Nou protagonista en el sumari del Tsunami Democràtic. Un protagonista financer. Segons la Guàrdia Civil, els impulsors del Tsunami Democràtic no només esperonaven protestes multitudinàries contra la sentència del Procés sinó que preparaven una fàbrica de moneda de cara a la independència. El seu nom era “Geneba” i els investigadors la descriuen com “la moneda de la república catalana”. De fet, asseguren que “pretenia impulsar un sistema financer alternatiu i lluny del control (repressiu) d’Espanya”. Els investigadors també afegeixen al paquet el “Token”, és a dir, una “unitat de valor” que emetria la Generalitat de Catalunya per finançar-se en els mercats mundials un cop s’assolís la independència.
Així ho afirmen els analistes de la poderosa Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil en un atestat del sis d’abril de 2020, al qual ha tingut accés El Món. Un informe aportat al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en les diligències d’investigació 85/19, en mans del jutge Manuel García Castellón per instruir la causa del Tsunami Democràtic. Un ofici policial format sobre “el resultat de la instal·lació d’un programari remot en terminals mòbils”. És a dir, un sistema semblant al Pegasus, que l’instructor autoritza perquè emmarca la investigació en delictes de terrorisme i sedició.
Tres investigats: un informàtic, un llibreter i un activista
Tres dels afectats van ser l’empresari informàtic Jordi Baylina, el llibreter i president de la Fundació Les Voltes de Girona, Joan Matamala, i l’activista Martí Olivella. Segons les converses, i sobretot, la quantitat ingent de documents manllevats a través del programari espia, els analistes de la Guàrdia Civil interpreten que, juntament amb el Consell de la República, van preparar el “desenvolupament d’una criptomoneda”.
En aquesta línia, els investigadors manifesten que la “Geneba” constitueix un element indispensable per portar a terme el que l’institut armat defineix com la “construcció d’e-finances, un projecte per bastir una estructura financera diametralment oposada a l’actual”. En definitiva, conclouen que la moneda seria una eina clau per fer de “palanca de la revolució democràtica i pedra angular per fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre”.
Una moneda amb tota la seguretat
Els agents d’informació conjecturen davant el jutge instructor que “gràcies a l’estructura” de la moneda digital Geneba “s’assegura l’anonimat de les persones” que la utilitzarien. “Seria fàcil el seu ús a través de la seva aplicació mòbil per ser utilitzada per empreses, comerços i particulars”, emfatitzen els autors de l’informe que signa una autèntica vaca sagrada dels serveis d’informació de la Guàrdia Civil, el comandant L-04282-W. “Es denota com important”, afegeixen, “respecte al fet social i cultural que seria una criptomoneda per als catalans, fora de la jurisdicció de cap entitat bancària o estat”.
Seguint aquesta línia, els agents profetitzen que la creació i posada en marxa de Geneba “comportaria la descentralització amb Espanya i el total control financer”. “A més, tindria la seguretat que proporciona la tecnologia Blockchain“, precisen, és a dir, que els independentistes financers usarien una estructura matemàtica per emmagatzemar dades d’una manera encriptada, gairebé impossible d’accedir, manipular o falsificar. De fet, creuen que aquesta tecnologia la subministraria una empresa d’un dels tres principals investigats, Jordi Baylina.
En tot cas, la Guàrdia Civil augura que la moneda digital Geneba serà un “mitjà de finançament i eina que ajudi a la instauració d’un sistema de financer propi”. De tota manera, els investigadors s’emboliquen i barregen la Geneba amb la “creació d’una carpeta del ciutadà” on s’inclourien tots els documents amb la informació de cada titular com ara expedient sanitari, impostos o educació”. Una confusió que s’esdevé en barrejar documents públics de la “creació de la identitat digital catalana”.
CatToken, el valor criptogràfic
Aprofitant la informació extreta dels aparells mòbils dels investigats –documents privats i sense cap membret oficial– els policies conjecturen sobre un altre instrument relacionat amb Geneba. Es tracta de CatToken, un projecte per crear un “sistema financer que significaria la instauració d’una unitat de valor criptogràfic batejada com a Token, per part del Govern”. El “Token” consisteix en una unitat de valor emesa per una entitat privada també amb tecnologia blockchain que a vegades s’utilitza com a criptomoneda, o que, com seria el cas segons les perquisicions, serviria a la Generalitat per “autofinançar-se” com un instrument “lliure d’explotació”.
En aquest marc, els analistes policials expliquen que el Token seria una criptomoneda que vendria als mercats internacionals la mateixa Generalitat. El sistema que s’utilitzaria seria, sempre seguint el relat policial, vendre’l als “mercats criptogràfics a un preu inicial, garantint el seu futur amb euros en X temps”. “Per exemple”, detallen els agents, “es ven un token a 0,90 a canvi de garantir un preu d’un euro en el termini de dos anys”. En aquest termini, la Generalitat podria recomprar-los o bé es podrien posar a la venda “a l’espai criptogràfic”. Fins i tot, arriben a especular amb el fet que la Generalitat tornaria a emetre tokens en dos anys i es “podria convertir en moneda i es bonificaria als compradors inicials amb una quantitat extra que dependria de l’increment de la massa monetària que es faci”.
A parer de la instrucció policial, els dos sistemes es complementarien i servirien per constituir altres iniciatives econòmiques de cara a la independència, com és la creació d’una “cambra de comerç digital”, destinada a “augmentar la visibilitat del comerç de Catalunya a l’esfera global”. Així mateix, entenen que la intenció dels independentistes és crear una “legislació cripto que avançaria les de Suïssa, Singapur, Hong Kong o Estònia” i es podria posar en marxa a través del que anomenen “smart contract”. La clau de l’èxit, per als investigadors, serien les característiques pròpies d’una estructura financera d’aquesta mena: “mida del mercat, suport internacional, difícil control i ocultació” així com el fet que “Catalunya tindria eco internacional amb tecnologia”. Cap dels investigats per aquest suposat pla per crear aquesta moneda ha estat imputat en el cas Tsunami Democràtic.
