El sumari del cas Volhov, al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, ha tingut una munió de peces separades que tot sovint ha fet anar de corcoll a les parts. Una d’aquestes peces és la número 5, batejada com a Villa Bugatti. Una peça que investiga una modificació puntual d’un pla urbanístic per ubicar-hi una escola especial i els fons rebuts de la Generalitat pel concert d’aquesta escola. Un dels encausats, l’aleshores alcalde Jordi Mir, va reclamar l’aplicació de l’amnistia.
El magistrat va donar termini a la resta de parts per pronunciar-se, i ara el fiscal del cas, Ricardo Sanz-Gadea, que no ha comunicat cap més informe sobre l’aplicació de l’amnistia en tot el sumari, ha presentat un escrit sol·licitant que no s’apliqui la llei de l’oblit penal a aquesta peça separada. En el cas també s’investigaven els exconsellers Xavier Vendrell i Josep González-Cambray. Segons l’informe del fiscal, al qual ha tingut accés El Món, el cas no entraria dins la competència objectiva de la llei d’amnistia perquè no té cap relació amb el finançament del Procés.
Una peça casual
De fet, aquesta peça sorgeix de les escoltes telefòniques que el jutge Joaquín Aguirre va autoritzar a la Guàrdia Civil, arran de les primeres investigacions sorgides de l’Operació Estela, que investigava el pressupost de cooperació de la Diputació de Barcelona, que va generar nou peces separades de les que vuit ja estan arxivades. En realitat, la Guàrdia Civil va obrir dues investigacions per una mateixa causa centrada en l’obertura d’una escola especial per a nens amb dislèxia i dificultats cognitives que regentaria la Fundació El Brot, amb seu a Sant Joan Despí i modèlica en aquesta tasca.
Els investigadors, per una banda, van apuntar la tesi d’una prevaricació urbanística per les converses entre els responsables de la Fundació amb l’ajuntament per fer els canvis oportuns que permetessin poder ubicar-hi un centre escolar a la zona coneguda com a Villa Bugatti de Cabrera de Mar. Per altra costat, la Guàrdia Civil veia disfuncionalitats en l’ús dels fons que rebia la Fundació a través del departament d’Eduació i la Fundació La Caixa. Per tot plegat, el fiscal creu que els fets investigats podrien ser constitutius de delictes de prevaricació administrativa, malversació, frau de subvencions, falsedats documentals i tràfic d’influències., així com delictes de prevaricació urbanística, negociacions prohibides a funcionaris públics i suborn. Uns fets que neguen rotundament els investigats.
