La junta de fiscals de la Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat per majoria l’informe presentat pel fiscal Álvaro Redondo en el qual assegurava que no hi ha prou indicis per encabir el delicte de terrorisme al cas del Tsunami Democràtic que investiga l’Audiència Nacional. La decisió suposa una petita victòria per al jutge que instrueix el cas, Manuel García Castellón, que insisteix a imputar el delicte de terrorisme al president a l’exili Carles Puigdemont i a la secretària d’ERC, Marta Rovira. Una decisió que ha ampliat la crisi oberta dins el poder jurisdiccional espanyol.
Una decisió que arriba marcada per acusacions i retrets entre els sectors progressistes i conservadors del ministeri públic a les darreres hores. De fet, el mateix Redondo i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, van haver d’emetre sengles comunicats desmentint les informacions sobre una trobada on s’hauria canviat de criteri. En concret, en una reunió del 30 de gener, el cap del ministeri públic hauria obligat a canviar de criteri el fiscal designat per repartiment per informar al Tribunal Suprem sobre la causa del Tsunami Democràtic. Si en un principi, acceptava la idea d’imputar per terrorisme Puigdemont i Rovira, després de l’audiència amb García Ortiz va canviar d’idea. Un fet que tots dos han desmentit per escrit.
La primera reacció política no s’ha fet esperar. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha mostrat el seu “respecte” a la Junta de Fiscals i la seva decisió. Tot i això, fonts de la Moncloa apunten que el veredicte d’aquest òrgan no és vinculant per a la posició final del Ministeri Públic.
Una trobada tensa
La reunió de la Junta de Fiscals estava presidida per un vell conegut de la lluita jurisdiccional contra el Procés, el fiscal Fidel Cadena, i per Joaquin Sanchez-Covisa, un altre veterà de la fiscalia penal de l’alt tribunal. L’únic punt de l’ordre del dia era debatre aquest dictamen on Redondo assegurava que compartia la visió del seu company de toga de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que no veu terrorisme per enlloc.
L’informe presentat opina que els indicis recollits per Garcia Castellón són febles per una imputació de terrorisme però si per un delicte de desordres públics agreujats. En canvi, un sector dels quinze fiscals que participen a la trobada, defensen que seria un terrorisme de baixa intensitat i altres advocaven per investigar per un delicte de terrorisme seguint l’estela del magistrat Manuel Garcia Castellón. En aquest sentit, fonts de la fiscalia asseguren que s’han fet notar les “discrepàncies entre els dos fiscals en cap de la Junta” i finalment, i conforme al criteri dels quatre fiscals de sala s’ha decidit acudir a la superior jeràrquica. Ara s’ha d’emetre un nou informe, en el que tindria la clau la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, que haurà d’unificar criteri fins i tot arribant a elaborar ella l’informe definitiu.
Quan s’emeti l’informe definitiu de la Fiscalia, s’elevarà a la Sala Penal de l’alt tribunal. Un cop a sala el magistrat Juan Ramón Berdugo serà l’encarregat d’estudiar l’assumpte per després argumentar davant els altres magistrats si s’escau cursar l’exposició raonada signada per García Castellón, amb què justifica processar per terrorisme, de moment, una desena de persones.
