La gran apagada del 28 d’abril, que va deixar tot el país sense llum durant un dia, és l’eina que ara intenta utilitzar l’Ajuntament de Tarragona, en mans del PSC, per intentar esquivar la protecció d’un informant de l’Oficina Antifrau de Catalunya i buscar-li les pessigolles per tal de provar foragitar-lo del seu càrrec. En concret, es tracta de la figura del gerent de l‘Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona-Tarragona Ràdio (EMMCT), Xavier de Gispert, que des de desembre de 2023 és persona protegida com a informant de presumptes delictes de corrupció “d’acord amb la llei 2/2023, reguladora de la protecció de persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció”, per contractes poc clars de la ràdio municipal en els anys anteriors al seu nomenament, que es va produir en l’etapa de Pau Ricomà (ERC) com a alcalde.
La maniobra de l’Ajuntament, ara amb el socialista Ruben Viñuales al capdavant –juntament amb els comuns, el PP i un exregidor de Vox– és intentar responsabilitzar De Gispert del fet que, durant l’apagada, Tarragona Ràdio va haver de deixar d’emetre perquè no tenia un sistema alternatiu d’alimentació elèctrica. Una excusa xocant per destituir el gerent, tenint present que Tarragona, arran de l’apagada, va deixar de subministrar aigua a més de 4.000 usuaris. L’argument dels que volen el cap de De Gispert és que en un entorn com Tarragona, de risc químic, una ràdio de servei no pot deixar d’emetre i hauria d’haver tingut una alternativa.
De Gispert va ser nomenat per l’anterior govern municipal, que liderava ERC, amb Ricomà al capdavant, perquè es buscava un perfil tècnic per endreçar Tarragona Ràdio. Una de les primeres decisions va ser contractar una auditoria externa per tal d’aclarir un balanç comptable que no era clar. L’estudi financer va trobar 60.000 euros en partides poc justificades i subvencions encobertes. Amb el canvi de govern del 2023 i l’arribada a l’alcaldia de Rubén Viñuales, del PSC i exmilitant de Ciutadans, la situació va fer un gir: l’auditoria no feia ni gota de gràcia als nous dirigents del consistori, ja que els mandats anteriors a Ricomà, els investigats, eren també del PSC.
Els comuns entren en joc
Segons ha pogut saber El Món, el pròxim 19 de juny s’ha convocat el consell d’administració de l’empresa municipal de la ràdio. Una reunió on es comunicarien les responsabilitats de De Gispert per les conseqüències de l’apagada i que justificarien, a parer de la majoria del consell d’administració, gràcies a l’abstenció del PSC, cessar-lo de les seves funcions, tot i estar protegit per llei.
La situació va començar amb un comunicat del grup municipal dels comuns, que tenen l’ull posat en el gerent i vam emetre un comunicat carregant contra el fet que Ràdio Tarragona deixés d’emetre el dia de l’apagada. El comunicat portava una missatge al gerent de l’ens. “Tanmateix, tota aquesta resposta exemplar contrasta amb un fet molt greu: la desconnexió total de Tarragona Ràdio, el mitjà municipal que forma part del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) com a canal oficial d’informació en situacions d’emergència”, assegurava el comunicat per comparar la resposta d’altres entitats municipals com Protecció Civil amb la ràdio municipal.
“Aquest pla estableix que la ciutadania ha de ser alertada a través de sirenes, avisos als mòbils i mitjans com Tarragona Ràdio”, adduïa el comunicat. “El PLASEQTA es va activar en fase de prealerta mentre se seguia l’evolució de l’incident, i Tarragona Ràdio hauria d’haver estat operativa per complir aquest rol crític”, afegia. “La seva inoperativitat va representar una greu vulnerabilitat en el sistema de seguretat local”, retreia el text als responsables de l’emissora. En aquest context, apuntava directament al gerent: “Quan més es necessitava informació clara i veraç, la ràdio no va poder emetre”. “No es tracta només d’un problema tècnic: els treballadors es van veure desconnectats i sense els recursos necessaris i, el més greu: la presidenta de l’empresa municipal de mitjans no va aconseguir tenir cap contacte amb el gerent durant la jornada. Aquest fet ens sembla prou greu per exigir explicacions immediates i la depuració de responsabilitats”, concloïa el comunicat.
Junta de portaveus extraordinària
El 30 d’abril es va convocar una junta de portaveus extraordinària en què es va incidir en l’apagada de la ràdio. Segons l’acta de la reunió, a la qual ha tingut accés El Món, l’apagada de la ràdio va ser esmentada expressament per l’alcalde. L’acta també recull que Viñuales va afirmar que no li constava que “el gerent de Tarragona Ràdio intentés posar-se en contacte” amb els responsables municipals ni intentes “solucionar el problema o bé buscar alguna alternativa, per poder emetre i informar la ciutadania de la situació”. Una opinió que recuperava el que havien deixat entreveure els comuns en el seu comunicat. Així, Viñuales ja apuntava l’ofensiva que es duria a terme des de l’Ajuntament.
Segons aquest document, el regidor dels comuns, Jordi Collado, i la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, van replicar a les consideracions de la portaveu d’ERC, Maria Roig, que defensava l’ens públic i va evidenciar que ningú havia parlat amb el gerent per conèixer la seva versió. Martorell i Collado van acusar Tarragona Ràdio de no “preocupar-se de buscar cap mena de solució per intentar arribar als ciutadans”. De fet, Collado va acusar el gerent d’haver-se limitat a fer “sortir els treballadors al carrer per veure si podien assabentar-se del que estava passant”.
La situació és ara per ara inquietant. De fet, “el cost de la ràdio” és una de les queixes de l’alcalde Viñuales remarcades en la junta extraordinària de portaveus. Amb l’excusa de l’apagada, dia d’emergència nacional, el consell d’administració fa números i calcula que amb la proposta de Comuns, PP i Vox i l’abstenció del PSC podrien acordar el cessament de De Gispert el pròxim 19 de juny, tot i la protecció d’Antifrau.
