Data clau per l’exili, pel Procés i sobretot, per la justícia espanyola. La sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat del president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín, es farà pública el dimecres 5 de juliol a dos quarts de deu del matí. Es tracta de dues resolucions consecutives. Per una banda, sobre la negativa del Parlament Europeu a defensar la immunitat dels tres eurodiputats de Lliures per Europa i l’altra sobre la immunitat que ostenten tots tres en el procés judicial dirigit pel Tribunal Suprem a l’entorn del referèndum del Primer d’Octubre.
La vista de les dues resolucions es va celebrar el passat 22 i 23 de novembre. Un dels punts forts de la defensa és que el juliol passat els mateixos magistrats del TGUE ja van sentenciar que tant Puigdemont i Comín eren eurodiputats des del 13 de juny del 2019. És a dir, van obtenir l’acta a plens efectes quan es va fer oficial la llista d’eurodiputats espanyols electes, malgrat que no van poder prendre possessió efectiva del càrrec fins al 12 gener del 2020. A més, aporten la recent sentència del Tribunal Constitucional on els mateixos magistrats espanyols admeten que ja són eurodiputats de ple dret perquè els hi ha reconegut la instància legislativa europea. Encara quedarà un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Defensa la immunitat
La primera resolució ha de resoldre la demanda concreta de Puigdemont i Comín, tot just celebrades les eleccions europees. Tots dos plantegen la demanda contra l’aleshores president del Parlament Europeu, el ja traspassat David Sassoli, per rebutjar la petició de protecció d’immunitat que va presentar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba en nom d’ells dos. L’objectiu és anul·lar la decisió de Sassoli de descartar la defensa de la seva immunitat com a eurodiputats davant les ordres europees de detenció i entrega (OEDE) emeses pel jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol en la causa del Procés, tant el 14 d’octubre i el 4 de novembre del 2019, just després de la sentència de l’1-O. L’advocat de la Unió durant la vista va al·legar que l’Europarlament havia estat “generós” amb els eurodiputats quan els va lliurar l’acta el gener de 2020.
L’altra sentència ha de decidir sobre la nul·litat dels suplicatoris acordats pel Parlament Europeu arran de la petició del jutge instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. L’advocat Gonzalo Boye va insistir a la presidenta del tribunal en la tesi que les euroordres provenen d’una “persecució política”. De fet, va recordar les reformes del Codi Penal espanyol sobre la derogació de la sedició i les declaracions dels polítics impulsors de la reforma que arguïen que l’objectiu era poder capturar Puigdemont i l’exili i poder-los extraditar a Espanya.
9 
2 