Un dels jutges estrelles de les causes que s’arrosseguen del Procés és Manuel García Castellón, i ja té llibre. De fet, és un dels magistrats que més pàgines de l’actualitat sociopolítica ha protagonitzat. Com a titular del poderós i omnipresent Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, ha instruït causes com ara l’operació Judes, la macrocausa Tàndem -sobre les activitats del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo–, la de Tsunami Democràtic i sumaris sobre la corrupció del PP com Púnica o Lezo, així com diverses operacions contra l’estructura d’ETA.
García Castellón explica la seva experiència personal en totes aquestes instruccions en el llibre Habla, para que se conozca (Deusto, 2025) una mena de memòries fetes amb l’ajuda dels periodistes Ernesto Sáenz de Buruaga i Luis del Val. L’inicia de la història que García Castellón desenvolupa en el llibre es remunta l’any 1994, amb el cas Banesto, i va fins al 2024, amb el Procés. El llibre arribarà a les llibreries el pròxim 29 d’octubre, però El Món ja hi ha tingut accés, i ha comprovat que el text detalla amb intensitat alguns dels secrets de la seva acció jurisdiccional i els equilibris de poder que planen sobre la magistratura espanyola.
El jutge exposa, sobretot, la seva opinió sobre el Procés, i narra com va investigar Tsunami Democràtic i la implicació que considera que hi tenia el president a l’exili, Carles Puigdemont, i el seu entorn més immediat. De fet, el magistrat està convençut, segons expressa en el llibre, que processar Puigdemont i l’independentisme va obrir la veda política contra ell. Per al jutge, obrir la causa del Tsunami Democràtic i embolicar-hi Puigdemont va ser el detonant de “l’operació més gran d’estat per canviar el criteri d’un jutge sotmetent-lo als interessos electorals del partit de govern que es recorda en democràcia”.
L’amic del jutge que l’1-O va votar sis cops
García Castellón no s’està d’explicar la seva visió de l’evolució del Procés, de com va començar i com es va arribar al Primer d’Octubre del 2017. En aquest sentit, apunta que la responsabilitat de l’inici del Procés seria de Pasqual Maragall, el PSC i l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. En tot cas, el jutge considera que hi ha un nexe entre el tripartit i el referèndum del Primer d’Octubre que, atès el seu criteri, es va poder celebrar gràcies a la “passivitat dels Mossos”, és a dir, la tesi de Concepción Espejel, autora del vot particular que reclamava la condemna a la cúpula d’Interior, amb l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero al capdavant.
El jutge s’atura en el Primer d’Octubre i fa una especial menció al que descriu com “aparició de les urnes sense que la Policia Nacional ho pogués impedir”. Unes urnes que per al magistrat no tenien cap valor, perquè un “amic” que “aquell dia era a Barcelona, però no pas censat a la ciutat, va provar de votar: ho va poder fer fins a sis vegades sense problemes”. “No tenia cap valor legal”, admet el jutge, a diferència del que exposava gran part de la cúpula judicial espanyola en les seves resolucions contra els líders civils, polítics i institucionals del Procés.
Investigació als CDR
En el llibre, el magistrat reconeix que va començar a investigar els Comitès de Defensa del Referèndum, posteriorment rebatejats com a Comitès de Defensa de la República (CDR), en paral·lel al fet que la jutgessa Carmen Lamela, també de l’Audiència Nacional, comencés a processar els líders d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, així com els membres del Govern que van anar a declarar a Madrid. Aquesta investigació va ser per al jutge la clau de volta del Procés, perquè va suposar “un salt qualitatiu en la violència independentista”. De fet, arriba a afirmar que “es van arribar a confiscar explosius en una nau industrial de Girona”. Un fet que ha passat desapercebut en la ingent quantitat de material que l’Audiència ha arribat a acumular sobre l’independentisme.
Seguint aquest fil, el jutge es vanta tant de l’operació Judes, amb les detencions que es van dur a terme el 23 de setembre de 2019 per “terrorisme secessionista”. Un cas que enllaça amb el de Tsunami Democràtic, que acusa d’haver deixat gent “en cadira de rodes”. També rememora el policia ferit en les càrregues per les protestes postsentència i el turista francès que va morir en una altra terminal de l’aeroport i que cap informe mèdic avala la relació entre el decés i les protestes, ni tan sols la família, el famós cas de l’aeroport del Prat, en què la víctima “va patir una impressió tan forta en veure el que estava passant que no va poder aguantar i, per desgràcia, va morir”
Tsunami i l’operació d’estat
El magistrat delata que els encarregats des del minut zero d’investigar Tsunami Democràtic van ser els agents del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Tot i això, admet que els agents de l’institut armat -molt especialitzats en terrorisme- anaven perduts pel “caràcter anònim” i la “falta de líders visibles”. D’aquí que els operatius policials al·leguessin “dificultats en la seva desarticulació”. El jutge, però, argumenta que, fins a les eleccions generals de 2023, la fiscalia compartia la tesi que Tsunami Democràtic era una organització terrorista i que la instrucció avançava amb “centenars d’intervencions telefòniques” i “procediments oberts”.
La seva conclusió, fins aleshores, és que Carles Puigdemont havia “participat en la fundació i planificació de Tsunami Democràtic”. “Puigdemont exercia un lideratge absolut a la plataforma”, sentencia el jutge. Però, el resultat electoral va canviar les coses i el fet que investigués Puigdemont, que podia decidir si investia o no Pedro Sánchez, va canviar les coses. A parer del jutge, “va començar l’operació més gran d’estat per canviar el criteri d’un jutge sotmetent-lo als interessos estrictament electorals del partit de govern que es recorda en democràcia”. Tot orientat a fer caure la instrucció. Fins que tot plegat va acabar amb la causa arxivada per un defecte de forma: li va passar per alt que s’havia acabat el termini per prorrogar la investigació. Una errada que el jutge atribueix a “la falta de recursos” i la feina dels “funcionaris auxiliars”, així com la manca “d’un sistema informàtic fiable” que controli els terminis.
El fet d’haver prorrogat un dia tard la instrucció va invalidar la instrucció feta el 30 de juliol, que s’havia d’haver signat el 29 del 2021 a tot estirar. Una decisió que va deixar sense efecte un dels informes clau de la Guàrdia Civil per processar els sospitosos d’haver esperonat Tsunami. Finalment, el jutge es va jubilar i no per això s’està de criticar sense embuts la llei d’amnistia.
