Nova etapa en la trama andorrana de l’Operació Catalunya. El Tribunal Superior d’Andorra haurà de decidir sobre una recurs d’apel·lació presentat per l’accionista majoritari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, sobre la vinculació de l’actual cap de govern del Principat, Xavier Espot, amb el tancament del banc. Un tancament provocat, segons els propietaris de l’entitat, per les maniobres de la policia patriòtica espanyola. De fet, aquestes maniobres han estat la causa de la imputació de Mariano Rajoy per part de la justícia andorrana i que la setmana passada va aturar la judicatura espanyola.
El recurs arriba després de la querella que Higini Cierco va interposar el 17 de desembre contra Espot i que el passat 1 de desembre el Tribunal de Corts va decidir no admetre a tràmit i arxivar. La querella de l’expropietari de l’entitat andorrana víctima de l’Operació Catalunya –on la família Pujol Ferrusola tenia els diners de la confessió de l’expresident de la Generalitat– acusava Espot de coresponsabilitat en les accions del govern andorrà –tant abans com després de l’emissió de la nota del Tresor nord-americà– que van acabar amb la intervenció de la BPA i de retruc, de la seva filial espanyola, Banco de Madrid.
Querella arxivada massa ràpid
L’escrit d’apel·lacio, al qual ha tingut accés El Món, carrega sense embuts per la rapidesa de l’arxiu de la querella per part de la magistrada instructora i en destaca la celeritat sorprenent que no té en la majoria de les causes. “Ho ha fet i resolt tot amb tanta urgència que no s’han salvat ni les mínimes aparences formals respecte al principi d’igualtat de tots els ciutadans davant la llei“, ressalta l’apel·lació. D’aquesta manera, al defensa dels Cierco alerta que la magistrada ha basat l’arxiu només en unes declaracions exculpatòries a la premsa. Aquesta pressa és el que fa desconfiar la defensa dels Cierco, que interpreta que hi ha una velocitat insòlita en la desestimació de la querella, i apunta la incomoditat del cas per a la justícia andorrana.
“La instructora ha arxivat sense escoltar les parts i sense practicar cap mena de diligència”, al·lega el banquer. En aquest sentit, demana que per tal “d’inquirir la veritat, prengui postura i doni per bones les al·legacions d’una part contra les de l’altra”. “El 95% de les querelles són admeses a tràmit i només es desestimen per manca de determinats pressupòsits processals o requisits formals”, recorda el recurs. I addueix: “Ab initio, només cal que hi hagi una aparença delictiva o, com es deia abans, indicis racionals de criminalitat“. “Quan es vol anar més enllà de l’aparença o dels indicis, ja és una qüestió de fons que exigeix l’admissió a tràmit i la pràctica de diligències o mesures d’instrucció”, raona.
Una resolució que és un “al·legat de la defensa”
L’estranyesa per la rapidesa, des del punt de vista dels advocats del banquer, també arriba als arguments de la resolució que ordena l’arxiu. Així, la representació de Cierco considera que “atesa la seva estructura i argumentari, més que una anàlisi i decisió sobre l’admissió a tràmit de la querella, [el text de la magistrada] es pot qualificar com un al·legat de defensa del querellat que podria perfectament haver redactat l’advocat de la seva defensa”. “Altrament dit, entra en el fons i és assimilable a una prematura sentència absolutòria“, conclou l’escrit.
Entre els arguments del recurs també s’hi troba la contraposició de la interpretació que la magistrada fa de la prevaricació. De fet, els advocats de Cierco afirmen que la magistrada aplica un criteri absolutori sense entrar ni a valorar les conductes denunciades. En aquest marc, recorden que se l’acusava d’una prevaricació per omissió, és a dir, no fer aquells actes que s’esperen d’un govern per protegir els interessos andorrans o dels drets de la ciutadania andorrana.
Demanen al Tribunal Superior que revoqui l’arxiu de la querella
Seguint aquests arguments, els advocats de Cierco al·leguen davant el Tribunal Superior que “malgrat la informació que tenien o que havien de tenir forçosament pels càrrecs i les responsabilitats que ostentaven, els membres del govern i pel cas el querellat, van tornar a prevaricar per omissió quan van decidir deliberadament de no presentar al·legacions davant el FinCEN –el tresor dels EUA–, que els va invitar i donar termini per a fer-ho”. “Tal desídia només pot correspondre a una voluntat nociva, a un inconfessable despropòsit de situar l’entitat bancària en indefensió i que, en el pitjor dels escenaris, la portarien a la seva mort i liquidació, com fou el cas”, argüeixen per demanar la nul·litat de l’arxiu de la querella.
El recurs intenta que el Tribunal Superior –el tribunal suprem d’Andorra– permeti que la justícia andorrana, com a mínim, investigui si hi va haver connivència de les estructures de poder andorrà amb l’Estat espanyol per tal de facilitar dades financeres de polítics catalans. En concret, si Espot va provar “d’acontentar les autoritats espanyoles en la guerra bruta contra l’independentisme”. La decisió del Superior serà una peça cabdal per tal que els germans Cierco puguin acreditar la relació de l’estat andorrà amb l’espanyol amb l’objectiu d’aconseguir informació independentista que hauria costat que la BPA abaixés la persiana. La rapidesa de l’arxiu de la querella ha provocat motes suspicàcies, no només entre els exdirectius de la BPA, processats en diverses causes, sinó també entre els clients que van veure afectats els seus dipòsits.
7
