Dimecres d’aquesta setmana, el jutjat designat per a les declaracions dels processats en la causa del Tsunami Democràtic pot ser l’escenari d’un vodevil. L’obsessió del titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, en fer declarar sigui com sigui els seus imputats, ha generat un enfarfoll entre suspensions, motius de suspensió i al·legacions. Una munió de decisions que pot acabar en un reguitzell de recursos i entrebancant més una causa que hauria d’acabar quan el 30 de maig s’aprovi l’amnistia.
Aquest dilluns encara s’ha embolicat més la troca quan l’Audiència Nacional ha dictat una nova resolució en la qual suspèn formalment les declaracions de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont -també investigat a la causa, però en mans del Tribunal Suprem- i de l’empresari Oriol Soler, perquè el seu advocat tenia un assenyalament previ. Ara bé, manté les declaracions a Barcelona d’Oleguer Serra d’Òmnium, l’informàtic Josep Campmajó i de l’empresari Xavier Vendrell. A tots tres, els denega poder declarar per videoconferència perquè això requeriria una comissió rogatòria internacional i demoraria molt el procediment. Precisament, en aquest punt és on rau un dels principals embolics del jutge. La decisió serà de nou recorreguda i, també s’hauran de suspendre les vistes de Serra i Campmajó perquè el lletrat és el mateix que Oriol Soler.
Ningú no va demanar videoconferència
Tant Oleguer Serra com Josep Campmajó es troben exiliats a Suïssa. Per aquest motiu, la seva defensa va comunicar al magistrat que cap dels dos no havien estat citats als domicilis que van donar a Barcelona i Girona perquè, ara per ara, resideixen a Suïssa. Amb aquesta premissa el jutge els hauria de citar internacionalment si pretén que tingui un efecte processal plenament legal. En cap cas, el lletrat de Serra i Campmajo va demanar declarar per videoconferència, sinó que fossin citats tal com ordena la Llei d’Enjudiciament Criminal en residents fora de l’Estat espanyol. Pel que fa a Xavier Vendrell, actualment resident a Colòmbia, el fet pràcticament és el mateix, se l’ha de citar per comissió rogatòria.
Tot i això, el jutge manté la seva tesi sobre les videoconferències que en el cas dels residents a Suïssa ningú no ha demanat, sinó que se’ls citi en forma i a través dels conductes processals internacionals. Segons el jutge, consta a les actuacions domicilis designats pels mateixos investigats -Vendrell Segura, Serra i Campmajó – situats a Barcelona i Girona de manera que la videoconferència amb el jutjat de Barcelona acordada revesteix les condicions per acordar la presa de declaració per aquesta via”. El jutge al·lega que una declaració per videoconferència -que ningú no ha requerit- “caldria expedir una Comissió Rogatòria Internacional, cosa que resulta obvia que dilataria les actuacions de manera indesitjada i innecessària, obtenint-se el resultat oposat al que proposa l’ús de mitjans tècnics per evitar el desplaçament”.
