“És una vergonya”. Aquesta és l’expressió amb què Gorka Knörr, amb un to aspre i contundent, exvicepresident del Parlament basc, exeurodiputat i exdelegat de la Generalitat a Madrid, defineix la situació que ha abocat al president espanyol Pedro Sánchez a reflexionar sobre si plega després que un jutge hagi començat a investigar la seva dona amb l’únic fonament d’una denúncia del parasindicat Manos Limpias. Knörr enraona amb coneixement de causa perquè va ser condemnat, juntament amb l’exconseller d’Interior basc i expresident de la cambra, Juan María Atutxa, i Kontxi Bilbao (EB), exsecretària de la Mesa de la cambra, amb l’única acusació del suposat sindicat de caràcter ultradretà.
Körr, Atutxa i Bilbao van ser víctimes del lawfare, aleshores especialment actiu contra l’entorn sobiranista basc. Tots tres van ser condemnats pel Tribunal Suprem a penes d’inhabilitació i multes per no complir la resolució judicial de dissoldre Sozialista Abertzaleak el 2003, sense acusació de la fiscalia però sí de Manos Limpias. El Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d’empara, després de cinc anys deliberant. Va ser, finalment, el Tribunal Europeu de Drets Humans el que va estimar el seu recurs per vulneració de drets polítics i drets fonamentals.
Una història llarga
Körr explica a El Món com va ser aquell procés judicial kafkià i surrealista que va començar el 13 de juny de 2003, quan Manos Limpias i, posteriorment, i arrossegant els peus, la Fiscalia, van interposar sengles querelles per un delicte de desobediència contra els membres de la Mesa del Parlament basc que es van negar a dissoldre un grup abertzale. Les querelles van ser arxivades pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) i la Fiscalia no va impugnar l’arxivament perquè considerava que estava prou motivat.
De fet, la Fiscalia, com detalla Knörr a El Món, no va era partidària de la querella de bon començament. “L’aleshores fiscal general de l’Estat, Jesús Cardenal, va remetre una carta que advertia a la judicatura que actuar contra un grup parlamentari no era com dissoldre un partit polític, que eren coses diferents”, assenyala. Però, de res va servir la seva oposició, perquè el president del govern espanyol, José María Aznar, li va ordenar que presentés la querella. El recurs de Manos Limpias contra l’arxivament del cas davant el TSJPB també va portar a absoldre els tres acusats, en una vista oral en què Knörr es va negar respondre a les preguntes d’un “sindicat feixista”.
Cap al Suprem i sense la doctrina Botín
Però el parasindicat hi va insistir, i va portar el cas al Tribunal Suprem. Allà les coses van canviar. El Suprem va anul·lar l’absolució i va retornar el cas al TSJPB, que va tornar a absoldre els tres polítics. Aleshores Manos Limpias va tornar a recórrer davant el Suprem en cassació i, aquesta vegada sí que van ser condemnats directament pel Suprem, ara amb l’única acusació del sindicat. Els magistrats trencaven la doctrina Botín, segons la qual no es podia condemnar ningú si la Fiscalia no acusava. El ministeri públic ja no acusava perquè havia canviat el president del govern espanyol: hi havia José Luis Rodríguez Zapatero, i va ordenar no participar més en la causa. “Però en aquest cas, el Suprem va fer valer el que va anomenar interessos generals d’Espanya”, reviu Knörr, emfatitzant que Manuel Marchena ja presidia la sala que els va condemnar.
“El que fan a Pedro Sánchez s’ha de denunciar”
Del Suprem la causa va anar a parar al Tribunal Constitucional, on es va estar cinc anys. Fins que finalment es va desestimar el recurs d’empara i es va obrir, per als condemnats, la via del Tribunal Europeu de Drets Humans, que els va donar la raó i va anul·lar la condemna l’any 2017. “Jo soc independentista, però el que li fan a Sánchez s’ha de denunciar i el que ha fet ha estat posar la dreta espanyola davant el mirall”, afegeix l’exvicepresident de la cambra basca. “No tinc paraules, no entenc que un Estat permeti que actuïn aquests extorquidors i que no tingui facultat d’actuar contra un recurs d’aquests gàngsters”, remarca.
