El jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic no està sol buscant una excepció per a l’amnistia. De fet, ben aviat podria tenir un antic aliat en la causa, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre. Al capdavall, en el seu dia, i arran de la causa Volhov, Aguirre li va enviar part de la seva instrucció que, finalment, ha servit a Manuel García Castellón per qualificar les protestes postsentència de terrorisme. En aquest cas, Aguirre podria tenir l’opció de reobrir la peça separada de la trama russa que es va arxivar provisionalment el juliol del 2022.
Segons fonts jurídiques pròximes al cas, un nou informe seria la clau de volta que tornaria a posar en marxa una investigació ja arxivada. En concret, es tractaria d’un informe forense informàtic dels tres telèfons confiscats a Víctor Tarradellas tant durant les detencions de l’operació Estela (causa mare de la Volhov), del maig del 2018, com de la Volhov, l’octubre del 2020. Aquest informe serviria al jutge per desenterrar la famosa trama russa del Procés, basada en suposades converses o contactes amb membres del Kremlin que haurien ofert suport al procés independentista. En aquella causa, a més de Tarradellas hi havia embolicat el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i Alexander Dmitrenko, un empresari rus, a més d’uns bitllets d’avió a Rússia d’Oriol Soler. Part de la investigació, però, va demostrar que algun dels suposats contactes russos van ser una estafa.
De fet, no és la primera vegada que a l’Audiència Nacional li arribarien els suposats contactes russos amb l’independentisme. El mateix jutge García Castellón va obrir les diligències 86/19 a partir d’un atestat de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia del 28 d’octubre del 2019. Les diligències es van tancar sense fer pràcticament cap diligència. El jutge en va decretar l’arxivament el juliol del 2020, amb els arguments esgrimits pel tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que va titllar l’atestat policial de “prospectiu”. Segons el mateix fiscal, semblava una investigació de “causa general” que “buscava indicis per confirmar una determinada tesi policial”. De fet, des del CNI al Departament de Seguretat Nacional han insistit en la tesi d’aquesta influència russa en el Procés que ara podria ressuscitar.
Amb previsió d’una exclusió de l’amnistia
La reobertura d’aquesta instrucció, amb l’argument que han aparegut noves proves o indicis, com ara converses o arxius extrets dels tres mòbils de Tarradellas, podria servir també per eludir l’aplicació de la llei d’amnistia. En concret, en aplicació de l’exclusió que es va aprovar en el dictamen de la Comissió de Justícia del Congrés aquest passat dimarts. L’article 2 apartat e) estableix com a exclusió de la llei d’amnistia “els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional del Títol XXIII del Llibre II del Codi Penal”.
És a dir, no es podria aplicar l’oblit penal als acusats o virtuals condemnats de l’article 592 del Codi Penal, que preveu penes de fins a vuit anys de presó per aquells qui “amb la finalitat de perjudicar l’autoritat de l’Estat o comprometre la dignitat o els interessos vitals d’Espanya, mantinguessin intel·ligència o relació de qualsevol gènere amb governs estrangers, amb els seus agents o amb grups, organismes o associacions internacionals o estrangeres”.
Una suposada col·laboració amb l’entramat estatal rus podria entrar perfectament en aquesta exclusió. Aquesta fórmula esquivaria les garanties que han buscat en l’acord de Junts, ERC i PSOE per evitar que fossin exclosos independentistes acusats de delictes de terrorisme com ara els processats per la causa Judes o els investigats en la causa Tsunami Democràtic, entre els quals es compten el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El fet d’establir contactes amb un govern estranger podria permetre denegar l’aplicació de l’amnistia.
Un peritatge estrany
De tota manera, les mateixes fonts que coneixen aquests moviments ressalten que l’informe que s’hauria presentat al jutjat no porta la signatura d’un peritatge policial. De fet, més aviat és una entitat privada qui hauria extret i sintetitzat la informació sobre els presumptes contactes amb membres del Kremlin, com Sergey Markov o Nikolay Sadovnikov, amb Tarradellas o membres de l’entorn de Puigdemont, just els dies previs al referèndum del Primer d’Octubre i al 27 d’octubre, dia de la declaració d’independència. Així com missatges sobre un viatge a Moscou el setembre del 2017.
Amb aquest nou informe, el jutge podria reobrir la causa i posar una altra trava més en l’aplicació de l’amnistia, perquè es podria entendre que dels hipotètics contactes amb suposats membres de l’entorn del Kremlin entrarien en el delicte de traïció. Per tant, es podria saltar, de moment, l’aturada de la instrucció per aplicació de la llei d’amnistia.
Igualment, el jutjat tindria en el seu poder un nou informe d’intervencions telefòniques realitzades per la Guàrdia Civil entre els investigats que aportarien suposades complicitats polítiques entre socialistes i independentistes. De tota manera, els investigadors de l’institut armat encara continuen demanant més temps per continuar l’anàlisi de la “ingent documentació requisada”.
