Si no vols caldo, dues tasses. El Procés sobiranista no només ha generat desenes de judicis, sinó que, a més, comença a ser habitual que es repeteixi el mateix judici. És el cas de la Sindicatura Electoral de l’1-O i també el de l‘activista que va difondre dades comunes de la lletrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, pel qual s’han arribat a celebrar fins a tres vistes. A partir d’aquest dimarts, hi haurà un altre exemple: el cas dels membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. La presidenta va ser jutjada –i condemnada– al Tribunal Suprem, però la resta dels seus companys de partits independentistes de la Mesa van ser jutjats a part, pel TSJC. La vista va ser anul·lada arran dels recursos i ara es repeteix el judici. En principi, no s’hi espera una absolució, sinó una condemna semblant a l’anterior, tot i que podria ser rebaixada.
La Sala Civil i Penal del TSCJ, aquesta vegada sota la presidència del magistrat Fernando Lacaba i no de Jesús María Barrientos, tornarà a celebrar la vista oral per desobediència contra l’exvicepresident de la cambra catalana Lluís Corominas, l’exvicepresidenta Anna Simó i els secretaris segon i quarta, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Tots quatre van ser condemnats en relació amb la tramitació d’iniciatives parlamentàries relacionades amb el Procés independentista que es va culminar amb el referèndum del Primer d’Octubre del 2017. També es va jutjar la llavors cap de files de la CUP a la cambra catalana, Mireia Boya, que va ser absolta i ha quedat fora d’aquest segon judici.
La història d’aquest cas va canviar el passat 15 de novembre, quan el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència en entendre que s’havia vulnerat el dret a un tribunal imparcial dels acusats pel fet que dos dels magistrats –en concret, el president Jesús María Barrientos Pacho, i el magistrat Carlos Ramos Rubio, ponent de la sentència– ja havien expressat de manera pública una posició explícita sobre qüestions que després van constituir objecte essencial del judici. Ara els nous magistrats, Lacaba, Maria Jesús Manzanero i Francesc Segura, hauran de tornar a dictar sentència, amb l’antecedent de l’absolució dels membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent, la de la següent legislatura, jutjada dos anys després i absolta. Ara bé, aquesta sentència deixava clar que no tenia res a veure amb els fets pels quals es va jutjar la Mesa de Forcadell.
Una condemna molt llarga
Als quatre integrants de la Mesa de Forcadell que van ser condemnats pel TSJC, se’ls imposava una multa de 30.000 euros cadascun i un any i vuit mesos d’inhabilitació per haver desobeït les resolucions del Tribunal Constitucional sobre la tramitació de les lleis de desconnexió. Una condemna llarga dictada l’octubre del 2020 i que, a hores d’ara, ja tècnicament l’haurien complert si la resposta al recurs no hagués trigat tant. De fet, aquesta és l’única esperança que mantenen els acusats. Si bé tenen coll avall una nova pena, no descarten una rebaixa substancial de la condemna per les dilacions del procés judicial i perquè, al capdavall, han estat més temps inhabilitats de facto per aplicació de la LOREG -la llei de Règim Electoral General- que no pas el que ordena la condemna judicial. De fet, podria ser que, atesa aquesta consideració, el ministeri fiscal rebaixés les seves pretensions de condemna.
En tot cas, aquest dimarts comença un judici que serà un calc del celebrat l’any 2020 i també del celebrat el 2021 amb Joan Josep Nuet, però, en aquest cas al Tribunal Suprem, per la seva condició d’aforat com a diputat al Congrés espanyol. Pràcticament, se seguirà el mateix guió, llevat de la renúncia a algun testimoni, com ara el de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert. La sentència insistia que a la condemna “no hi havia motivació política”. Un element que van posar en dubte els acusats i les seves defenses i que, en definitiva, el Suprem els ha donat la raó anul·lant la sentència pel biaix polític dels magistrats que els van jutjar. De tota manera, els re-acusats no tenen cap mena d’esperança en una absolució, sinó simplement, a una rebaixa de la condemna.
Diferències amb el cas de la Mesa de Torrent
La decisió de fer repetir el judici, anunciada just uns dies abans de l’absolució de la mesa de Torrent, va despertar tota mena de suspicàcies. Ara bé, l’esperança va durar poc perquè el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la mateixa sentència, deixava clar que el cas era molt diferent del de la Mesa que presidia Carme Forcadell. La resolució hi incorporava una referència expressa a la part final del text, just abans de les conclusions. Fins i tot, fonts jurídiques assenyalen que va ser un afegit dels magistrats Carlos Mir i Francisco Segura just després de la inesperada resolució del Tribunal Suprem que anul·lava el judici als membres sobiranistes de la Mesa acusats de permetre la tramitació de les lleis de desconnexió el setembre del 2017.
Així, advertien de manera clara que “difícilment en dret penal, i en els tribunals de justícia, es donen dos casos iguals, tenint cadascun les seves peculiaritats”. “En aquest sentit”, arguïen, “és important posar de manifest que les actuacions que analitzem són absolutament diferents a les de la anterior Mesa de la XI Legislatura, els membres de la qual foren condemnats per aquest TSJC en la sentència núm. 10/2020, de data 19.10.2020, i també en la STS núm. 301/2021, de 8 d’abril [el cas de Joan Josep Nuet], respecte d’un altre membre d’aquesta Mesa, a part de la condemna de l’anterior Presidenta, en la sentència del Procés per part del Tribunal Suprem, per delicte de sedició, que va absorbir el delicte de desobediència funcionarial”.
En aquest context, els magistrats remarcaven que el cas de la Mesa de Torrent correspon a “una nova Legislatura, la XII, després d’unes noves eleccions, i l’actitud dels ara acusats en prendre els acords de 22.10.2019 i 29.10.2019, 29.10.2019 i 5.11.2019 era molt diferent de la de l’anterior Mesa”. “La diferència essencial es troba en la manca de continuïtat en el procés unilateral de desvinculació de la Constitució i de les resolucions del Tribunal Constitucional, que va dur a terme l’anterior Mesa del Parlament, tot i que no ho va aconseguir”, definia el tribunal. És a dir, que la decisió de la Mesa de Torrent de tramitar dues resolucions era poc més que una performance sense continuïtat ni valor jurídic. En canvi, entenien que tramitar les lleis de desconnexió i de la declaració d’independència posteriorment tenia continuïtat i conseqüències jurídiques. I això és el que es torna a jutjar ara, sense Barrientos.
3
2
