L’exconservador del Museu de Lleida Albert Velasco, historiador de l’art i professor de la Universitat de Lleida, ha fet la feina als diputats de la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En concret, ha formulat una sèrie de preguntes que els parlamentaris poden dirigir a la consellera de Cultura, Sònia Hernández, sobre el posicionament del Govern respecte del trasllat de les obres murals de Sixena cap al monestir dels Monegres ordenada pel jutjat d’Osca.
Tan bon punt El Món va publicar la notícia sobre l’aprovació de la compareixença de la consellera sobre aquest trasllat, Velasco va escriure a la xarxa X una llista de qüestions que busquen aclarir el posicionament de la Generalitat davant l’ofensiva judicial i la política agressiva del govern aragonès. Així mateix, proposa que s’analitzi com s’hauria de fer la defensa d’una institució com és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i que es pregunti quines accions judicials o processals han portat a terme els serveis jurídics de la Generalitat.
Vuit preguntes
Velasco desgrana fins a vuit preguntes per poder aclarir diversos punts tèrbols, amb l’advertència que arran de la compareixença tot es posa “interessant”. En síntesi, un conjunt de preguntes que poden ajudar a escatir dubtes sobre el posicionament sovint discret de la Generalitat en el cas.
Això es posa interessant. Preguntes q els portaveus i grups parlamentaris podrien fer-li:
— Albert Velasco (@velasc_alberto) November 10, 2025
– Va viatjar el Secretari General de Cultura, sr. Carreté, a tranquilitzar els polítics aragonesos?
– Pq la Generalitat va interferir en la comissió de tècnics i les actes?
[segueix] https://t.co/rjt2jDiRRy
En primer terme, Velasco proposa preguntar si “el secretari general de Cultura, Josep Maria Carreté, va viatjar a tranquil·litzar els polítics aragonesos?”. També planteja demanar “per què la Generalitat va interferir en la comissió de tècnics i les actes“.
També afegeix la pregunta si es va “amenaçar al MNAC de no deixar-lo presentar la incidència d’execució al jutjat d’Osca” o bé “si s’ha maniobrat del bracet del Ministeri de Cultura perquè l’Institut Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) -màxima instància estatal de tècnics patrimonials- no fes cap informe sobre la viabilitat de trasllat de les pintures”.
En clau també política, proposa preguntar sobre si “la posició del Govern i del president Salvador Illa era no fer enfadar els aragonesos per rebre el seu suport en el finançament singular”. I, coincidint amb molts membres del servei jurídic de la Generalitat, “per què no es reclamen els 300.000 euros pagats pels béns mobles adquirits a les monges de Sixena el 1983, 1992 i 1994? És a dir, per les obres que es van retornar”. En la mateixa línia, prega esbrinar per què la Generalitat no va presentar el recurs al Tribunal Constitucional que permetria l’accés als tribunals europeus? I finalment, Velasco vol saber “si és cert que tot això s’ha pensat i dirigit des de presidència, Conselleria de la Presidència i secretaria de govern”.
