Jordi Pujol i Soley i la seva família són els principals acusats en un judici on també s’imputen prop d’una quinzena d’empresaris. Serà a l’Audiència Nacional, tot i que els processats han posat en dubte des del minut zero que sigui aquest tribunal especialitzat a qui li pertoqui jutjar aquesta causa que ja fa gairebé dotze anys que s’arrossega. Serà tan estrany aquest judici que abans de començar tindrà un preàmbul inèdit, una audiència prèvia entre els metges forenses oficials a Barcelona i el forense de l’Audiència Nacional, així com els magistrats que han de jutjar el cas. Tot plegat per comprovar que el president Pujol no està en condicions físiques ni mentals per ser jutjat, tal com raonen els metges de Barcelona, tot i que a Madrid semblen fer el sord, o possiblement, no volen perdre l’oportunitat de tenir-lo, encara que sigui a través d’una pantalla, a la funcional seu de San Fernando de Henares, els antics magatzems de Galerías Preciados, confiscats per l’Estat en l’expropiació de Rumasa, de José María Ruiz Mateos.
El tribunal estarà format per José Ricardo de Prada i per les magistrades María Fernanda García, que en serà la ponent, i Mercedes del Molino. Farà de fiscal Fernando Bermejo, després que la fiscal Belén Suárez, que va seguir el cas com a hereva acadèmica i funcional del fiscal José Mena, va ser promocionada al Tribunal Suprem. I l’Advocacia de l’Estat, amb Rosa Maria Seone de cap de files, també hi serà present, tot i que no acusa ni demana pena per al president Pujol.
Picada d’ullet de Pujol al Procés, que va activar els ressorts de l’Estat
Sia com sia, comença un judici històric de 42 jornades, de la persecució d’un home que va ajudar a la consolidació d’Espanya com a estat democràtic, que va exercir una llarga presidència de 23 anys –amb els seus encerts i errors– i que va picar l’ullet al Procés d’independència. De fet, aquest vincle amb l’independentisme va activar certs ressorts de l’Estat que tenien material per contraatacar i el van aprofitar.
Barcelona i l’Audiència Nacional
El cas va néixer en dues causes, la denúncia de Manos Limpias a Barcelona, arran de la confessió de Jordi Pujol, la tarda del 25 de juliol de 2014, amb què reconeixia l’existència de diners no regularitzats en comptes a l’estranger des del 1980, que tenien origen en la deixa del seu pare, Florenci. Una mena de dipòsit davant la incertesa que suposava la dedicació a la política del seu fill, que ja havia tastat el pa que s’hi donava a les presons espanyoles.
Tècnicament, el comunicat va ser una tàctica molt hàbil dels advocats defensors per evitar una detenció policial. El reconeixement dels fons desactivava qualsevol maniobra per l’estil i arribava després que la família hagués regularitzat ja els fons, a través de l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro. Que és el mateix que dir que Hisenda ja sabia que hi havia els fons gràcies a la seva regularització.
En segon terme, el cas va arribar també a l’Audiència Nacional, a través de la denúncia de l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, ben esperonada per la policia patriòtica amb el comissari José Manuel Villarejo fent-ne de les seves, amb la connexió d‘Alícia Sánchez Camacho i una operació encara per aclarir en la justícia andorrana contra l’entitat bancària d’Andorra on la família tenia els diners que havia amagat al fisc espanyol durant anys, que es van fer públics a través d’una imatge publicada a El Mundo dels dipòsits remesos a BPA per la família Pujol.
Dels tres mil milions a….
Un origen que fa olor de socarrim i que les defenses aprofitaran per treure’n suc per anul·lar una gran quantitat d’indicis que ha servit a la fiscalia per bastir un relat que un bon dia va arribar a xifrar la fortuna dels Pujol en “tres mil milions”. Un import que el jutge Santiago Pedraz va fer desaparèixer arxivant una causa que no tenia cap sentit i que afectava als negocis regulats d’Oleguer Pujol Ferrusola, el fill menor de la família. Ara però, la situació és ben diferent. L’expresident s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra i suposadament haver beneficiat els fills amb corrupteles quan presidia el Govern, d’aquí la imputació d’una quinzena d’empresaris.
Els delictes que s’imputen als seus set fills –Jordi, Josep, Oriol, Marta, Mireia, Pere i Oleguer-, l’exdona del primogènit, Mercè Gironès, i una quinzena de persones més, com ara els empresaris Luis Delso, Gustavo Buesa, Josep Mayola i Carles Vilarrubí, entre altres, són associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. De fet, el judici serà un judici entre polític, pel seu simbolisme i per l’origen del cas, i molt tècnic, perquè ni la Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat ho tindran fàcil per acreditar l’execució d’alguns dels delictes de l’acusació, complexos i molt febles davant la protecció de les garanties processals.
Petició de penes de presó molt altes per a tota la família Pujol
La Fiscalia Anticorrupció demana 9 anys de presó per a l’expresident de la Generalitat per associació il·lícita i blanqueig de capitals, i entre 8 anys i 29 per als seus set fills i per a Gironès. En concret, són peticions de 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola -que ja va estar vuit mesos a la presó- , 17 per a Gironès, 14 per a Josep, i 8 per a Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta, a més de multes milionàries. També demana cinc anys de presó per als empresaris investigats. En el seu escrit, la fiscalia interpreta que la família Pujol es va concertar des de 1991 per ocultar una “quantitat ingent de diners a Andorra producte de l’afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diversos concursos públics de l’administració pública catalana”. Diners que anaven a parar a Andbank, i les entitats anteriors i que, finalment, van ser transferits a la BPA.
L’Advocacia de l’Estat no acusa el president, però no es queda curta amb la resta de la família. Així, demana 25 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 per a la seva exdona, Mercè Gironès, i 4 i mig per a un altre dels germans Pujol Ferrusola, Josep. Però en canvi no demana responsabilitats a cap membre més de la família. L’escrit de l’Advocacia, signat per Rosa María Seoane, reclama una responsabilitat civil de 7,7 milions per al gran dels germans Pujol Ferrusola i la seva exdona, per cinc delictes fiscals. Tot això, si se superen les dues primeres jornades de qüestions prèvies, que són fonamentals d’aclarir després d’una instrucció de gairebé 12 anys.
Aquest dilluns s’inicia una nova etapa d’un cas que ha marcat la política catalana i que, per exemple, va ser un dels factors clau en la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya, i de retruc, d’Unió Democràtica de Catalunya, els dos grans partits que van governar no només amb tranquil·litat durant 23 anys a Catalunya, sinó que van servir de salvavides als darrers governs de Felipe González i, de crossa al primer govern de José Maria Aznar. La casualitat històrica ha volgut que Miquel Roca, el primer apòstol del pujolisme a Madrid, l’hagin condecorat fa tres dies amb l’ordre del Toisón de Oro, poc dies abans que facin comparèixer el seu mentor per comprovar si està en bon seny per fer un judici. L’un va ser l’advocat de la infanta espanyola, i l’altre va votar sí a la consulta sobre la independència l’abril de 2011 a Barcelona.
