El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, té més clar que cap independentista com va anar el Procés. O això pensa ell. I ho va demostrar desacomplexadament l’11 de maig del 2022, durant la declaració de Víctor Terradellas, un dels investigats en la causa Volhov i un dels protagonistes de la suposada trama russa del Procés que aquesta setmana –per una carta anònima amb retalls de premsa– ha tornat a obrir quan ja havia estat arxivada. En la declaració de Terradellas, a la qual ha tingut accés El Món, el jutge exhibeix una tesi i formula no només preguntes, sinó asseveracions prospectives per consolidar la seva teoria. Fins i tot, embolica l’eurodiputada Clara Ponsatí i l’activista Santiago Espot en l’equació.
Teories sobre bitcoins, monedes virtuals, la figura d’un estafador que embolica la troca, contactes russos, la possibilitat de l’enviament de 10.000 soldats russos a Catalunya embarcats en destructors i també, posats a fer, el suposat finançament rus per comprar l’Aragó. El jutge no perd l’oportunitat de considerar el president a l’exili un “covard” o un “dèbil” en una surrealista conversa en què recorda que Terradellas va escriure que “Puigdemont es va cagar a les calces”. Una expressió que el jutge “considera especialment ofensiva perquè els homes porten calçotets”.
Aguirre també inclou en la conversa –i en alguns moments monòleg, més que interrogatori, que és el que hauria d’haver estat– la necessitat que tenia Catalunya de “tenir morts” perquè “no podia passar per una nació oprimida amb la seva riquesa i un parlament autonòmic, tot i que València ja li ha passat al davant”. L’animadversió contra el Procés els seus líders i, especialment, contra Carles Puigdemont es destil·la en totes les intervencions del jutge, fins que arriba el moment que l’advocat defensor de Terradellas li para els peus. El jutge, però, no coneix bé les proves documentals de la causa, perquè confon un viatge del 2017 amb un del 2018, cosa que li esberla la seva teoria russa. Fins i tot, el magistrat formula el que anomena una “pregunta retòrica”: “Jo ja sé la resposta”, argumenta.
Les “calces” de Puigdemont i la convicció que “no va fer res” amb els russos
Queden pocs minuts per la una del migdia de l’11 de maig del 2022 i Terradellas ja fa més d’una hora que declara. Respon a les preguntes del jutge amb desimboltura i naturalitat. El jutge li recorda i, Terradellas ho completa, dues reunions entre suposats “emissaris russos” amb el president Puigdemont. Un dels “emissaris russos”, però, resulta que és de Sant Vicenç de Castellet i es diu Jordi Sardà Bonvehí. I l’altre és un suposat general rus que Sardà hauria conegut quan treballava a l’Iraq i que faria d’enllaç del Kremlin: és Sergei Motin i va marxar cames ajudeu-me de Catalunya perquè no havia pagat una factura de 20.000 euros a la Clínica Diagonal. També apareix Nikolai Sadovnikov, un empresari rus. Tot plegat, una estafa.
El jutge li encoloma a Terradellas “l’establiment de relacions amb Rússia” perquè es va reunir amb Puigdemont, Sardà Bonvehí i Sergei Motin i aquests dos homes li van oferir 10.000 soldats russos al president. Dies després, Terradellas diria per telèfon a un altre interlocutor que Puigdemont es va “cagar a les calces”. Davant el jutge, Terradellas deixa ben clar que, dit correctament, en un llenguatge més formal, el que va passar va ser que Puigdemont va mostrar una “incredulitat absoluta” quan li van parlar dels soldats russos. Però el jutge li retreu que “intenti blanquejar la figura del president Puigdemont”, tot i que li ha dit que es va “cagar”. En aquest punt, el surrealisme del suposat interrogatori ha arribat a un grau que Terradellas diu al jutge: “Puc riure?”. I riu. Amb tot plegat, el magistrat aprofita per titllar Puigdemont de “dèbil i covard”. I admet que “Puigdemont no va fer res”. “Al final va marxar en el maleter d’un cotxe en un estat de pànic”, conclou el jutge.
El jutge, a Terradellas: “Vostès necessitaven morts”
El magistrat assegura i dona per fet que Terradellas té contactes “amplis” amb Rússia i que ha “dedicat la seva vida a treballar només per la independència catalana”. Però el seu relat no acaba aquí, ans al contrari, el jutge s’anima i ressalta que necessitaven tant els Mossos com els 10.000 soldats russos per “controlar el territori”. A més, aprofitarien el suposat finançament rus per pagar el “deute”.
El jutge, que admet que no és expert en geoestratègia política i sí en dret processal penal, afegeix que Catalunya no es pot fer passar per una nació “oprimida” perquè és com “el País Basc, rica, tot i que ara ha passat per davant València” –en aquest punt al magistrat Aguirre se li escapa una rialleta–, per això “necessitaven morts”, com també ho diu “Clara Ponsatí o Santiago Espot”, segons ell. El jutge també inclou uns destructors russos que portarien els soldats i fa un salt: dels uniformats a suposats “bitcoins que hi ha a Waterloo”. “Alguna cosa va tenir efecte”, comenta el jutge amb veu convençuda. Terradellas, sorprès per les acusacions, no respon i el jutge li retreu que no vulgui confirmar la seva tesi.
Una imaginària “compra” d’Aragó
L’instructor, aportant suposats missatges de WhatsApp i amb altres sistemes dels aparells mòbils confiscats a Terradellas, obre un nou meló en la causa. En concret, és un xat que no se sap a qui es dirigeix, del 18 de maig del 2018, on explica una oferta per la “compra” d’Aragó per part de Catalunya amb diners procedents del Kremlin. Una teoria que desperta el riure de Terradellas que no sap ni de què li està parlant, tenint present que tots els xats que aporta i documents confiscats dels mòbils són documents privats sense cap membret i més opinatius que cap altra cosa. De fet, riuen tots d’aquest interès del jutge per aquesta falòrnia.
Russofília, la DUI, el deute i Alay
En la conversa, molt allunyada del que hauria de ser una declaració judicial, el magistrat Aguirre acusa Terradellas de “russofília” perquè llegeix un polèmic politòleg rus d’extrema dreta. Terradellas li replica que se l’ha de llegir perquè és “molt influent”. Terradellas insisteix que només ha estat dos cops a Moscou. Tots dos entren en un debat sobre el deute que té Catalunya, i Aguirre veu un “país en suspensió de pagaments” i li retreu a Terradellas: “En quin cap cap que es pogués fer el control del territori pacíficament?”. El jutge li anuncia que acabarà la declaració perquè no té “més a gratar” i critica que les seves declaracions no quadrin amb el relat que n’ha extret de la documentació de la causa.
El cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, també és un dels objectius del jutge. Per això, Aguirre colla Terradellas per tal que li confirmi que és el seu “successor amb la negociació amb Rússia”. Terradellas ho nega i separa amb fermesa els seus contactes de la feina d’Alay i el que pugui fer amb la seva “vida”. De fet, només apunta a una reunió de “cos present” entre Alay i Sardà.
Preguntes retòriques perquè ja sap la resposta
La declaració té moments absolutament onírics. Per exemple, quan el jutge formula el que qualifica de “pregunta retòrica” perquè ja sap la resposta. Així, li pregunta pel finançament de Waterloo. Una pregunta amb què Terradellas es mostra sorprès i replica que no en té ni idea, i afegeix que amb Puigdemont “només s’intercanvien missatges de per molts anys pel seu aniversari”. El jutge diu que no s’ho empassa perquè “contrasta amb els seus xats”.
La confusió clamorosa amb un bitllet d’avió a Moscou
L’instructor insisteix en la relació profusa de Terradellas amb Rússia, tot i que l’interrogat respon argumentant que només ha estat “dues vegades” a Moscou. En aquest marc, el jutge li branda un xat amb Francesc de Dalmases, actual diputat de Junts i en el seu moment director de les fundacions que regentava Terradellas. El jutge li assegura que el 26 d’octubre del 2017 va anar de viatge a Moscou, just abans de la DUI, i que Dalmases li va enviar per WhatsApp una captura d’imatge d’una targeta d’embarcament a Moscou, i Terradellas li replica que “devia enganyar Dalmases” perquè ell, el dia 26, era a Palau. El jutge no se’n refia, no se’l creu. Finalment, l’advocat de Terradellas hi intervé i li fa saber que el xat i el bitllet és del 27 de setembre del 2018, és a dir, d’un any després. El jutge calla i canvia diametralment de qüestió. S’ha quedat sense el que creia que era una de les proves d’or sobre la trama russa, un viatge a Moscou just abans de la DUI. El viatge, però, no havia existit.
