández Díaz per Juan Ignacio Zoido com a ministre– “estava tot controlat que fins i tot hi havia el xicot del cap del Cesicat de confident”. És a dir, que tenien sota el seu control la suposada parella de Flamerich, cosa que explicaria “l’enverinada relació personal” que l’Audiència de Barcelona emfatitzava en la sentència absolutòria.
La idea que la policia patriòtica tenia per enterbolir la imatge del Cesicat i entrebancar-ne el funcionament es constata en una conversa entre el mateix Martínez i l’exportaveu del PP, Teodoro García Egea, el 20 de setembre del 2018. Martínez li dona instruccions i dades per Whatsapp sobre l’argumentari que ha d’utilitzar contra el Cesicat tres mesos després que el socialista Pedro Sánchez hagi accedit a la Moncloa. El Cesicat és una arma per atacar la permissivitat del govern espanyol amb les institucions autonòmiques sospitoses. Martínez considera que “no era un centre de seguretat de la informació sinó un obscur i sinistre organisme dedicat a espiar als considerats enemics del Procés”. Així mateix, li recorda que la Fiscalia de l’Audiència Nacional el considera el “CNI català”. Els missatges, per a Flamerich, aclaririen la persecució que es va dur a terme contra el centre de ciberseguretat, contra ell com a director i contra els seus col·laboradors més pròxims. Uns missatges que acreditarien la voluntat d’Interior de crear un relat contrari a la institució i acabar amb el seu prestigi com una institució autonòmica.
18
3
