El judici del cas Mercasa continua. Aquest dijous va tancar la tercera setmana de sessions i, a partir de dilluns, encara la recta final. Tot i això, els testimonis d’aquesta setmana i les pericials practicades no deixen d’oferir sorpreses, secrets, elements i històries soterrades que van donar forma al sistema que grans empreses espanyoles, algunes de titularitat pública, van utilitzar per aconseguir contractacions en països emergents i amb reserves ingents de recursos naturals com ara Angola.
El tribunal que presideix, amb una extraordinària demostració d’ofici, la magistrada Teresa Palacios va posant ordre minuciosament al cas del projecte en què l’empresa Mercasa, propietat de la Societat Espanyola de Propietats Industrials (SEPI), va construir un mercat a Luanda, a través d’un consorci per esquivar els controls públics, gràcies a una adjudicació aconseguida a través de comissions i regals en espècies com entrades a l’estadi del Bernabéu, viatges de vacances, sopars a Ginebra, estilogràfiques Mont-Blanc o visites mèdiques en clíniques de luxe per a alts càrrecs i funcionaris angolesos.
En tot aquest entramat, hi ha un home que és una peça clau. Un ciutadà amb passaport portuguès, pròfug de la justícia espanyola i luxemburguesa. Un home que els participants financers del consorci (CMIC) que va aconseguir el contracte del mercat central de la capital d’Angola, és a dir, les empreses que gestionaven els crèdits per pagar l’obra, asseguren ara no haver vist mai, ni haver-ne sentit parlar. És Guillermo Augusto de Oliveira Taveira Pinto. Buscat per la Interpol, a petició de l’Audiència Nacional, va ser la “clau mestra” dels inversiors espanyols a Angola. Era l’home que tenia els contactes, a canvi de comissions que podien arribar fins al 9,5% de l’import dels contractes. Taveira Pinto, però, ha aconseguit, i ja fa més de deu anys, evitar l’escomesa policial i judicial. I no és d’estranyar, perquè el sumari d’aquest cas el relaciona amb Francisco Paesa, el gran espia espanyol, amb el tràfic d’armes i el blanqueig dels suborns i amb les comissions irregulars, així com amb la seva capacitat de desaparèixer o fer-se passar per mort.
Un home indispensable
La pista sobre la importància de Taveira Pinto per a la gran indústria espanyola la va destapar el cas Defex. Un cas de tràfic d’armes i corrupció a través d’aquesta empresa pública. De fet, l’Audiència Nacional va obrir tres peces separades sobre aquesta companyia de comerç d’armes per investigar les vendes a Angola, Camerun i Aràbia Saudita. El cas Angola ja va ser jutjat, amb condemnes prou indulgents, i resten pendents els altres dos sumaris. Arran d’aquest escàndol, Defex va ser dissolta per la Moncloa l’any 2017, amb l’argument de l’aleshores secretari d’Estat de Defensa, Agustín Conde, que la societat havia esdevingut “un instrument per a la corrupció”.
Taveira era la porta d’entrada al ministeri de Defensa i al de Seguretat d’Angola i tenia els instruments societaris i empresarials per fer de tapadora de les comissions i els suborns. Però no estava sol, ni de bon tros. Taveira tenia com a sòcia Beatriz García Paesa, la neboda de Francisco Paesa, i hereva del seu entramat d’informació i finançament. De fet, Paesa ja havia fet negocis a l’Àfrica, traficant amb armes amb països com Guinea, o portant míssils cap a Espanya per vendre a ETA, a més d’altres martingales com la seva participació al cas Banesto o en la captura de Luis Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil. Ara bé, s’havia guanyat una bona fama a l’Audiència Nacional per la venda il·legal d’armes a Angola per part dels membres dels Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) durant els anys de plom de Felipe González.
Una sòcia amb experiència
Tot un know-how que va deixar en herència a Beatriz Garcia, exercent d’advocada a Luxemburg i que gestionava a través d’un treballadíssim entramat de societats pantalla i fons les comissions que es rebien de la venda de material de Defex a través de comptes a les Illes Verges, a través del famós i polèmic despatx de Mossak Fonseca, Suïssa, Itàlia i Hong-Kong. De fet, per aquest cas va estar a la presó durant 85 dies l’any 2014, quan aleshores el jutge instructor de la causa encara era Pablo Ruz.
Val a dir que Garcia era una de les gestores dels comptes de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes i exdirector general de la Policia amb Jaime Mayor Oreja de ministre de l’Interior, etapa de la qual va ser protector de la policia patriòtica. Val a dir que Beatriz Garcia va ser una de les testimonis de càrrec contra Eduardo Zaplana per haver gestionat els diners que l’expresident valencià, a través de Cotino, feia bellugar a través d’off-shore que gestionava l’advocada.
A Luxemburg, però, els darrers anys Beatriz Garcia no ha tingut una vida tranquil·la. El cas Alexander Lebedev, un empresari i exagent del KGB, a qui el seu oncle li va estafar 9,8 milions d’euros se li ha ennuegat. Es va escapar d’haver-los de retornar, però el Col·legi d’Advocats de Luxemburg va iniciar una investigació pel seu compte que va portar a castigar-la amb una multa de deu mil euros per haver falsificat una carta del Banc Nacional de Bahrain el 2003, el mateix any que es va donar d’alta com a lletrada al país. La carta havia estat un dels elements indispensables per tal que Lebedev deixés els 9,8 milions d’euros al seu oncle Francisco.
Defex, Paesa i Mercasa
En la investigació del cas Defex, Taveira va declarar davant la policia a petició de les autoritats espanyoles a Luxemburg. Era el dia 12 de març de 2014. Taveira va prestar declaració assistit de Lletrat arran del contracte de subministrament de Defex a Angola. Però en aquesta declaració va xerrar massa i va informar que també prestava col·laboració comercial a l’empresa pública Mercasa. Un detall que va quedar apuntat en el sumari, però que altres factors van enterbolir. Com ara que l’UCO va demanar les imatges de la comissaria a la fiscalia luxemburguesa per tal de cotejar-les amb les imatges que tenien de Francisco Paesa, perquè, van tenir la sospita que el famós espia els havia donat garsa per perdiu i s’havia fet passar pel portuguès. Finalment, els analistes van decidir que havia estat Taveira el que havia declarat. A partir d’aquell dia, la terra se’l va empassar i no va reaparèixer a través d’una fotografia difosa per El Mundo l’octubre de 2016. I fins ara ningú n’ha sabut res més. Teòricament.
Quatre mesos després de la seva declaració, el quatre de juliol de 2014, l’aleshores el titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, llavors ja el magistrat José de la Mata, va ordenar l’entrada i escorcoll al número 17 del carrer Joao de Lisboa, en una zona residencial de Linda e Velha, a tocar de Lisboa. Membres de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) i de la policia portuguesa van entrar a l’habitatge, però el personatge central de la seva investigació havia fugit amb el material més compromès. Tot i això s’hi va deixar “evidències de participació” en el pagament de comissions a funcionaris del Comandament General de la Policia Nacional d’Angola en relació a la compra de material de Defex.
Entre el material trobat, un ordinador amb diverses carpetes, però amb un arxiu que va dormir el son dels justos durant set anys perquè no hi havia manera de trobar-hi ni cap ni peus. Era l’arxiu CODIGO.CLOD-09.11.07.xls. Finalment, els analistes de l’UCO van aconseguir el mot de pas per desencriptar-lo, “Lammark”, segons el sumari. Però, un cop obert l’arxiu, només hi havia inicials i números en un excel, que no quadraven amb res del que investigaven sobre Defex. Va ser quan va esclatar la sospita del cas Mercasa que tot va agafar sentit. El nom de l’arxiu mateix era evident “Clod”, és a dir, el nom del projecte del mercat central de la capital d’Angola, “Clod-Luanda”, i lligava amb la declaració a Luxemburg. La insistència dels analistes i sobretot, la tossuderia del fiscal anticorrupció Conrado Saiz va permetre descobrir la importància de l’arxiu trobat mentre es buscaven proves del tràfic d’armes.
Un excel que ho explica tot
L’excel trobat indicava unes quantitats i unes altres sigles: SND 1, MTB i STR. Aquestes tres eren la referència a les empreses relacionades de Taveira, és a dir, SONADI, SOTER i METAB i les quantitats que percebien. Però també una llarga llista de noms en clau, amb sigles o acrònims. En concret, noms com MINFIN; INCATEMA; K; ASS MANG; ASS FURT; VM;GC;Part; VP; P.Espada; J.L i GC “S”. Els investigadors van trobar-hi el significat gràcies a la documentació localitzada en els diferents escorcolls a Mercasa i la documentació que va lliurar l’exsecretària general de Mercasa, Macarena Olona, que va acabar de destapar el frau.
Així, MINFIN era el ministre de finances d’Angola, José Pedro de Morais; Incatema, era l’empresa que aportava el finançament; K era el general Kopelica, Manuel Herder Vierira, cap de la casa militar de la presidència d’Angola; Ass. Mang era Augusto Archer, assessor econòmic del primer ministre; Ass. Furt corresponia a Antonio Gomes, assessor econòmic del president; VM era l’acrònim de Manuel Da Cruz, viceministre de comerç d’Angola; GC identificava Gomes Cardoso, director nacional de comerç d’Angola; VP, Videria Pedro, assessor del viceministre Cardoso; P. Espada, Pedro Diaz de Espada de la Brena i GC “S”, Carlos Albertot Sousa “Sabu” soci del 25% de Sonadi. Tot va lligar i la trama va acabar d’agafar forma. De tota manera, Oliveira continua protegit a Luanda, fugit de la justícia i amb la garantia de, ben segur, saber més coses de les que ha trobat la profusa investigació de l’UCO i que l’Audiència Nacional.
