Semblava que s’imposava el seny, però finament els equips jurídics de la Moncloa s’han encarregat de desmentir-ho. Era un miratge. L’Advocacia de l’Estat ha presentat un recurs d’apel·lació contra la decisió jutjat d’instrucció 3 de Tortosa d‘arxivar el cas de la Mariona, una àvia de més de 70 anys que va amb caminador, acusada d’un delicte d’odi a la Guàrdia Civil. El sobreseïment, del passat 13 de març, va ser aprovat a petició del ministeri fiscal, que entenia que de la investigació feta, que ja porta en dansa sis anys, no cabia en el delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal.
Ara bé, l’advocat de l’Estat a Tarragona, Guillermo Leiva, considera que hi ha altres delictes que podrien imputar-se a la Mariona pels seus comentaris al Facebook contra un dels guàrdies civils que va actuar durant el referèndum del Primer d’Octubre. De fet, la Mariona i set persones més, estan investigats per escriure a les xarxes socials retrets i crítiques a un brigada de l’institut armat per la seva intervenció a Roquetes i la Ràpita, on va ser retratat durant l’operatiu policial. El guàrdia civil acusava els investigats de produir-li una “angoixa” que li hauria fet agafar la baixa del servei. L’advocat de l’Estat considera que la decisió de la jutgessa instructora li ha produït “indefensió” com a acusació particular.
Un llarg camí processal
Després de cinc anys d’una profusa investigació de la Guàrdia Civil, la instructora del cas, la jutgessa Chantal Prieto, va decidir tirar endavant una acusació per delicte d’odi. El seu argument era que els missatges “incitaven a l’odi i la discriminació [contra el brigada] per la seva condició de guàrdia civil i per haver participat en el dispositiu per tal d’impedir la celebració del referèndum”. Les defenses dels encausats van posar el crit al cel, per entendre que un col·lectiu policial mai no pot ser objecte ni víctima d’un delicte d’odi, inclòs al Codi Penal per protegir col·lectius vulnerables. En un primer moment, el ministeri fiscal compartia l’opinió acusadora, però el 20 de febrer passat va presentar un escrit al jutjat en què demana el sobreseïment de la causa perquè havia arribat a la conclusió que no hi ha cap mena de delicte d’odi.
De fet, ja el febrer de l’any 2020 el ministeri fiscal va corregir i va avisar la jutgessa que en aquest cas no veia el delicte d’odi per cap banda. La jutgessa, però, no en va fer cas i va continuar la investigació establint una relació de causa efecte entre els missatges de la Mariona i la incapacitat del sotsoficial de la Guàrdia Civil declarada pels serveis mèdics. Finalment, el passat 13 de març, la jutgessa va decidir donar un cop de carpeta al cas i tancar-lo. Però el 3 d’abril, l’Advocat de l’Estat va decidir anunciar recurs i el va interposar.
No ha dit res com a acusació particular
El recurs del lletrat de l’Estat, al qual ha tingut accés El Món, es queixa que com a acusació particular no ha sol·licitat cap sobreseïment. És més, retreu que es va oposar a l’arxivament en tràmit d’al·legacions i, en canvi, la jutgessa instructora no ha fet gens de cas al tràmit d’al·legacions a la interlocutòria d’arxiu. Així, interpreta que hi ha un error de procediment que obligaria a reobrir la causa. Per una banda, la infracció de l’article 782 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que obliga a demanar parer a les acusacions particulars.
Per altra banda, el lletrat carrega contra el motiu de fons de l’arxivament de la causa, que els fets no tindrien encaix en el tipus penal de delicte d’odi a què feia referència el procediment. Tot i que l’advocat considera que la jutgessa podria tenir raó, insisteix que “la veritat és que hi poden haver altres tipus penals que poguessin tenir encaix en els fets instruïts i plasmats en el sumari”. “La veritat és que”, afegeix en el seu escrit l’advocat de la Moncloa, “les parts acusadores no estan vinculades per la qualificació juridicopenal que efectua el jutge instructor en l’obertura del procediment”. “Per tant”, conclou, “no havent sol·licitat el sobreseïment l’advocacia de l’Estat com a acusació particular, no hi ha cap base legal per acordar-lo”.
L’Advocacia de l’Estat al·lega “indefensió”
Així mateix, l’advocat remarca que la jutge instructora ha dictat l’arxivament “sense esperar que com a acusació particular presentés escrit d’acusació o, si és procedent, de sol·licitud de sobreseïment”. Un fet que entén que constitueix una “infracció processal invalidant i que causa indefensió als lletrats de l’Estat perquè els priva d’un instrument previst a l’ordenament jurídic per a la defensa dels seus interessos com és l’escrit d’acusació”. En el mateix sentit, critica obertament la jutgessa per haver fet la qualificació jurídica dels fets, quan “és una competència de les parts acusadores”. “No té sentit en aquest moment processal entrar a efectuar valoracions jurídiques relatives a la tipificació penològica que puguin tenir els fets posats de manifest en la instrucció i recollits a la interlocutòria de procediment abreujat”, assegura el lletrat estatal.
D’aquesta manera, en el recurs raona que en el moment processal en què es trobava la instrucció del cas quan s’ha arxivat, “no hi ha motius per afirmar amb claredat i sense esforç ni interpretacions l’atipicitat de les conductes investigades”. “No és possible acordar el sobreseïment”, subratlla amb contundència l’advocat de l’Estat perquè “s’han acreditat indicis de possible responsabilitat penal, al marge de les qualificacions que puguin les acusacions”. Això sí, no especifica quins delictes constituirien els indicis recollits en la instrucció. Tots els implicats, el ministeri fiscal inclòs, han presentat al·legacions al recurs de l’Advocacia de l’Estat i el passat 26 de maig es va acordar elevar el recurs a l’Audiència de Tarragona, que encara està pendent de tramitar-lo.
43
