La llei de l’amnistia podria ser perfectament material d’una cançó de Juan Valdés. Com la vida et fa sorpreses, la llei d’amnistia, també i encara més sorprenents. Així ho demostren sengles casos que tenen el Procés com a escenari de fons. Un cas és el de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, imputada en el cas Pegasus sobre l’espionatge als líders independentistes catalans, en concret, del president de la Generalitat, Pere Aragonès. L’altre cas és el de l’agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra que va picar l’expresident del Parlament, Josep Costa. Tots dos tenen la porta oberta a l’amnistia i podrien acabar com els 46 policies antiavalots processats que han estat amnistiats a la velocitat de la llum, tot i els terminis bíblics de la jurisdicció espanyola.
En el cas d’Esteban, ha estat la mateixa audiència de Barcelona qui ha plantejat l’aplicació de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. En el cas de Costa, ha estat la defensa del mosso antiavalots investigat. Curiosament, la causalitat ha volgut que els dos casos tinguin una connexió. Així, cal recordar que Costa, en una intervenció al col·loqui sobre els efectes de la repressió a l’edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el passat mes d’agost, alertava que la llei d’amnistia serviria per “amnistiar els espies” de l’Estat. Gairebé un any després, els fets li podrien donar la raó.
L’Audiència i el CNI
En el cas d’Esteban, que va ser destituïda arran del cas Pegasus pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han estat els tres magistrats de la secció 9 de l’Audiència de Barcelona que han de resoldre sobre un recurs d’apel·lació presentat pels lletrats de l’Estat, en defensa de l’exdirectora del CNI. Els magistrats Andrés Salcedo, Carmen Sucías i Daniel Almería es volen estalviar feina i han remès una diligència al jutjat instructor de la causa, el 29 de Barcelona, per comprovar si s’ha obert un procés per aplicar la llei d’amnistia al cas. És a dir, si ho ha fet el jutge d’instància, el ministeri fiscal o alguna de les parts. Una manera força sibil·lina d’apuntar-li al jutge d’instrucció que el cas podria ser objecte de perdó penal tot i que afectaria a una qüestió de drets fonamentals com la violació de la privacitat.
En el cas de Costa, ja fa tres setmanes que l’advocat del sindicat SAP Fepol, que defensa el mosso acusat, va presentar l’escrit per sol·licitar l’aplicació de l’amnistia. Ara per ara, encara no s’ha proveït perquè el magistrat titular era de vacances. En principi, d’aquí a poques setmanes se sabrà si els dos casos s’aplica, en primera instància, l’amnistia. Costa, seguint la seva tesi expressada davant el Tribunal Suprem en el cas en què va ser absolt per desobediència, reclama que l’amnistia no li sigui aplicada per no “amnistiar els magistrats” que el van asseure a la banqueta dels acusats.
