Era una vista previsible, però ha tingut tocs d’interès, sobretot en la batalla entre les defenses de l’exili i el ministeri fiscal del Tribunal Suprem. Aquest matí, durant una hora i tres quarts, els advocats de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, Gonzalo Boye, i l’advocat de Lluís Puig, Miquel Sàmper, s’han vist les cares amb Javier Zaragoza, l’Advocacia de l’Estat i els lletrats de Vox. Tots han volgut aprofitar la vista oral per defensar els seus recursos contra la interlocutòria de processament dictada pel jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, el 12 de gener de 2023, arran de la reforma del Codi Penal que va derogar el delicte de sedició.
La vista, a més, venia determinada per la resolució que pugui arribar el 5 de juliol, per part del Tribunal General de la Unió Europea, sobre la immunitat dels exiliats. En tot cas, les parts havien d’exposar els seus plantejaments ja presentats al Suprem per escrit. En concret, per part de Boye, deixar sense efecte la interlocutòria que reclama els seus clients per malversació i desobediència. Sàmper s’ha dirigit contra la resolució que li imputava l’adjudicació d’Unipost al conseller Puig. Ha estat el fiscal Zaragoza, però, el que a la vista dels arguments expressats s’ha queixat que durant cinc anys la justícia espanyola no ha pogut empresonar cap dels exiliats. En aquesta línia, ha acusat la defensa de Puigdemont de voler, cinc anys després, “resetejar” el procés al Suprem.
Un nou suplicatori
Boye, que ha gastat 20 minuts dels seixanta que li havia concedit el tribunal, ha encetat la seva intervenció defensant que, a la vista de la reforma del Codi Penal, cal demanar un altre suplicatori a l’Europarlament. De fet, ha recordat que cal adaptar-se al nou marc legal que ha definit com a causa de l’actual “caos processal”. “Cal conviure amb la reforma legal”, ha assenyalat en referència a la derogació de la sedició liderada pel govern espanyol de Pedro Sánchez. La tesi de la defensa de l’exili és que és imprescindible anul·lar la interlocutòria de processament de 23 de març de 2018 perquè està “obsoleta”. Així mateix, la nova interlocutòria del mes de gener passat, només deixa sense efecte unes euroordres per uns delictes, però no pot servir per demanar un nou suplicatori.
De fet, l’al·legat ha consistit a plantejar la situació que el TGUE atorgui la immunitat i encara compliqui més la situació processal que a parer seu han fet “els polítics”. Per això, i seguint una imatge amb el rugbi, ha demanat “deixar de xutar la pilota endavant fins a sortir del camp del dret” i “començar un tercer temps”. En aquesta línia, ha ressaltat que “cal fer els esforços” per posar fi a una situació que no beneficia ni al dret ni als imputats ni a la justícia, a la vista de les resolucions que s’han anat dictant favorables a l’exili català.
Per la seva banda, la defensa de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, ha concretat la seva intervenció en els fets per intentar convèncer al Tribunal que el seu client no pot ser processat per malversació. Així ha demanat, anul·lar la interlocutòria de març de 2018 i la del 12 de gener passat. Un argument que les acusacions han rebutjat al·legant que processalment podien mantenir aquesta acusació. L’advocat Miquel Sàmper ha manifestat que “no s’ha generat cap despesa ni es generarà mai” amb Unipost en relació amb l’1-O. Un fet que va ser la clau de volta de l’acusació. En segon lloc, Sàmper ha demanat que en cas que s’acusi per aquest delicte igualment, hauria de ser per l’article 433 del Codi Penal, de malveració atenuada, que “en cap cas hauria d’excedir dels 4 anys” de presó. Ara li demanarien fins a 12 anys.
13
