Es podia intuir, i així ho interpretaven les defenses del judici contra els Pujol Ferrusola, que els membres de la policia patriòtica mirarien de fugir de l’escomesa de la seva implicació amb l’operació contra la família de l’expresident que esdevindria posteriorment en l’operació Catalunya. Però ja era una victòria que el tribunal que presideix José Ricardo de Prada admetés les seves testificals i, a més, demanés aportar la ingent documentació del sumari que al Principat d’Andorra se segueix per la trama andorrana de l’operació Catalunya, on és imputat l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. És a dir, incorporar a la vista oral les maniobres de la policia patriòtica per obtenir informació delicada sobre els diners dels Pujol i altres líders independentistes a Andorra.
Però aquest dimarts, s’ha anat més enllà. Ha facilitat la sorpresa la ingent prova documental i auditiva, els diferents processos oberts -polítics i judicials-, la insistència periodística, el pas dels anys i una sentència condemnatòria a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, durant els anys de plom de l’operació Catalunya, arran del cas del pendrive dels Pujol. Efectivament, només calia veure com el fiscal a la sala del cas, Fernando Bermejo, protestava al tribunal, però sense interrompre les defenses, o com el magistrat president feia quadrar els testimonis, per adonar-se que ha estat un dels dies més profitosos de les divuit sessions del judici. Una vista oral, que, d’altra banda, no va gens malament a les defenses.
La guerra interna entre els membres de la flor i nata operativa de la policia patriòtica ha permès detallar com es va orquestrar l’operació clandestina contra els Pujol. És a dir, el que el tribunal ha convingut a definir com “el pecat original del cas”. La batalla desencadenada per treure’s les puces de sobre, les confessions, les narracions i els oblits sobtats de memòria han estat clamorosos. Les testificals han permès reblar el clau sobre com es va orquestrar una operació i, d’altra banda, avergonyir tota una Audiència Nacional i rodalia -com la fiscalia o l’advocacia de l’Estat, especialment silenciosa aquest matí- de com funcionaven les altes instàncies judicials espanyoles. En tot cas, tots els policies patriòtics citats han reconegut contactes directes amb els responsables del Banc on els Pujol tenien els diners i que van aparèixer publicats a El Mundo, per un periodista que ja és mort, i que davant de notari, va assegurar que la informació no li havia passat un dels màxims policies implicats.
Un casament, clau
El primer a declarar ha estat Eugenio Pino, comissari de policia jubilat que l’any 2014 era el director adjunt operatiu, el màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia. De moment, és l’únic condemnat per l’operació Catalunya per haver intentat colar dins la instrucció un pendrive amb informació que s’havia obtingut de manera irregular. Pino, tot i que ha tirat pilotes fora, ha assenyalat a Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns del CNP i del comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, de ser els responsables de buscar proves contra els Pujol, com ara, acompanyar a declarar l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, al quarter general del CNP, el Centre Policial de Canillas del Campo a Madrid.
Pino també ha reconegut que va contactar amb els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, en un casament. Així mateix que Villarejo els hi lliurava Notes d’Intel·ligència sobre les seves perquisicions. De fet, Villarejo s’ha guanyat algun calbot del tribunal per les seves evasives, les seves pèrdues de memòria i per algunes respostes que als magistrats no els ha caigut bé. El to de Villarejo afavoria les defenses perquè ha estat evident que defugia respondre de manera categòrica a qüestions que les documentals, els àudios o en la seva declaració a Andorra deixen clar. Fins que al final, ha recordat que ha estat la mateixa fiscalia qui ha avalat els seus documents com notes d’intel·ligència o informes.
Martin Blas ha estat el més directe i ha admès que va entrar en contacte amb l’exCEO de la BPA, Joan Pau Miquel, per ordre de Pino, en una trobada surrealista a l’Hotel Villamagna. I que, a través d’un advocat conegut -lletrat de sindicats policials- José María Fuster Fabra, present a la sala, que en qualitat de representant legal dels Cierco, va demanar una reunió amb el DAO. La trobada es va celebrar en un casament, on hi havia a la mateixa taula, Pino, Cierco, Fuster Fabra, Martin Blas i les seves parelles. Pino i Cierco, seguint la versió de Martín Blas, van enraonar. Després l’exDAO va demanar a Martín Blas que contactés amb la BPA, de fet, va donar el seu telèfon a en Cierco. Va ser al cap de pocs dies que van quedar amb Joan Pau Miquel, per segona vegada, i li va lliurar una documentació que “no recorda que fos la mateixa que va publicar El Mundo” set dies després i si que “eren uns documents antics dels anys 30 o 40”. Fuster Fabra ha comentat després que la reunió al casament era per un altre motiu, les negociacions per entrar al consell d’administració del Banco Madrid, filial de la BPA a Espanya.
De l’ambaixada, també
El darrer testimoni de la jornada també ha reblat el clau. Ha estat en Bonifacio Díez, àlies el Boni, exinspector del Cos Nacional de Policia i exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Díez, implicat en el cas del pendrive i en la trama andorrana de l’operació Catalunya, ha reconegut que tenia relació amb els directius, responsables de compliment i empleats de la BPA. Així com una “bona amistat” amb Rosa Castellón, secretària del Consell d’Administració de la BPA, a qui va fer servir per passar el missatge als propietaris de l’entitat perquè es posessin en contacte amb la policia espanyola. Ha admès el contacte, però ha esquivat explicar-ne el contingut. Díez també ha reconegut haver elaborat informes sobre les societats d’Oleguer Pujol, juntament amb Marcelino Martín Blas, que després va portar a la fiscalia anticorrupció. En definitiva, tots els policies han reconegut haver tingut relació, molt tèrbola, amb els responsables del banc on els Pujol tenien diners i d’on va provenir la imatge que va publicar El Mundo.
