Els anys passen i les coses es van situant. Dues setmanes després que el principal executiu i un dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) testifiquessin a l’Audiència en el judici contra els Pujol Ferrusola, s’ha tancat una de les causes que va servir d’excusa per a la seva intervenció. En deien la “connexió Maracaibo”. És a dir, el presumpte blanqueig de capitals procedents del petroli de Veneçuela a través de la BPA. Ha arxivat el cas el titular del Tribunal Central d’Instància Plaça 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, en una interlocutòria del passat 25 de març a la qual ha tingut accés El Món.
La BPA, entitat on tenien els diners la família de l’expresident i que serveix de base per a les acusacions de blanqueig, va haver d’abaixar la persiana després de la seva intervenció per part de les autoritats financeres andorranes i lesespanyoles, pel que fa a la seva franquícia espanyola, Banco Madrid. L’argument per a la intervenció se sostenia en una nota del tresor nord-americà, el FinCEN, que apuntava cap a Andorra com un paradís fiscal del blanqueig assenyalava en concret, la BPA. De moment, dels cinc motius que al•legava, només dos continuen vius, i dormint el son dels justos.
A parer de les autoritats de control d’Andorra, dels EUA i les espanyoles, l’entitat andorrana blanquejava diners que procedien de la màfia xinesa, de la màfia russa, del càrtel de Sinaloa, del petroli veneçolà i de societats patrimonials i fundacions de Panamà. Una situació que va permetre a la policia patriòtica pressionar i coaccionar els directius de la BPA per tal d’aconseguir informació sobre el patrimoni i moviments financers dels darrers anys de la família de l’expresident Pujol, així com d’Artur Mas i Oriol Junqueras, una maniobra confirmada per les declaracions al judici dels Pujol Ferrusola no només dels directius de l’entitat, sinó també de membres de la policia patriòtica.
Investigacions arreu del món
Segons la resolució d’arxivament, d’encara no cinc pàgines, la causa que instruïa Pedraz es van incoar per una denúncia de la fiscalia anticorrupció, de l’equip del fiscal José Grinda, per unes actuacions de blanqueig que “haurien perpetrat a Espanya diversos ciutadans veneçolans”. El sistema de blanqueig s’hauria bastit a través d’inversions per un valor de 4.350 milions de dòlars, diners que “provindrien d’un frau”. Uns diners que posteriorment van passar pel sedàs d’un crèdit, signat el 12 març de 2012, per part de la petroliera estatal veneçolana, PDVSA, i l’empresa privada Administradora Atlantic 17107, CA. Un crèdit que la fiscalia titllava de delicte antecedent de blanqueig, atès un informe policial de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (CNP), amb número 20240024008000004080.
Segons aquest informe, els diners procedien d’una operació batejada com Atlantic/Violet que estava investigada per la justícia veneçolana. Diferents comissions rogatòries a Andorra i Suïssa assenyalaven que els pagaments dels crèdits es realitzaven a través d’entitats andorranes a nom de la societat Welka Holding.
A més, els investigadors van relacionar aquest dispositiu de blanqueig amb l’operació Money Flight, que a Espanya es va rebatejar com a Money Garden, que implicava entitats financeres nord-americanes en l’entramat i que investigaven la fiscalia dels EUA i el Grup de Protecció de la Infraestructura Financera de Miami del Homeland Security Investigations (HSI), el departament de Seguretat Nacional. Tot semblava una macrooperació internacional que ajudava a enfosquir l’actuació del sistema bancari andorrà i, en concret, de la BPA.
Noms de Veneçuela
El principal investigat en aquesta peça ara arxivada era Alejandro Betancourt, que romania arrestat a Londres fins que el passat 26 de març es va decretar la seva llibertat. Betancourt era un dels socis de Nervis Villalobos, l’exviceministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006, que havia estat client de la BPA i que va denunciar les coaccions de la policia espanyola per passar informació dels Pujol en la seva declaració a la comissió d’Investigació de l’operació Catalunya al Congrés de Diputats. Villalobos com Betancourt constaven com dos dels principals noms del cas PDVSA, que tant el FinCEN com el Sepblac espanyol i l’UIFAnd andorrà van utilitzar per intervenir la BPA. I, de retruc, estaven com imputats a l’Audiència Nacional.
Villalobos encara pot continuar com a investigat per una altra causa. De fet, va passar a l’ofensiva i va denunciar diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i, fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita la seva dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez. Villalobos quan va deixar el govern d’Hugo Chávez fa 20 anys, es va dedicar a exercir de consultor per a multinacionals de diferents països, també a Espanya, on resideix des de fa una dècada. Operava amb comptes de la BPA i Banco Madrid. En tenir diners a la mateixa entitat que els Pujol, el policia Bonifacio Díaz Sevillano, àlies Boni, que també va declarar al judici contra l’expresident admetent pressions a la BPA, va contactar-hi com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, el càrrec que tenia aleshores. Es van reunir a Washington, on Boni va demanar a Villalobos informació dels Pujol. Ell s’hi va negar, perquè, entre d’altres motius, no en sabia res.
Les maniobres de Boni va ser denunciades per Villalobos en la seva compareixença al Congrés i en una denúncia davant Afers Interns del CNP. I va afegir a la denúncia que Grinda li va demanar que cooperés com a testimoni de càrrec contra el Banco Madrid i altres entitats. També s’hi hauria negat. Segons va assegurar, li van arribar a oferir la nacionalitat, protecció i “un paradís a Espanya” si era capaç de “mentir sobre la Banca Andorrana”. La negativa de Villalobos va suposar que el fiscal, el febrer de 2016, el fes passar de testimoni a investigat i d’aquí a la presó, on es va passar 13 mesos, fins que el Tribunal Constitucional li va acabar donant la raó. Precisament a la presó de Soto del Real va conèixer Jordi Pujol Ferrusola.
Una altra ‘excusa’ que cau
El jutge Pedraz en la seva interlocutòria al·lega que no es pot persistir en una instrucció que la mateixa justícia veneçolana ha arxivat. Així, remarca que la causa judicial oberta a Veneçuela per aquest prèstec va ser arxivada pel Tribunal Especial Quart de Primera Instància de la república bolivatiana a través d’una interlocutòria del 10 de març de 2023. La justícia veneçolana va entendre que el prèstec es va formular de “conformitat a la legalitat de Veneçuela”, per tant, no hi ha delicte antecedent que justifiqui la continuïtat de la instrucció. A més, Pedraz deixa entreveure que l’actuació de la fiscalia es “podria qualificar de prospectiva” i que només va fer manifestacions genèriques sobre pressumptes evasions d’impostos.
La causa PDVSA s’ha clos després d’haver servit per pressionar la BPA des d’Espanya i els EUA. I no és la primera. De fet, el cas Gao Ping que a Andorra ha costat una dura condemna, a Espanya, conegut com a causa Emperador, encara resta pendent de judici després de més de deu anys d’instrucció. La connexió russa, el cas Petrov, i amb el càrtel de Sinaloa va ser desacreditada per l’informe del Seplac sobre els fons i l’activitat financera de Banco Madrid. De fet, ara com ara, només queda pendent de resoldre el cas de les fundacions instrumentals de Panamà que gestionaven actius que procedien d’Andorra, com operacions per incrementar el rèdit dels diners.
