Dos magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos i Carlos Ramos, s’han autodescartat per al judici per desobediència de la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, per la seva participació en el referèndum de l’1-O, segons ha avançat l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Barrientos, que també és el president del TSJC, serà l’encarregat de presidir el judici per falsedat documental i prevaricació contra la presidenta de Junts, Laura Borràs. A principis de desembre el TSJC va rebutjar la recusació de Barrientos que havia sol·licitat Borràs perquè considera que la imparcialitat del magistrat no està en risc perquè no és un cas polític.
En canvi, tant el mateix Barrientos com Carlos Ramos ha proposat apartar-se del judici a Serret anticipant-se a un possible conflictes d’interessos. El Tribunal Suprem va anul·lar el judici contra la Mesa de Carme Forcadell per falta d’imparcialitat i va ordenar repetir-lo. Ara els dos magistrats reconeixen que “no es pot obviar” el precedent i, per tant, prefereixen curar-se en salut. En el cas de la Mesa de Forcadell, els diputats republicans van demanar la recusació dels dos jutges, que va ser desestimada.
Els magistrats del TSJC participen sovint de judicis contra independentistes
Barrientos i Ramos argumenten que la seva participació en l’admissió de la querella de la fiscalia contra el Govern de la Generalitat el setembre del 2017, del qual formava part Meritxell Serret com a consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Els dos magistrats també formen part del tribunal que haurà de jutjar el president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; i l’exsecretari d’Hisenda i nou president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. No ha transcendit quina és la seva postura respecte a aquest judici.
En el cas de Laura Borràs, el TSJC va rebutjar la recusació de la presidenta de Junts perquè considerava que les declaracions públiques del magistrat contra el Procés “no han compromès la seva imparcialitat, objectiva ni subjectiva”, i menys en un judici que no té vincles directes amb el referèndum de l’1-O.
1
