El judici contra la família Pujol Ferrusola continua amb velocitat de creuer. Un judici que, de moment, és favorable als acusats perquè les acusacions encara no han acreditat la seva tesi, malgrat el soroll que ha suposat deu anys d’instrucció. És a dir, trobar el nexe de causalitat entre els diners que la família tenia a Andorra, els negocis i operacions empresarials de Jordi Pujol Ferrusola i les suposades comissions per adjudicacions públiques de la Generalitat de Catalunya, curiosament, durant els governs tripartits presidits pel PSC.
Aquest dilluns comença una setmana que encara pot ajudar més les defenses, en el sentit que pot refermar l’origen polític de la causa. El que a la funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares es coneix com a “pecat original del cas”. És a dir, les maniobres de la policia patriòtica, amb connexió directa amb la Moncloa, per buscar draps bruts dels líders independentistes, especialment del president Jordi Pujol, la seva família i el seu entorn. De fet, el primer nom de l’operació Catalunya va ser l’operació Pujol. Davant tribunal que presideix José Ricardo de Prada, els pròxims dies s’enfilaran a l’estrada, bé físicament o bé a través de la connexió virtual, els noms claus de la policia patriòtica.
Diversa documentació aportada al cas, com ara àudios, informes i atestats publicats per El Món, serviran a les defenses per reblar el clau sobre l’origen polític de la causa, però noms que tenen pendent el judici de l’operació Kitchen -d’espionatge a Luis Bárcenas, extresorer del PP- es podrien acollir al dret de no declarar per no perjudicar la seva estratègia de defensa. A finals de setmana, també testificaran els agents de la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del Cos Nacional de Policia (UDEF) que han bastit els atestats incriminatoris. Especialment esperada és la testifical de l’instructor del cas, l’inspector 89.140, que es va veure esquitxat pel cas del pen-drive dels Pujol i sort en va tenir de la indulgència del jutge instructor del cas i de la seva defensa, Edmundo Bal, advocat de l’Estat, exlíder de Ciutadans i ara reincorporat a les files penalistes de la brigada Aranzadi. També hi ha debat perquè algunes defenses han retret al tribunal que barregi testimonis de la defensa amb els darrers de les acusacions.
Eugenio Pino: el primer condemnat per l’operació Catalunya
Després de la renúncia al testimoni de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, hi ha un nom que brilla com cap altre. És el de l’exdirector adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, que va dirigir els anys de plom de la policia patriòtica. De moment, és l’únic condemnat per l’operació Catalunya, amb sentència confirmada pel Tribunal Suprem. Pino, màxim comandament uniformat del cos policial espanyol, va ser el responsable del nyap de la utilització d’un pendrive del cas. Una maniobra, juntament amb l’inspector 89140, Álvaro Ibáñez, per intentar colar proves d’origen desconegut i falses en el sumari.
La sentència del Suprem confirmava la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va revocar l’absolució de primera instància i el va condemnar a un any de presó i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més el tribunal li imposava també un any d’inhabilitació especial per al sufragi passiu, així com 2.000 euros de responsabilitat civil que havia d’abonar a Jordi Pujol Ferrusola. Tant Pino com la fiscalia van recórrer, però, els magistrats qualifiquen de greu el cas i en la resolució afirmen que no van ser “simples irregularitats” perquè el comissari sabia perfectament que el llapis de memòria havia estat aconseguit de manera irregular i sense autorització judicial.
José Manual Villarejo i Marcelino Martín Blas
Sense cap mena de dubte, una altra de les estrelles de la setmana serà José Manuel Villarejo, el comissari d’intel·ligència ara ja jubilat que va portar operativament l’operació Catalunya, sota les ordres d’un altre dels testimonis, el comissari Marcelino Martin Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns del CNP. Tots dos es van arribar a vantar, en converses difoses per El Món, d’haver-se “carregat Convergència” i que, de fet, ja es podien jubilar.
Tots dos, però, estan imputats al judici de la causa Kitchen, i podrien excusar-se i no donar detalls de la seva participació en l’operació Pujol al·legant la connectivitat de les activitats irregulars de la policia patriòtica. Martín Blas i Villarejo van ser els que van organitzar la declaració de Victoria Álvarez davant l’Audiència Nacional i van preparar investigacions per trobar testimonis com Gustavo Shanahan.
Martin Blas, a més, apareix en la investigació andorrana per l’operació contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on els Pujol Ferrusola tenien diners sense declarats que finalment van ser tributats a la hisenda espanyola. Blas és amb qui l’ex CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, va trobar-se per lliurar documentació compromesa sobre els Pujol Ferrusola.
Andorra, també
Però no serà l’única connexió amb Andorra que es veurà aquesta setmana a l’Audiència Nacional. El dimarts, l’agenda preveu el testimoni dels inspectors del Cos Nacional de Policia Bonifacio Díaz Sevilla, Boni, i Celestino Barroso. Dues persones que poden aportar molta informació sobre el cas de la BPA. Tots dos, curiosament, estan protegits eternament per l’escut de la immunitat diplomàtica. De moment, han esquivat les declaracions judicials. Fins i tot, segons el sumari d’Andorra, consta que Barroso l’any 2014 estava destinat com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra. L’inspector va telefonar a Higini Cierco, aleshores president del consell d’administració BPA, per celebrar una reunió que es va fer a la seu de l’empresa Indústries de Muntanya.
En aquell conclave, Barroso va anar de cara barraca i li va etzibar al copropietari del banc: “Mira, vull que sàpigues que seria convenient que parlessis amb unes persones a Madrid per l’afer del banc. Si no ho fas, el banc morirà”. Li va afegir que els “americans n’estan al cas”. Una advertència que tenia la base en les notícies que arribaven del Tresor nord-americà, que deien que als EUA veien Andorra com una “bugaderia”, una rentadora de diners a través d’un sistema fiscal i financer que permetia el blanqueig de capitals. Barroso es va trobar amb Joan Pau Miquel i li va donar el contacte de Marcelino Martín Blas.
Per la seva banda, Bonifacio Díez, Boni, era antic agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, però el 2014 conservava les amistats i els contactes al Principat. Un inspector de la màxima confiança de l’aleshores DAO, Eugenio Pino. Segons la versió del sumari andorrà, a través d’un tercer, Boni hauria contactat amb la secretària del consell d’administració de la BPA, Rosa Castellón. Boni va recomanar a Castellón que passés un missatge als Cierco per tal que fessin cas als avisos de Barroso. També va formar part de l’operatiu del pendrive dels Pujol. El premi per a aquest inspector va ser ser agregat d’Interior a l’ambaixada de Mèxic, on s’ha jubilat, no sense un embolic judicial amb l’actual ministre espanyol del ram, Fernando Grande-Marlaska, per l’import de la seva jubilació. Tots ells s’hauran d’enfrontar a una selecció catalana dels millors penalistes que ja han fet punta al llapis per certificar l’origen polític del cas Pujol.
