Protecció absoluta de les seves dades i de les seves tasques de treball concretes. Aquesta és la resposta blindada per part del Departament d’Interior, sobre l’Astor 88, l’agent dels Mossos d’Esquadra de la Comissaria General d’Informació que treballa per al servei d’informació de la Guàrdia Civil i per la comissaria general d’informació del Cos Nacional de Policia en els casos on hi ha independentistes catalans. Es tracta del mosso que apareix constantment en les interminables diligències 104/2017 que el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que dirigeix Manuel García Castellón, que han estat més de quatre anys secretes.
Precisament, les investigacions de l’Astor 88 són les que van iniciar els dos sumaris que l’Audiència Nacional ha reactivat aquestes darreres setmanes. Dues llarguíssimes instruccions relacionades amb l’independentisme. Són la causa del Tsunami Democràtic, que imputa per terrorisme el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada, i la dels CDR detinguts en l’operació Judes, també per delictes de terrorisme i per a qui la fiscalia reclama fins a 27 anys de presó.
La CUP, i en concret, el portaveu d’Interior de la formació de l’esquerra independentista, Xavier Pellicer, investigat en les diligències mare 104/2017, va demanar explicacions al Departament d’Interior. Així, reclamava saber qui hi ha rere el que s’anomena “número cautelar Astor 88” i que signa el lliurament d’informes, dades i detalls sobre catalans als cossos i forces de seguretat de l’Estat per a operacions policials contra l’independentisme dirigides per l’Audiència Nacional.
I què en sabia Interior?
La quantitat de diligències, informes, investigacions i valoracions que l’Astor 88 va remetre a Madrid sobre l’independentisme, l’esquerra independentista i suposats integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) es va constatar quan García Castellón va aixecar el secret de sumari de la causa 104/2017, que alimentava també les diligències 99/2018 i les 85/2019. Els cupaires van aixecar les orelles i van presentar una bateria de preguntes. La intenció no només era informar-se sobre aquest membre de la comissaria General d’Informació, sinó també saber el nivell de coneixement que tenia la Direcció General de la Policia de la Generalitat sobre el fet que els Mossos d’Esquadra col·laboraven amb la Unitat Central Especial d’Informació 3 (UCE 3) de la Guàrdia Civil i amb els agents antiterroristes del CNP en els casos contra independentistes.
Per altra banda, també sospitaven que moltes de les diligències es van incorporar després que hi hagués una investigació judicial formalment oberta. La resposta d’Interior, registrada al Parlament el passat mes de juny, desvia la qüestió al·legant les funcions pròpies de policia judicial. Per tant, “sotmesa al règim jurídic previst a la normativa policial, a la normativa processal penal i a la llei orgànica del poder judicial”. En canvi, no diu res de les investigacions anteriors a l’expedient judicial, iniciat quan la conselleria d’Interior estava sotmesa al règim de l’aplicació de l’article 155 i amb altres consellers en el càrrec, com Miquel Buch. Únicament, recorda que els Mossos com a cos policial “posa en coneixement de les autoritats judicials i del ministeri fiscal fets d’aparença delictiva”. “Un cop traslladada aquesta informació a l’autoritat judicial i al ministeri fiscal, són aquests òrgans els responsables de les corresponents investigacions i de totes les informacions que continguin”, argüeixen.
“Informació objecte de protecció específica”
En aquest marc, Interior recorda que els Mossos d’Esquadra i Interior apliquen la “doctrina de la mateixa Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)” per no difondre el contingut de les actuacions merament policials. El GAIP, segons la resposta parlamentària, afirma que, quan es tracta d’informació subjecta a un règim especial d’accés —com seria aquesta relativa a les investigacions d’independentistes a l’Audiència Nacional— queda exclosa del concepte d’informació pública. “No es pot considerar informació pública”, al·lega Interior, i apunta que només el poder judicial pot difondre aquests atestats incorporats en un sumari. De fet, l’informe de la conselleria també subratlla que tampoc és pública informació elaborada pel Cos de Mossos d’Esquadra respecte a la investigació “d’eventuals delictes”, com serien els investigats per l’Astor 88.
La mateixa doctrina aplica a la petició concreta de l’Astor. “Es tracta d’una xifra identificadora que s’assigna a funcionaris de la Comissaria General d’Informació” indiquen. Així mateix, expliquen que “aquest número es genera de manera ordinal i correlativa i està associat amb el número corresponent de la Targeta d’Identificació Professional (TIP)”. De fet, ho defineix com un “número cautelar”. “L’Astor es manté assignat de forma permanent a l’efectiu en qüestió i es disposa d’un registre que garanteix en tot moment la correspondència entre aquest codi i la identificació de l’efectiu policial”, detallen. Ara bé, queda tot blindat. “No és possible facilitar informació de l’expedient personal dels funcionaris, atès que es tracta de dades personals, expressament protegides per la normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern”, raona la resolució.
Interior també aplica la doctrina de la Comissió de Garantia del dret d’accés a la informació pública en el cas dels Astor. Segons, el departament es va determinar que la “dada relativa al número d’identificació professional constitueix a tots els efectes una dada personal, atès que permet igualment la identificació de la persona, per bé que, per a un tercer, pugui requerir un major esforç identificar-la pel seu TIP que pel seu nom i cognoms”. I justifiquen que “si el número TIP és objecte de protecció específica en tractar-se d’una dada de caràcter personal, les dades sol·licitades també podrien donar lloc a facilitar la identificació d’aquest funcionari policial”. “Per aquesta raó”, informa, “no s’indica des de quan formava part del cos de Mossos d’Esquadra o de determinada destinació, de les investigacions en què ha participat, el nombre de diligències policials en què ha intervingut, la trajectòria i categoria professional, o altres qüestions relacionades amb la protecció de dades personals del funcionari policial”. L’Astor 88 o la seva feina, sotmesa a secret.
