El sumari del cas Montoro deixa, sobretot, molt clara la ‘sorpresa’ dels investigadors dels Mossos d’Esquadra pel negoci que va suposar la creació d’Equipo Económico, la consultoria creada per Cristobal Montoro, el seu germà Ricardo i pel també exministre d’Economia Luis de Guindos, entre d’altres. Una ‘sorpresa’ que Hisenda reconeix que li va passar per alt en els informes que ha presentat al jutjat a petició del magistrat instructor sobre els béns, els fons i les declaracions tributàries de l’exministre a través del conjunt d’empreses que liderava Equipo Económico.
Les dades recollides de l’historial de l’empresa, els seus balanços comptables, el seu valor comercial i els sous i remuneracions que percebien els socis, així com les despeses que es deduïen o les hipoteques amortitzades abans d’hora, han estat clau en la investigació contra aquest entramat, que cobrava a canvi de negociar canvis legislatius que afavorissin els seus clients. Dos informes, un dels Mossos d’Esquadra i un a l’Agència Tributària, detallen com estava bastit el negoci. En el cas d’Hisenda, però, els investigadors admeten que no van detectar irregularitats o enriquiments sobtats que fessin saltar la llebre a ulls dels inspectors, tot i que els implicats guanyaven molts diners en època d’una profunda crisi econòmica.
Tant els investigadors com Hisenda i el ministeri fiscal descriuen els fets com “un entramat de societats professionals interposades entre els seus socis i Equipo Económico”. Un sistema que serviria, segons els mateixos informes als quals ha tingut accés El Món, “on s’acumulen actius per a ús particular i en què es dedueixen despeses de caràcter personal”. La investigació ha posat al descobert com Montoro no declarava increments patrimonials a Hisenda, les seves participacions societàries, quin tipus d’ingressos rebia des de Luxemburg o com va amortitzar en 9 anys un crèdit hipotecari per a un habitatge taxat en gairebé 600.000 euros.
Un primer informe i Luis de Guindos
Les primeres irregularitats van ser posades negre sobre blanc per l’Àrea Central d’Anàlisi Operativa dels Mossos d’Esquadra, que va signar un informe, amb el segell de reservat, el 4 de novembre de 2019. En aquest informe, de més de 80 pàgines, els investigadors fan un estudi fiscal i comptable de les societats que formaven l’estructura que dirigia Montoro. En concret, Equipo Ecónomico, Econodos, Tutman Fiscalia, Plataforma de Soluciones Jurídicas, Consultoria y Diagnóstico, Centro para la Reforma Económica y el Desarrollo Social i Global Afteli. Totes eren societats limitades.
Els agents de la Unitat Central d’Anàlisi operativa hi constaten que Cristóbal Montoro va ser titular des de la constitució d’Equipo Económico, el dia 5 de juny de 2006, de 1.800 de les 6.000 participacions socials de la societat. És a dir, el 30% del total. Cadascuna d’aquestes participacions té un valor nominal de 10 euros i les va vendre el dia el 15 d’abril de 2008. Per la seva banda, el seu germà en tenia 180, el 3% del total, que va transmetre el dia l’onze de novembre de 2012. I, en darrer terme, destaquen que l’exministre Luis de Guindos, que tenia 300 accions, un 5%, que va vendre el sis de maig de 2008.
Una venda per sota de mercat
Els Mossos subratllen que “les vendes de les participacions no es va realitzar proporcionalment cap al conjunt dels socis existents, sinó que les van adquirir de manera particular alguns”. És a dir, que van triar molt bé qui serien els successors. Cristóbal Montoro les va vendre al seu germà i al que seria el mentor de la societat en el seu reingrés a la política, Ricardo Martínez. Però els Mossos interpreten que la venda de les accions es va fer per “sota del valor patrimonial net”.
Seguint les declaracions a Hisenda –els models 200, 198, 347 i 190–, els Mossos detecten que el valor de les accions era molt superior al preu de venda. Montoro va vendre les participacions, igual que els seus socis, per un valor de deu euros cadascuna, és a dir, 18.000 euros, quan el valor de l’acció era de 15,72 euros. En total, les va vendre per 10.312,64 euros per sota del preu al qual, segons els càlculs d’Hisenda, s’haurien d’haver venut.
Exactament igual que en el cas que Luis de Guindos, que, en total, va deixar d’ingressar 1.718,77 euros de la venda de les accions. I en el cas del germà de Montoro, quan es va vendre les accions el 2012, les participacions ja tenien un valor de 194,43 euros, això vol dir que el seu paquet d’accions tenia un preu de 174.991 euros. Ricardo Montoro les va vendre per 9.000 euros. Per tant, hauria deixat d’ingressar 165.991 euros. El 2015 el valor de les accions era de 300,15 euros per unitat.
Increment de vendes, tot i la crisi
Els investigadors, després d’assenyalar aquesta venda a socis que també participaven de les altres empreses de consultoria investigades, posen el focus en l’increment de facturació d’Equipo Económico entre els anys 2008 i 2012, que va passar de 2.915.347,48 euros a 6.677.152,33 euros respectivament. “Tot plegat en un context de la pitjor crisi econòmica patida per Espanya”, emfatitzen els Mossos. Uns ingressos que comparen amb les retribucions en brut que van rebre els socis que van adquirir les participacions dels tres socis fundadors, que oscil·len entre els 4.302.850 euros de Ricardo Martínez als 1.628.205 euros de Francisco de Asís Piedras.
Totes les persones que es van quedar amb les accions de Montoro van constituir quatre societats més. Tres d’aquestes es van crear, casualment, el 12 de desembre del 2008, i una altra, l’11 d’octubre de 2011. “Unes societats professionals interposades entre els seus socis i Equipo Económico on s’acumulen actius per a ús particular i en què es dedueixen despeses de caràcter personal”, sentencien els Mossos. De fet, aporten al jutge despeses d’hotels i restaurants a Marbella, compres d’electrodomèstics d’alt nivell, mobles, articles de luxe, vehicles i vacances.
En aquest sentit, destaquen que no quadra l’immobilitzat de les empreses com Equipo Económico, tot i els “copiosos beneficis” i les “elevades vendes” que va declarar aquesta empresa en nou anys. A més, els investigadors ressalten que un cop estudiada la rendibilitat de les empreses del 2008 al 2017, Equipo Ecónomico es queda com la Ventafocs del grup. En aquest sentit, posen com a exemple l’any 2009, quan Equipo Econòmico obté una rendibilitat del 6,85% i la resta d’empreses del grup es disparen entre el 49,53% i el 35,54%. Unes dades que fan pujar la mosca al nas als Mossos, que subratllen els 22.830.668,20 euros que en 9 anys van rebre en “retribucions” els quatre socis que van adquirir les accions dels germans Montoro i Guindos. Una dada que indica als Mossos que aquests socis farien la seva “tasca de dret però no de fet”, amb el benentès que les accions “es van vendre a determinats socis i no proporcionalment”. D’aquesta manera, s’haurien desviat fons amb un sistema doble. Per una banda, “retribuint els socis amb nòmines molt considerables” i “facturant a través de societats interposades amb acumulació de patrimoni personal i no professional”.
Hisenda entra, finalment, en joc
Segons els Mossos, “amb el sistema ideat, els marges d’explotació declarats d’Equipo Económico simulaven no ser excessivament alts per no aixecar sospites a ulls dels organismes oficials”. Uns marges que, per a la policia, “contrasten amb els declarats per les empreses interposades creades a aquest efecte, que sí que eren considerables”. “Aquest aspecte voldria camuflar el fet que els recursos destinats per a l’obtenció dels ingressos no serien prou, perquè la realització dels serveis esmentats presumptament no existia”, conclouen els Mossos. I no els faltava raó. De fet, tècnicament, Equipo Económico va fer bé la feina, perquè Hisenda va passar per alt tota aquesta arquitectura financera.
Quatre anys després, el 4 de desembre de 2023, la coordinadora de la Unitat de Suport de l’Agència Tributària, que signa com a NUMA 9269, detalla l’historial d’Hisenda del ministre i el seu germà i la resta de socis. L’informe, de 85 pàgines, admet que Montoro no va despertar sospites a Hisenda amb la venda de les accions perquè, en vendre les accions pel preu de compra, no va declarar cap guany patrimonial a l’IRPF, amb el misteri que mai ostentés cap titularitat en cap compte corrent d’Equipo Económico. En aquest sentit, amplia l’informe dels Mossos, tenint present que troba una venda de 480 accions el 10 de desembre de 2007, quan feia dos mesos que les hauria adquirit. Una venda que “crida l’atenció” a Hisenda pel “breu espai” de temps entre la compra i la venda i que reconeix que no va detectar perquè no va declarar la venda amb l’IRPF de 2007.
És en aquest informe on s’adonen que Montoro no va declarar vendes d’accions i descobreixen altres detalls gens menors de les seves obligacions tributàries i dels seus estats financers. Per exemple, un préstec hipotecari signat el 2005 per un immoble taxat en 548.044,68 euros que tenia previst liquidar en 120 mesos i que va amortitzar un any abans, amb pagaments d’amortització de capital molt alts. Els inspectors detecten que hi ha gaps que “revelen una insuficiència de fons per afrontar aquestes amortitzacions i pagaments”. També ressalten un ingrés de 77.934,77 euros procedents d’una transferència amb divises des de Luxemburg. L’Agència Tributària no va aixecar cap mena d’acta.
Al germà sí, però “limitadament”
Si, de Cristóbal Montoro, Hisenda no va detectar res, en canvi, del seu germà Ricardo, sí. Ara bé, “limitadament”. No va ser fins al 28 de setembre de 2017 que l’Agència Tributària no li va fer una “comprovació limitada” de la seva declaració d’IRPF. En concret, l’informe especifica que va ser una “comprovació limitada de caràcter parcial” respecte a la venda de participacions d’Equipo Económico l’any 2012. Per tot plegat, Hisenda li va aixecar una acta per haver venut 900 participacions a 10 euros la unitat, quan realment el valor comptable i patrimonial del paquet d’accions era 204.264,14 euros.
Unes dades que l’Agència Tributària obté d’un llistat de declaració de l’impost de Societats, el Model 200. Però, en el mateix informe, ressalta la “limitació” de la comprovació tributària. Així, reconeix obertament al jutge instructor que “no s’han localitzat procediments de comprovació o inspecció posteriors”. Hisenda, tot i constatar ara la magnitud dels números, va haver de reconèixer al jutge que no havia inspeccionat mai l’exministre d’Hisenda.
