La causa del Tsunami Democràtic ha mutat per esdevenir una macrocausa de terrorisme amb implicacions internacionals, ja s’utilitzen referències a una directiva europea per sostenir-la. Un canvi de paradigma sobtat després de quatre anys d’instrucció feta d’amagatotis a l’Audiència Nacional. Per convertir els aldarulls registrats en les protestes contra la sentència del Procés, la tardor del 2019, en “delictes de terrorisme” –i així evitar que els investigats entrin en la llei d’amnistia–, el jutge instructor de la causa ha utilitzat tres elements.
Per una banda, un suposat mort per un atac de cor a l’aeroport del Prat del 14 d’octubre del 2019. En segon terme, un membre de les unitats antiavalots del Cos Nacional de Policia, ferit greument en els disturbis d’Urquinaona, on van volar tantes pedres de manifestants com pilotes de goma de la policia estatal que rebotaven sense control. I, en darrer lloc, els danys a infraestructures “crítiques” que s’haurien perpetrat durant les protestes esperonades per l’aplicació digital que se situa en el centre d’aquest sumari. Uns danys als quals els afectats, segons fonts jurídiques properes al cas, apliquen la dita castellana d’haver fet las cuentas del gran capitán, és a dir, uns números exagerats. Un total d’uns 5,4 milions d’euros. Una xifra que els agents i el jutge encara consideren provisionals. Un còmput estrany perquè la doctrina és bastant clara sobre com s’ha d’acreditar cada dany amb relació a cada persona que, suposadament, el causa.
Curiosament, empreses de l’Ibex com Aena o Ferrovial, associacions de transportistes, empreses públiques, Vueling, un ministeri i, fins i tot, l’Ajuntament de Barcelona, han ajudat la Guàrdia Civil i el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, a construir el relat del Tsunami terrorista per llançar-lo contra l’independentisme. A més, amb informes emesos quatre anys després dels fets o amb denúncies esperonades pels mateixos investigadors perquè els afectats es personessin amb factures de pèrdues o costos, un fet inèdit perquè, segons el ministeri de l’Interior, mai s’havia reclamat a cap entitat convocant de protestes danys generats per una manifestació. Tots serien col·laboradors necessaris per elaborar el relat del marc de delicte terrorista que afecta el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, també a l’exili, Marta Rovira, i deu persones més.
Vueling i el dinar dels pilots
Els agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil van reclamar a diverses companyies dades i càlculs sobre les pèrdues que haurien patit per les protestes postsentència. Els agents van realitzar annexes amb els informes aportats per les empreses que ofereixen alguna sorpresa. L’empresa Vueling, la companyia low-cost del Grup IAG, nascut de la fusió d’Iberia i Bristish Airways, presidida per Javier Ferran. La primera curiositat és que Vueling fa un primer informe que inclou la Guàrdia Civil en el seu atestat del passat dos de novembre, amb data d’1 de setembre del 2022, és a dir, tres anys després dels fets.
Segons aquest informe, al qual ha tingut accés El Món, la companyia denuncia una despesa per la pèrdua de 169 vols –que no es van poder fer per culpa de la protesta al Prat– per valor de 489.000 euros. I les dades les dona a la Guàrdia Civil el cap de seguretat de la companyia, Fernando Iglesia Echarte, i no pas un càrrec financer. Iglesia desglossa la xifra en diversos conceptes. Així, computa per al departament de Client la pèrdua de 180.000 euros, una quantitat que obté de sumar despeses en “menjar, hotels, transports i reacomodacions de passatgers de vols cancel·lats”. El departament de Tripulacions, hi compta 35.000 euros en menjar, hotel i transport, més 73.000 euros per pagar les tripulacions que no van poder operar en els seus respectius vols.
Sobre el concepte de handling, Iglesia atribueix una despesa de 169.000 euros per cancel·lar vols sense prou antelació perquè el “cost del handling s’ha de pagar encara que el vol no s’operi”. Així mateix, afegeix a la factura 34.000 euros de “costos addicionals aeroportuaris” que identifica amb “el cost d’aparcament als diferents aeroports i altres conceptes”. En l’informe final, però, sembla que els analistes de la Guàrdia Civil s’animen massa, perquè afegeixen els 489.000 euros totals –que és la suma del desglossament– com una quantitat més i situen el cost total per Vueling en 978.000 euros: la suma de 489.000 més 489.000, en una duplicació que no té cap raó de ser. A tot això, el jutge hi afegeix una pèrdua econòmica global per a Vueling d’1.793.018,25 cèntims, que no s’argumenta en les darreres interlocutòries ni atestats.
Abertis/ACESA i els suposats danys l’AP7
En el cas dels talls de l’AP-7 a la Jonquera i Salt, els números són diferents de Vueling, però més dissimulats en el temps. D’entrada, l’informe de costos arriba amb un paper oficial d’Autopistes an Abertis Company -ACESA, acrònim de Autopistas Concesionaria Española, Sociedad Anónima– que es remet des de la delegació del govern espanyol a les Societats Concessionàries d’Autopistes Nacionals de Peatges. Una missiva signada pel director general, Daniel Vilanova, el 18 de juliol del 2023. La documentació inclou una denúncia presentada als Mossos d’Esquadra més d’un mes després dels talls (20 de desembre del 2019) i un original “Informe intern per quantificar el lucre cessant de la companyia”, és a dir, els diners que hauria deixat de guanyar per dos dies de talls.
Els danys materials els computen en 130.354,05 euros, que divideixen en 32.394,55 al tall de la Jonquera i 97.959,50 euros a Salt, al punt quilomètric 62 de la mateixa AP-7. Curiosament, de la part que entra en l’estat francès, ningú no n’ha reclamat res, ni les multes per la retirada dels vehicles. En aquest marc, i a conseqüència dels talls a l’autopista portats a terme pels manifestants i que haurien impedit la circulació de vehicles, s’hauria causat un “lucre cessant a la companyia concessionària” d’un total de 435.761,24 euros. Per tant, entre el calaix que haurien deixat de fer i els danys que haurien hagut de reparar, la reclamació seria de 566.115,29 euros.
Aena i el misteri dels carros desapareguts
Aena, la companyia de l’Ibex 35 que gestiona els aeroports i que dirigeix Maurici Lucena, exnúmero dos del PSC, va presentar un informe el 18 de juliol passat a la Guàrdia Civil. Un text on fins i tot hi ha una introducció amb una valoració de les protestes i comentaris sobre la sentència del Procés. La companyia fins i tot fa com la Guàrdia Urbana i, quatre anys després dels fets, xifra el nombre de manifestants a l’aeroport del Prat, que situa en 8.000 persones. D’entrada reclamen 425.773 euros de pèrdua d’ingressos o lucre cessant.
Segons detalla el document d’Aena, el 25 de març del 2020, cinc mesos després dels fets, el pèrit de la companyia va reclamar els danys que s’havien de reclamar per la via d’urgència al Consorci de Compensació d’Assegurances, i els va xifrar en 50.000 euros. El següent 29 d’abril, un mes després, el mateix pèrit fa un resum de la valoració i proposa un acord d’indemnització per a l’assegurança de 389. 244,46 euros. Un import al qual s’arriba amb diverses partides que van des de 816 euros per reparar una màquina d’un aparcament de l’aeroport del Prat a 1.234 euros de jardineria. Però el cost més elevat reclamat és propi d’un expedient X i és la misteriosa desaparició de 520 carretons de portaequipatges, a més dels 1.600 que declaren que es van espatllar. En concret, 1.598 carretons reparats per uns 111.860 euros i 3 d’inutilitzats, a 70 euros cadascun, a més de 407 unitats de carretons amb frens desapareguts i 113 unitats de carretons sense frens desapareguts, 162.429 euros més. La partida més alta, doncs, és la dels carretons, amb un total de 274.264 euros. A més, el jutge hi afegeix 1.217.595 euros de despeses de la Direcció de Seguretat Aeroportuària sense identificar.
Ferrovial i l’Ajuntament de Barcelona
A més, el jutge incorpora un informe doble signat per Ferrovial i l’Ajuntament de Barcelona, que signa el director de Medi Ambient i Serveis Urbans, Carlos Vázquez. Ferrovial, com a empresa contractista de la neteja, i l’Ajuntament, com a perjudicat del “sobrecost de neteja i recollida de deixalles vinculades als aldarulls post sentència del Procés”. Ara bé, l’informe es limita als aldarulls de la protesta convocada el 18 de desembre del 2019 arran del partit entre el Barça i el Madrid. L’informe és del gener del 2020.
El consistori, presidit aleshores per Ada Colau, calcula que la factura és de 85.303, 22 euros, atribuïda principalment als contenidors cremats (79), amb un cost que arriba a 79.777,66 euros. Així mateix, indica que “no es van identificar papereres inutilitzades” ni cap “bujol comercial desaparegut o cremat”. Ara bé, inclou com a cost retirar els contenidors de la zona abans del partit (3.510,84 euros) i tasques “extraordinàries de neteja”, amb ampliació del personal i d’horari per valor de 2.014,72 euros.
I els transportistes?
Els informes que la Guàrdia Civil han estat prou curosos per no enganxar-se els dits amb aquest afer delicat. El mateix servei d’informació de la Guàrdia Civil va contactar, fins a dues vegades, amb la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies i la Federació Nacional d’Associacions de Transport a Espanya (Fenadismer), per tal que informessin dels danys que calculen que van patir durant el que anomenen la “concentració il·legal independentista”. Així ho certificava un atestat d’ampliació amb número 2020-100476-008 en les diligències del tall de la Jonquera, que ja van ser arxivades, publicat per El Món.
Arran d’aquesta publicació, el diputat de Bildu al Congrés Jon Iñarritu va formular preguntes al ministeri de l’Interior per si era habitual aquest tipus de reclamacions tan insistents en protestes d’aquesta mena. La resposta va ser una sorpresa, ja que el ministeri admetia tàcitament que només s’animava a denunciar si els manifestants eren independentistes. Finalment, han passat de puntetes sobre aquesta qüestió i l’informe policial apunta que la protesta, en aquest terreny, hauria provoicat “15 milions d’euros en pèrdues”, i aporten com a font un tuit de Tsunami Democràtic.
