Com la massa mare per fer el pa. Aquesta seria una comparació encertada de com ha servit un informe confidencial de la Secció d’Informació de la Guàrdia Civil per investigar en secret, durant quatre anys i mig, centenars de ciutadans considerats sospitosos pel fet de ser independentistes. És un extens informe del 13 de desembre del 2017, al qual ha tingut accés El Món. Té 57 planes amb annexos, i analitza els Comitès de Defensa de la República (CDR), dels quals desgranen els orígens, l’ideari, la composició, l’estructura, les ubicacions i les formacions polítiques que hi donen suport. El document el signen el cap d’Informació a Catalunya, el tinent T64905Z i l’agent V27776C.
En concret, segons els analistes de la Prefectura d’Informació de l’institut armat a Catalunya, l’informe sobre els CDR pretén “informar de les seves possibles activitats il·lícites, durant els dies anteriors i posteriors a la Declaració d’Independència de Catalunya, per defensar el manteniment de la República catalana”. Una utilització del concepte “possibles” que converteix l’atestat policial en un veritable document prospectiu sobre l’independentisme. I va ser la base del magistrat Manuel García Castellón per bastir les diligències 104/2017 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que han investigat durant quatre anys i mig en secret l’independentisme. Una instrucció que ha alimentat causes que sí que es coneixien, com ara l’Operació Judes, l’Operació Tadeu i la que hi ha oberta sobre Tsunami Democràtic.
De Cuba a Vilafranca del Penedès, i amb la CUP de fons
Els analistes de la Guàrdia Civil situen l’origen ideològic dels CDR a la Cuba castrista. De fet, l’atestat es remunta al 28 de setembre de 1960 quan es van crear els Comitès de Defensa de la Revolució. Unes entitats “imposades a Cuba després del moviment revolucionari cubà que va instaurar un règim de caràcter dictatorial”. “Unes estructures que per la influència que el règim cubà i la seva revolució ha exercit i pot seguir exercint en l’imaginari de l’esquerra independentista fa que es consideri una inspiració per als CDR a Catalunya”, continuen els agents.
En aquest marc, l’atestat confidencial apunta que la creació formal dels CDR a Catalunya va ser a Vilafranca del Penedès, el cinc de juny del 2017. En concret, la presentació del primer Comitè de Defensa del Referèndum que estava “integrat per un grup de persones vinculades a l’esquerra independentista (CUP-Endavant OSAN)”. La seva intenció era, segons els policies, “mobilitzar el màxim de gent possible en defensa de la democràcia i l’autodeterminació de Catalunya”. “Malgrat tot”, prossegueix el document, “la seva creació no respon a una iniciativa aïllada, espontània i d’inspiració ciutadana, sinó promoguda i impulsada per diferents corrents de la CUP”. Per argüir-ho, els policies refereixen un document programàtic de Poble Lliure -un dels sectors cupaires més importants- datat el març de 2017, on parlen de la proposta de creació dels “grups de defensa del referèndum de Catalunya (GDRC) com a instrument d’organització i lluita”.
Més enllà del referèndum i controlar el territori
Atès l’informe policial, els impulsors dels Comitès de la Defensa del Referèndum ja pensaven en la seva conversió en Comitès de Defensa de la República. És a dir, era una estratègia que venia de lluny basada en la “mobilització permanent”, la “desobediència” i “l’acció” amb la “necessitat de prendre el carrer”. En aquest sentit, aporten un document d’Endavant, un dels altres sectors majoritaris de la CUP, on sintetitzen quatre punts de treball: “fer respectar el resultat del Primer d’Octubre”, “autoorganització popular”, “bloqueig parlamentari” i “no pactar amb l’Estat”.
En resum, els analistes convenen que els CDR volien “imposar una realitat de fets consumats mitjançant la presa del control del territori i el control dels sectors econòmics estratègics, el que suposa una amenaça directa a l’ordre constitucional establert i als drets i llibertats” derivats de la Constitució. Fins i tot, apunten que hi havia preparat al Pallars Sobirà i altres comarques de frontera amb França, canvis en la retulació de les carreteres i el bloqueig del moviment de la Guàrdia Civil i dels militars desplegats a l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn (Pallars Jussà).
Estructura, organització i objectius delictius
Els mateixos policies fan una radiografia de la suposada estructura i organització dels CDR. Així recullen informacions aportades per agents d’informació que van participar de manera encoberta a les trobades nacionals de CDR a Sabadell (Vallès Occidental), Igualada (Anoia), Manlleu (Osona), Argentona (Maresme) o l’Espluga del Francolí (Conca de Barberà). Desgranen les virtuals comissions de treball i estratègia i apunten figures com les “caixes de resistència” o bé els “observadors”, és a dir, membres dels CDR que controlarien les votacions de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, convocades arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que va dissoldre el Parlament i destituir el Govern després de la declaració d’independència del 27-O. Així mateix remarquen que la composició dels CDR “no és homogènia”.
Un especial apunt dels guàrdies civils és la vaga general del 8 de novembre del 2017, convocada per la Intersindical. Una convocatòria que els analistes entenen com un element de certificació de les seves capacitats. “Pretenia crear el caos i un disrupció significativa com a mostra del poder popular i el control del territori”, asseguren. En conclusió, els analistes sentencien que és una “necessitat” continuar investigant els membres del CDR i els independentistes del seu entorn i amb “les eines necessàries” –és a dir, sistemes d’intrusió a les comunicacions– per la “gravetat dels il·lícits que persegueixen”. Uns “il·lícits” que consisteixen ,segons l’institut armat, en la “intimidació, la coacció, l’exercir força per impedir el lliure exercici dels drets, el sabotatge i els danys, l’abolició de les lleis en vigor i subvertir l’ordre constitucional”. Moltes d’aquestes accions, segons els agents, portades a terme de forma “clandestina”. Tot un document que ha servit per investigar independentistes a dojo. Continuarà.