Darrera jornada del judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. Aquest matí, la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha encetat la jornada amb la intervenció del ministeri fiscal per exposar les seves conclusions definitives. Així les fiscals del cas han rebaixat la pena que reclamen per prevaricació i falsedat documental als dos coacusats Isaías Herrero i Andreu Pujol, que haurien pactat amb la fiscalia a canvi de reconèixer els fets tal i com s’ha constatat en les jornades del judici. De fet, la fiscal ha assegurat que li aplicava l’atenuant de confessió. Però manté la mateixa pena a Borràs.
Així, el ministeri públic sosté la petició de pena a Borràs de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació així com 144.000 euros de multa. En canvi, a Herrero que tenia la mateixa pena, la fiscal demana 2 anys de presó i 4 anys i sis mesos d’inhabilitació pel delicte de prevaricació i una multa de 7 mesos a una quota diària de 10 euros així com 1 any i deu mesos d’inhabilitació per falsedat documental. Per a Pujol, la pena es reduex de 3 anys de presó i 30.000 euros de multes a 3 anys i un mes d’inhabilitació i un any i dos mesos de presó a més de multa de 2.250 euros. Per altra banda, les defenses d’Herrero i Pujol han mostrat la seva conformitat, i la defensa de Borràs ha defensat la lliure absolució.
Informes de la fiscalia
A partir del canvi de la petició de pena, han començat les intervencions de les parts per informar sobre les seves conclusions. La fiscal Assumpta Pujol ha desplegat oralment el seu escrit d’acusació, perquè al capdavall, ha vist refermada la seva tesi arran de les declaracions i reconeixements dels fets explicats per Herrero i Pujol. Així mateix, ha defensat la credibilitat dels testimonis que han inculpat o incriminat a Borràs. En aquest sentit, ha ressaltat que han dit el mateix tant a la policia, com a la instrucció com davant del TSJC en les seves testificals davant l’estrada.
En aquest context, la fiscal ha insistit que hi va haver fraccionament de contractes, i que Borràs va actuar com a òrgan de contractació, fins i tot, rebia ella directament els pressupostos a través d’un mail que no era ni el corporatiu. En conclusió, la fiscalia entén que el cas consisteix en un “contracte de treball” encobert de l’informàtic Herrero per treballar a la Institució de les Lletres Catalanes, a través de 18 contractes pel disseny i posada en marxa de diverses pàgines web. Després d’un informe de dues hores, la fiscal també ha defensat els acords de conformitat entenen que és una forma tan legítima de defensa com no voler contestar les respostes.
També ha valorat la prova. En aquest context, la fiscal ha recordat que “Herrero era el dipositari dels dominis, que estaven en mans d’un particular que va deixar de pagar i per això va deixar d’existir”. D’aquí que el ministeri públic argumenta que la ILC no hauria de reclamar la inutilització del portal a la Guàrdia Civil o els Mossos, sinó a Herrero. Així mateix, el ministeri públic ha recalcat que els contractes menors siguin l’excepció en la contractació pública, ja que només s’han de fer per activitats de poca quantia i duració, com les conferències, però no s’haurien de poder aplicar a un portal web, a la base de dades de ‘Què llegeixes?’ o als recurrents webs dels anys literaris.
16
9
