La llei d’amnistia s’està convertint en tot un manual de dret processal. De fet, es podria dir gairebé que és un cas de laboratori universitari per veure les vies més extraordinàries, extravagants i amagades del procés judicial. El darrer exemple és la decisió del plenari del Tribunal Constitucional (TC) de rebutjar per inadmissió els recursos d’empara presentats per l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de suspendre l’aplicació de l’amnistia, en el delicte de desobediència, fins que el TC resolgués la qüestió de constitucionalitat presentada.
L’argument dels togats constitucionals és que els recursos d’empara han “perdut el seu objecte” després que ells mateixos rebutgessin la qüestió constitucional presentada per la sala Penal del Suprem. La van desestimar en considerar que la legislació, en el cas per la qual la plantejava el Suprem, era perfectament respectuosa amb la Constitució. A priori, la decisió pot semblar molt simple, però no la raó de fons, que és un teva-meva entre els dos tribunals en què surten perdent els líders del Primer d’Octubre, que encara romanen inhabilitats després de gairebé un any i mig de la vigència de la llei.
“Nosaltres també hi tenim dret!”
Anem a pams. Junqueras, Romeva i Bassa van demanar l’amnistia per la desobediència, però se’ls va negar la tramitació fins que el TC no resolgués la qüestió plantejada per un cas concret, de desordres en les protestes contra la sentència del Procés a Girona. La defensa de l’exvicepresident i els dos consellers d’ERC va al·legar que també tenien dret a personar-se en aquesta qüestió de constitucionalitat perquè, en definitiva, també tenien dret a presentar-ne una. “El Suprem va impedir que participéssim en el debat de la qüestió d’inconstitucionalitat i només va deixar participar l’advocat del cas dels processats en el sumari de desordres de Girona”, comenta Andreu Van den Eynde en conversa amb El Món.
Davant la negativa del Suprem, van decidir presentar un recurs d’emparament perquè la llei obliga, en plantejar una qüestió de constitucionalitat, enviar-la al TC per tal que les parts puguin discutir o debatre. “Reclamàvem que nosaltres teníem dret a participar en el debat”, remarca. Com que finalment el Constitucional va resoldre la qüestió en la sentència 164/2025, del passat 8 d’octubre, dona per tancat el cas i no tramita els recursos d’emparament dels republicans per aquesta pèrdua sobrevinguda d’objecte, és a dir, que ja ha estat jutjat.
“La resolució d’aquesta qüestió ha satisfet extraprocesalment la pretensió dels demandants, perquè el pronunciament del TC va confirmar la validesa del precepte la defensa del qual pretenien articular mitjançant el recurs d’empara, extingint així l’interès jurídic actual de la queixa i eliminant qualsevol possibilitat que subsisteixi lesió efectiva del dret fonamental invocat”, argumenta el TC.
Ara, a esperar
Tant Junqueras, Romeva i Bassa com el president a l’exili, Carles Puigdemont, o els exconsellers Lluís Puig, Jordi Turull i Toni Comín, han demanat empara al Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los l’amnistia per la condemna del delicte de malversació de l’1-O. Aquests recursos també demanen l’aixecament de les mesures cautelars en el cas dels tres processats a l’exili, és a dir, que es retirin les ordres de detenció estatals emeses pel magistrat instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
De moment, aquests recursos d’empara continuen el seu camí processal i no es resoldran fins ben entrat el 2026. Val a dir que serà en paral·lel a la resolució definitiva de les qüestions prejudicials presentades davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Un procés que es mira amb optimisme després de l’informe presentat per l’advocat general del TJUE, que va informar favorablement a la llei d’amnistia.
De fet, són els únics que podrien fer canviar la situació processal i facilitar el possible retorn dels líders processats a l’exili, amb l’aixecament de la inhabilitació dels condemnats per malversació. Cal tenir present que la fiscalia del Tribunal Suprem ja va informar en contra d’aixecar les mesures cautelars o la inhabilitació mentre es tramitaven els recursos, tenint present que la durada del procés era molt més breu que el temps pendent de condemna i que no hi havia cap contesa electoral a l’horitzó.
