Perplexitat al grup parlamentari de Junts per Catalunya a Madrid i també a Waterloo. La Moncloa, encara que hagi estat per la porta del darrere o per descuit en la redacció d’una resposta a una pregunta parlamentària, ha admès negre sobre blanc que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va espiar el cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, i home de la seva màxima confiança, Josep Lluís Alay. Així es desprèn d’una sorprenent resposta parlamentària, a la que ha tingut accés El Món, sobre la intromissió amb el programari Pegasus l’octubre de 2019 i el juliol de 2020 que els Mossos d’Esquadra van trobar al mòbil d’Alay.
En concret, es tracta d’una pregunta signada pel diputat Josep Pagès que es va registrar a la cambra baixa quan la Unitat Forense Informàtica dels Mossos d’Esquadra van emetre un informe amb què constataven la infecció amb un programari espia els dispositius telefònics d’Alay que van ser confiscats per la Guàrdia Civil en el marc de l’operació Volhov del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, ara ja sobreseguda. La resposta del govern és directa i simple i fins i tot, ja identifica un culpable, sense que Junts hagi posat cap presumpte culpable sobre la taula.
Una resposta que ho diu tot
La primera pregunta, detallada i extensa, que es formulava era si “algun dels membres del govern espanyol (el president, Sr. Pedro Sánchez, el ministre de l’Interior, Fernando Marlaska, la ministra de Defensa, Margarita Robles o qualsevol altre membre del govern) va ordenar o va validar l’ordre d’infectar el mòbil de Josep Lluís Alay?”. La segona és “en quin moment el govern espanyol (el president, Sr. Pedro Sánchez, el ministre de l’Interior, Sr. Marlaska, la ministra de Defensa, Sra. Margarita Robles o qualsevol altre membre del govern) va tenir coneixement de l’espionatge al Sr. Alay?”.
La resposta no pot ser més clara. “Pel que fa a la pregunta de referència, s’informa que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) actua amb plena submissió a l’ordenament jurídic i amb absolut respecte a la legalitat vigent, així com amb plena submissió als diferents controls (econòmics, judicials i parlamentaris) previstos a la legislació, tal com estableixen la Llei 11/2002, de 6 de maig, reguladora del CNI, i la Llei Orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d’Intel·ligència”, assegura la Moncloa. És a dir, que és el mateix govern de Pedro Sánchez que justifica l’acció del CNI sobre el telèfon d’Alay, sense que el grup parlamentari dels de Puigdemont ni tan sols apuntés en la seva pregunta si havia estat el CNI. De fet, ni l’esmenten en la pregunta registrada.
Sorpresa a Junts pel reconeixement implícit del paper del CNI
Fonts del grup parlamentari no amaguen a El Món, l’estupefacció per la resposta i, en certa manera, el seu “entusiasme” pel reconeixement implícit que suposa respondre apuntant directament qui fa l’espionatge. “Excusatio non petita, accusatio manifesta“, al·leguen. “Estan dient que va ser el CNI!”, insisteixen. Una resposta que reforça les dues imputacions que ja té l’exdirectora dels serveis d’intel·ligència espanyols, Paz Esteban, per l’espionatge al president Pere Aragonès, el cap de files d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové i l’eurodiputada Diana Riba.
Possiblement, altres fonts apunten que aquí rau la mare dels ous. D’aquesta manera, interpreten que carregar el mort de l’espionatge a qui va ser destituïda com a directora del CNI ja és “de franc”. Per tant, distorsionen la possibilitat que fos el ministeri de l’Interior el que activés aquesta mena de programari espia. D’aquí la brevetat i contundència de la resposta del govern de Pedro Sánchez.
