La sentència del Tribunal Suprem que obliga al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures de la sala capitular al monestir de Sixena ha fet forat en l’agenda social, política i cultural a Catalunya. Tant és així que aquest dijous s’ha organitzat un debat jurídic sobre la resolució i els seus efectes en una de les llibreries que actua com un veritable centre d’activisme cultural de la nació, la llibreria Ona de Barcelona.
El titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona i portaveu d’Àgora Judicial, el magistrat Guillem Soler; l’advocat i catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas, que ha estat el lletrat de l’exconseller Lluís Puig; l’advocat lleidatà Antoni Gelonch i l’advocat osonenc Cèsar Lagonigro s’han assegut entremig de desenes de llibres en català per debatre ‘l’ara què?’ De la sentèncua. És a dir, com s’ha d’aplicar o de quina manera es pot evitar haver d’arrencar els frescos per retornar-los. I, de fet, els ponents han estat prou clars: han destacat, per una banda, les “anomalies” del procediment i, per altra banda, la “impossibilitat tècnica del compliment de la resolució”.
“Irregularitats i anomalies”
Cuevillas, com a lletrat que coneix la causa, ha fet una síntesi pedagògica de com ha estat aquest procés, incidint en els detalls d’un judici civil prou complex tècnicament per les “irregularitats” i “anomalies”. Com, per exemple, que va ser un judici per una cessió de drets per a plets al govern d’Aragó per part de la comunitat de monges que teòricament regentava el monestir. Tot a través d’una demanda interposada contra el MNAC, que només era posseïdor de les obres per una cessió de la Generalitat que tenia els béns de Sixena cedits.
Per tant, per a Cuevillas seria una demanda a “precari”, perquè la Generalitat i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena es va personar posteriorment. Un fet que podria obrir un recurs d’emparament davant del Tribunal Constitucional per part del MNAC per vulneració de la tutela judicial efectiva, perquè no s’han admès una sèrie de proves que enfortien aquesta tesi. De fet, també ha apuntat un possible procés penal per evitar el trasllat i un altre procediment civil, que encara estan avaluant amb experts. El catedràtic de dret Processal ha fet el passi al jutge Soler, que ha posat sobre la taula el que jurídicament s’anomena “la impossibilitat tècnica de complir una sentència”.
La impossibilitat tècnica de complir la sentència
De manera plàstica i prou entenedora, Soler ha contextualitzat que “si el MNAC volgués complir voluntàriament la sentència no podria fer-ho, perquè el museu ha estat condemnat a lliurar les obres al monestir però el monestir no està en condicions de rebre-les”. “Fins que l’Aragó no compleixi, Catalunya no podrà complir, és una paradoxa”, ha sentenciat. D’entrada, ha ressaltat que “no hi podrà haver compliment voluntari”. En aquest sentit, ha assenyalat que existeixen tres menes de d’impossibilitat. La “natural”, que el bé ha desaparegut; la jurídica, que el bé l’ha comprat un tercer; i la impossibilitat tècnica, que seria aplicable en aquest cas perquè “no és raonable liquidar els béns pel fet de complir una sentència”.
“Hi ha motius per defensar la impossibilitat tècnica”, ha subratllat. “Hem de tenir present que són obres que ja han passat un procés complex: un incendi, una extracció, tot i que diuen arrancar, amb procediments químics que han fet mutar l’obra, que comporten un risc de danyar-les que tenint en compte que són obres de valor artícstic i cultural fa difícil complir la sentència”, ha insistit. Per tant, ha raonat que s’hauria d’acudir a la imdemnització. Ara bé, ha advertit que “caldrà informes tècnics convincents, neutrals i sòlids, del mateix museu o, si són de fora, millor, perquè tindran més distanciament”. “Si les condicions són normals, hi ha marge per no tornar-les i canviar-ho per una indemnització”, ha conclòs el magistrat.
Cuevillas ha recuperat aquest argument per obrir el debat sobre si es podria fer l’analogia de presentar un “incident d’inexecució”, com preveu la llei del Procediment Contenciós-Administratiu. En aquest punt, jutge i advocat han recordat el cas del carrer Consell de Cent, on, tot i haver estat invalidada judicialment la reforma, revertir-la era desproporcionat. Cuevillas també ha afegit una altra impossibilitat tècnica com és el garbuix de resolucions administratives que es requereix per fer una tasca d’aquesta mena, com és el trasllat d’unes obres d’art, a un altre dipositari. En tot cas, tots han vist una tendència política en la sentència, sobretot en la resolució del primer jutjat que va abordar la qüestió. Gelonch ha remarcat que la caiguda del 1714 va començar per Ponent i al 38 els franquistes ja van entrar a Catalunya per Lleida. “Hem d’estar més atents al que passa a Lleida perquè després passarà a la resta”, ha advertit.
