La interlocutòria d’aquest dilluns del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, imputa per delictes de terrorisme, entre d’altres, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per la causa del Tsunami Democràtic. I té una intenció soterrada en el marc de les negociacions de l’amnistia. La resolució judicial intenta esquivar l’aplicació de l’amnistia als encausats pel cas de la plataforma que va esperonar les protestes postsentència del judici del Procés la tardor del 2019. D’aquí l’esforç del jutge a tipificar els fets com a terrorisme i l’estratègia que segueix, que s’empara en una directiva europea i passa per atribuir una mort i un ferit greu a les protestes impulsades per Tsunami.
García Castellón intenta neutralitzar un dels punts més febles de la proposició de llei d’amnistia, els processos judicials bastits per acusació de terrorisme. En aquest sentit, el jutge té molt present la Directiva de la Unió Europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017 relativa a la lluita contra el terrorisme. Un text que defineix amb precisió les conductes que poden ser tipificades com a delictes greus de terrorisme. De fet, el jutge ho menciona expressament en la seva resolució.
La importància d’aquesta tipificació delictiva rau en el fet que la legislació europea obstaculitza mesures de perdó en delictes d’aquesta tipologia. De fet, el mateix esborrany de la llei ja excloïa aquests supòsits en els casos “on hi hagués caigut sentència definitiva” per si la judicatura espanyola tenia la intenció de presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i així entrebancar l’aplicació de la llei d’amnistia a través de la judicatura europea. La fiscalia, però, no ho veu de la mateixa manera, i ja ha advertit que no compra la tesi de l’instructor i que recorrerà contra la decisió de processar per delictes de terrorisme les accions del Tsunami.
Una possibilitat que s’albirava
La decisió de García Castellón no ha estat una sorpresa del tot. Els negociadors de Junts per Catalunya i ERC s’ensumaven una maniobra d’aquestes característiques en el marc d’unes negociacions en què el punt central és una llei d’amnistia per als polítics, activistes i ciutadans immersos en judicis o investigacions relacionades amb el Procés. De fet, Marta Rovira, només acusada de desobediència, podia haver tornat a l’Estat espanyol, però la instrucció oberta del Tsunami no recomanava el seu retorn i aquest dilluns amb la seva imputació s’ha entès per què.
La decisió del jutge, però, ha tingut un protagonista fonamental, la Unitat Central Especial 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, que després de quatre anys de perquisicions, el passat 2 de novembre, va remetre un informe de conclusions al jutge. Un ampli atestat de més de 200 pàgines que ha ajudat el magistrat a argumentar la seva decisió. En canvi, el ministeri fiscal, que abans era de gallet fàcil en les acusacions per terrorisme, s’ha mostrat més que reticent, contrari a la versió de la Guàrdia Civil. La fiscalia del cas considera que els fets, a tot estirar, serien desordres públics, i posa en dubte, fins i tot, la competència de l’Audiència Nacional.
L’estratègia interpretativa del jutge
En la seva interlocutòria, el magistrat s’esmerça a considerar els actes investigats com a terrorisme i els relaciona amb el dret internacional i el dret europeu. Així, fa constar que “Espanya és part de diversos instruments internacionals que comprometen la seva responsabilitat a la persecució i enjudiciament dels delictes de terrorisme”. I fa constar expressament la directiva de la Unió Europea 2017/541. “Existeix un compromís per part del Regne d’Espanya en l’adopció de mesures efectives per a la persecució dels delictes de terrorisme”, subratlla. “Donada l’harmonització que en aquesta matèria s’ha efectuat d’alguns tipus penals relacionats amb el terrorisme, es pot afirmar que ens trobem davant d’una matèria que és dret de la Unió Europea”, alerta. Per tant, emmarca la persecució del Tsunami Democràtic en una obligació de dret internacional.
Un cop perfilat el context internacional, García Castellón adapta, “sens perjudici d’una posterior qualificació”, els fets narrats per la Guàrdia Civil a una peculiar interpretació dels articles 573 i següents del Codi Penal, que regulen els delictes de terrorisme. El jutge creu que un cop derogat el delicte de sedició, les activitats esperonades per Tsunami Democràtic podrien encabir-se en un delicte de desordres. Ara bé, fa una passa més enllà i creu que la qualificació de desordres es podria quedar curta “ateses les finalitats” de les protestes del Tsunami, cosa que segons el magistrat permet considerar-les com a terrorisme. Així, argumenta que es pot aplicar l’article 573 bis apartat 4 del Codi Penal, que defineix els “delictes de desordres públics terroristes”. A més, insisteix que la plataforma Tsunami tenia uns objectius que permeten qualificar-la de “grup terrorista”. Unes acusacions que s’incrementarien amb un “concurs medial” per delictes de falsedat documental –fer targetes d’embarcament falses per colar-se a l’aeroport del Prat– o un delicte de “risc catastròfic”.
El dret de la UE i un mort que vol vincular a una protesta de Tsunami
Amb aquest raonament, el magistrat dissenya una estructura per tal d’embolicar amb el concepte de terrorisme les actuacions de Tsunami. Una decisió que, per una banda, li fa mantenir la competència jurisdiccional. I, en segon terme, i més important, li permet aplicar la Directiva Europea que dificultaria, i molt, aplicar l’amnistia en aquest delicte. En aquest sentit, cal tenir present que els esborranys de la proposició de llei d’amnistia preveuen excloure de la mesura de perdó i oblit els casos amb sentència ferma per aquests delictes o bé que els acusats ja hagin portat a terme les accions pretesament terroristes amb resultats de danys i morts, circumstàncies que no s’han produït en el Procés i que s’esmenten només perquè la norma tingui fortalesa jurídica.
Però el jutge també busca fer servir aquest punt i demana un informe policial a la unitat investigadora per tal que aclareixi la mort d’una persona el 14 d’octubre del 2019, quan van començar les protestes. Segons la interlocutòria, la mort d’aquesta persona, un ciutadà francès de 65 anys que va patir un infart, difosa per diversos mitjans, tindria “vinculació amb l’acció de bloqueig de l’accés a l’aeroport”. I, per altra banda, també demana a la Guàrdia Civil identificar l’agent del Cos Nacional de Policia que va resultar ferit en els aldarulls del 18 d’octubre, el dia de la manifestació d’Urquinaona, per tal de relacionar les seves lesions amb l’acció de Tsunami Democràtic.
Dos elements que abonarien l’argumentari del jutge en el sentit que lesions o morts en actes del que ell considera terrorisme haurien de quedar exclosos de l’aplicació de l’amnistia. Una circumstància gairebé obligada per indicacions de la normativa europea i, fins i tot, per la mateixa llei d’amnistia, que preveu excloure els actes tipificats com a delictes de terrorisme seguint les conductes descrites a l’article 3 de la Directiva Europea 2017/541. Una diferència substancial amb un altre cas que també té el jutge García Castellón de protagonista, l’operació Judes: en aquest cas, els detinguts no van poder portar a terme cap acció en ser detinguts abans del que suposadament, segons la policia, preparaven. En canvi, el jutge emfatitza que les accions de Tsunami van tenir afectacions, lesions i danys per valor de 4,6 milions d’euros i apunta la possible responsabilitat d’una mort i un ferit greu. Tot per esquivar una amnistia.
