La Fiscalia ha demanat a l’Audiència de Barcelona arxivar la causa oberta contra l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Paz Esteban per haver espiat el telèfon mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb Pegasus. Una petició a la qual també s’hi ha adherit el ministeri públic, perquè argumenten que la intervenció en el mòbil de cap de l’executiu català, de qui sospitaven relacions amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) -un dels artífexs, juntament amb Tsunami Democràtic, de les mobilitzacions de l’independentisme-, va estar en tot moment avalada per la justícia espanyola. És a dir, que l’espionatge sempre va estar sostingut legalment, segons argumenten.
De fet, Esteban va declarar davant el jutge que el Tribunal Suprem els havia donat llum verda per poder espiar el president de la Generalitat amb Pegasus, el controvertit i maliciós programa d’espionatge que l’empresa israeliana NSO Group comercialitza amb diversos estats i que, en aquests moments, és motiu de debat a Brussel·les. Les vinculacions de les quals sospitava el CNI, i per les quals van intervenir el telèfon d’Aragonès, són que el cap de l’executiu català exercia les funcions de coordinador dels CDR des de la seva posició política com a vicepresident del Govern. És per això que, segons argumenten, l’alt tribunal espanyol hauria avalat l’espionatge entre els mesos de juliol del 2019 i el març del 2020. Ara bé, un informe pericial de la defensa d’Aragonès assegura que la intervenció del telèfon de l’actual president en funcions havien abastat més temps de l’explicitat per l’exdirectora del CNI.
Els documents desclassificats sobre Aragonès
En els documents desclassificats del CNI, els quals van transcendir el dia abans que Esteban declarés davant el jutge, quedava constatat que els serveis secrets espanyols van encarregar l’espionatge a Aragonès perquè veien sospites en què fos el coordinador dels CDR. Una documentació, però, que fonts de Presidència consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) van considerar totalment “insuficient” per justificar l’espionatge del llavors vicepresident de la Generalitat.
