Nova tanda en la batalla política i judicial de l’exili. Aquest matí ha començat a la sala blava del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) la primera de les dues vistes sobre la immunitat dels independentistes exiliats per la seva condició d’eurodiputats. Així el president de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, han portat de nou davant la justícia europea l’Europarlament per no haver defensat la prerrogativa d’immunitat quan el Tribunal Suprem espanyol va enviar les euroordres de detenció.
Per altra banda, aquest divendres, la cúria europea també haurà de sospesar i escoltar les parts sobre la tramitació dels suplicatoris. En aquest sentit, la defensa dels tres eurodiputats de Junts, coordinada per Gonzalo Boye, considera que no es van complir els protocols ni es va portar a terme un debat amb garanties, per la politització del president de la comissió de l’estatut de l’eurodiputat, la Comissió Juri, Adrián Vázquez de Ciutadans. Tant la vista d’avui com la prevista per demà divendres, tenen un doble objectiu assegurar l’abast de la immunitat i formalitzar que a Espanya també poden gaudir d’aquesta immunitat el que facilitaria el camí d’un previsible retorn.
Defensar la immunitat
El primer cas que avui afrontarà el Tribunal és una demanda concreta de Puigdemont i Comín, tot just celebrades les eleccions europees. Tots dos plantegen la demanda contra el llavors president del Parlament Europeu, el ja traspassat David Sassoli, per rebutjar la petició de protecció d’immunitat que va presentar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba en nom d’ells dos. L’objectiu és anul·lar la decisió de Sassoli de descartar la defensa de la seva immunitat com a eurodiputats davant les ordres europees de detenció i entrega (OEDE) emeses pel jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol en la causa del Procés, tant el 14 d’octubre i el 4 de novembre del 2019, just després de la sentència de l’1-O.
Un dels punts forts de la defensa dels dos exiliats és que el juliol passat els mateixos magistrats del TGUE ja van sentenciar que tots dos eren eurodiputats des del 13 de juny del 2019. És a dir, van obtenir l’acta a plens efectes quan es va fer oficial la llista d’eurodiputats espanyols electes, malgrat que no van poder prendre possessió efectiva del càrrec fins el 12 gener del 2020. A més, aporten la recent sentència del Tribunal Constitucional on els mateixos magistrats espanyols admeten que ja són eurodiputats de ple dret perquè els hi ha reconegut la instància legislativa europea.