Dubtes en la cadena de custòdia de la prova incriminatòria, en l’obtenció d’aquesta prova i inexistència del fraccionament de contractes. Aquestes són tres de les conclusions a les quals han arribat Javier Rubio i Luis Enrique Hellín, els pèrits informàtics de la defensa que aquest matí declaren en el judici contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i els informàtics Isaías Herrero i Andreu Pujol, per un suposat cas de prevaricació i falsedat documental quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La sala Penal i Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha parat l’orella als pèrits aportats per la defensa que han detallat i exposat un informe exculpatori de 71 pàgines, al qual ha tingut accés El Món.
Aquest informe pericial tècnic fa una valoració i estudi dels treballs fets per Isaías Herrero contractats per la ILC durant l’etapa de Borràs com a directora. És a dir, els contractes de tipus menor –inferiors a 18.000 euros més IVA– signats entre el març del 2013 al febrer del 2017. Consideren que no hi pot haver fraccionament perquè cada feina era independent. Una opinió que contradiu la del ministeri públic, que fins i tot ha arribat a qualificar les adjudicacions d’un “contracte de treball encobert”.
Així mateix, els pèrits també han analitzat l’obtenció dels correus electrònics dels discos durs confiscats a Herrero i de quina manera s’han custodiat per part de la policia judicial, tant dels Mossos d’Esquadra com de la Guàrdia Civil. Uns mails que han format part del gruix de prova documental aportada per incriminar els tres acusats. Els dos perits han refermat el seu informe completament tot i que han tingut un debat obert amb el ministeri fiscal.
Dubtes en la cadena de custòdia de les proves
Sobre l’examen que els dos pèrits realitzen als discos durs confiscats a Herrero en la seva entrada i escorcoll, les conclusions són força contundents. “La cadena de custòdia dels discos es pot posar en dubte perquè no es calculen les seves petjades digitals fins a l’informe signat el 2 de març de 2021”, signen els dos tècnics. Segons el raonament, els discos durs 1 i 3 no tenen cap sistema operatiu. En canvi, el disc dur 2 sí que té un sistema operatiu, Windows, en el qual s’observen diversos accessos i moviments registrats durant l’entrada i escorcoll del 18 de novembre de 2018. En concret, ressalten que s’hi connecten onze dispositius USB, s’accedeix a un total de 30 fitxers durant aquest escorcoll, s’executa un programa de gravació de DVD i s’executen un total de 206 programes. Així mateix, emfatitzen que s’accedeix al correu personal Gmail d’Isaías Herrero i “s’altera l’evidència creant una carpeta a l’escriptori de Windows denominada ‘Mossos'”.
Precisament, en aquests correus electrònics és on els pèrits posen més èmfasi perquè consideren que la policia va anar més enllà del que demanava la jutgessa d’instrucció. En síntesi, els dos tècnics informàtics destaquen que els oficis policials mai van demanar autorització per accedir i copiar els correus electrònics dels seus ordinadors i “menys encara de servidors externs com el cas del Gmail”. En aquest sentit, subratllen que la interlocutòria judicial que habilitava l’obtenció de la prova dels ordinadors només permetia “intervenir el sistema web dels dominis i subdominis amb tots els mòduls associats i bases de dades relacionades, incloses el codi font (original i compilacions) de totes les versions fins a l’actual”. “El manament judicial habilitant en cap moment autoritza ni raona que els agents poguessin accedir i copiar els correus electrònics que poguessin trobar als seus ordinadors”, afegeixen. Precisament, a la vista d’aquest fet conclouen que “l’examen policial dels mails sense autorització judicial ha permès als agents configurar els delictes que reflecteixen als seus atestats”.
44 correus sense segellar i sense garantir
Per altra banda, els perits examinen un informe clau en l’acusació contra Borràs, Herrero i Pujol. Es tracta d’un atestat realitzat per la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil, de 26 d’abril de 2019, batejat amb el títol Informe dels correus electrònics intervinguts a Isaías Herrero. Aquest document es basa en l’anàlisi dels 44 correus electrònics i documents obtinguts en l’escorcoll d’Herrero el 27 de novembre del 2018. Ara bé, els pèrits consideren que, a més de no estar autoritzats judicialment per obtenir-los, no van fer bé les coses ni es va garantir la seguretat en la custòdia.
“Els 44 correus electrònics examinats que es remeten en suport digital (DVD/CD) no tenen un sistema de segellat, signatura electrònica o hash que garanteixi la cadena de custòdia i la inalterabilitat dels correus des que van ser requisats, fins que s’aporten a l’autoritat judicial, i per això no és possible verificar l’autenticitat i integritat dels 44 correus electrònics“, afirmen els perits. És a dir, que la manca de segellat “ha pogut donar lloc a l’alteració de les evidències portades a terme des del seu decomís, el 27 de novembre del 2018, fins al 14 d’octubre de 2020, data en què es van bolcar els discos durs a la seu del Tribunal Suprem i ja sota custòdia de la Guàrdia Civil”.
Sense el fraccionament de què s’acusa Borràs
Els dos perits també porten a terme una anàlisi dels contractes executats per Herrero. La seva conclusió és que no hi pot haver fraccionament de la contractació perquè “no hi havia unitat funcional o operativa” entre ells. És a dir, per fraccionar una adjudicació en contractes menors caldria que aquests contractes fossin per a la mateixa feina. Una circumstància que els perits no veuen reflectida ni en cap dels informes policials dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ni en les evidències recollides i aportades. Així, insisteixen que les webs examinades com la de l’Any Ramon Llull, i les titulades 300 anys, Pedra de tartera, Any Vinyoli i Què llegeixes, entre d’altres d’aportades a la causa, van ser “perfectament maquetades, creades i desplegades al servidor de domini corresponent, on són actives”.
“S’observa”, recull l’informe pericial sobre els atestats, “una clara descripció de cadascun dels treballs de programació i creació de web contractats, que han estat realitzats i facturats, i es conclou, per diversos mitjans, que les webs dissenyades per Herrero han estat funcionant a ple rendiment”. Uns fets que “acrediten que els treballs contractats per Herrero s’han fet” i que “acrediten la total funcionalitat dels treballs contractats”. “És a dir, el treball contractat va ser executat”, sentencien els pèrits deixant clar que cada contracte responia a una funció concreta i que els contractes no es fragmentaven per fer una mateixa feina.
2
