Finalment, la sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per delicte de desobediència en concurs amb malversació. D’aquesta manera, els magistrats rebutgen rebaixar la pena per malversació, un cop ha quedat eliminat del Codi Penal el delicte de sedició. És a dir, confirma la inhabilitació absoluta per a Junqueras i Bassa fins al 2031 i per a Romeva i Turull fins al 2030. En canvi, deixa sense efecte les inhabilitacions a Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Quim Forn, que dona per superades ja el 2022 amb la nova pena. La Sala adverteix que la reforma “deixa impunes els processos secessionistes sense violència”.
La nova sentència, en forma d’interlocutòria, que retoca la resolució del 14 d’octubre de 2019, ressalta que en cap cas el delicte de sedició derogat pot ser substituït pel de desordres públics agreujats. Així, el Tribunal Suprem abona la tesi ja plantejada pel jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, però a mitges, perquè si que compra la qualificació jurídica de la fiscalia del Suprem que va demanar aplicar aquest delictes a Sànchez i a Cuixart. En tot cas, la sala penal dona per extingides les inhabilitacions dels condemnats però manté la de l’exvicepresident, de l’exconseller d’Exteriors, de Presidència i de Drets Socials.
La malversació continua igual
La revisió de la sentència del Procés parteix de la base de la derogació de la sedició i la reforma dels desordres i la malversació i quin efecte té sobre les penes que resten pendents, després de l’indult parcial dels condemnats. En concret, la sala va posar en debat si calia eliminar les inhabilitacions als que també van ser condemnats per malversació, a més de sedició. La sala, però, no ha fet gaires números, i manté les inhabilitacions per a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa aplicant el delicte de desobediència en concurs real amb el delicte de malversació. D’aquesta manera, els magistrats de la sala penal creuen que la reforma de la malversació no els afecta i, per tant, les inhabilitacions es mantenen. Per a Junqueras i Bassa fins el 2031 i per a Turull i Romeva, fins el 2030.
Diferent interpretació és la que els magistrats porten a terme per a Sànchez i Cuixart. En aquest cas creuen que se’ls ha de condemnar per un delicte de desordres públics. Pel que fa Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquím Forn, que no tenien malversació, la sala penal raona que només han de ser condemnats per desobediència, i per tant, que amb la reforma queden extingides les seves penes. Així el Suprem evidencia que els fets del Primer d’Octubre, en considerar que hi ha diner públic pel mig, no es pot aplicar la “malversació atenuada” tal i com sospitaven els reformadors o algunes defenses.

Opinió política de la sala amb la reforma
De la mateixa manera que Pablo Llarena va fer en la seva interlocutòria del passat 12 de gener, el tribunal també opina sobre la derogació de la sedició al llarg de les 43 pàgines de la interlocutòria. En la resolució, els magistrats rebutgen que el delicte de sedició derogat es pugui subsumir en el nou delicte de desordres públics. És més, els jutges alerten que la reforma pactada entre PSOE-Unidas Podem i ERC deixa impunes els “processos secessionistes que no vagin acompanyats d’actes de violència o intimidació”. “El delicte de sedició era alguna cosa més que un delicte contra l’ordre públic”, assenyalen els magistrats.
En aquesta línia, subratllen que “qualsevol intent de reduir l’àmbit de la tipicitat que oferia el delicte de sedició a un problema d’ordre públic, identificable amb mobilitzacions o aldarulls, desenfoca el problema”. “La gravetat de les penes associades pel Codi de 1995 al delicte de sedició troba justificació en la necessitat de castigar, no només actes contraris a la pau pública, sinó el desenvolupament d’una mobilització tumultuària cridada a impedir l’exercici democràtic de l’autoritat de l’Estat que, en aquest cas, els autors van emmarcar en la creació d’una pretesa cobertura normativa del dret a decidir”.
Una esquerda
La sentència també adverteix “d’esquerdes de tipicitat per al tractament de fets com els esdevinguts a Catalunya l’any 2017”. Un Primer d’Octubre que defineix com una “deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l’incompliment de les resolucions judicials”. Uns fets que, a criteri de la, “ja no tenen tractament penal”. El tribunal que ha redefinit la sentència estava conformat per Manuel Marchena, que també n’ha estat ponent, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, que van dictar la sentència del Procés.
Més informació en breu